Resultats de la cerca
Es mostren 1197 resultats
racofòrids
Herpetologia
Família d’amfibis anurs del subordre dels diplasiocels.
Tenen un aspecte, semblant al dels hílids, però amb l’apòfisi transversa de la vèrtebra sacra de forma cilíndrica i les dues meitats de la cintura escapular fermament soldades per les vores Comprèn 10 gèneres, que habiten a l’Àfrica, Madagascar, l’Àsia sud-oriental, l’Índia oriental, la Xina, les Filipines i el Japó El gènere més representatiu és Rhacophorus, amb l’espècie Rleucomystax , d’uns 7 cm de llargada, que habita a la Xina i al sud-est d’Àsia presenta els ulls molt grossos, el timpà rodó i palès i els dits de les potes anteriors independents i acabats en un disc adhesiu…
Rouen

Vista de Rouen
Herbert Frank (cc by 2.0)
Ciutat
Capital del departament del Sena Marítim, a Normandia, França.
La geografia Situada a les vores del Sena, en un meandre a la vora còncava del qual s’aixeca la ciutat vella, voltada per un amfiteatre de turons, més enllà dels quals s’estenen àrees residencials recents És un dels principals ports francesos que, juntament amb l’avantport de l’Havre, serveix especialment la conca de París Centre industrial en expansió a part la tradicional indústria de cotó, sorgeixen fàbriques papereres, químiques, d’equipaments mecànics, automobilístiques i de construcció aeronàutica Les àrees industrials s’installen a les vores del Sena àrees de…
Verderola
Àrea de nidificació de la verderola Emberiza Citrinella als Països Catalans Maber, original dels autors La verderola és present tot l’any als Països Catalans Nia a les comarques pirinenques de Catalunya i Andorra i a la resta del territori es presenta només durant els mesos hivernals i els períodes de pas, i rareja vers el S Al País Valencià i a les Balears és un ocell molt rar o excepcional a l’hivern Amb l’arribada de l’estació freda, normalment des del final d’octubre fins a l’inici de la primavera, el març, les verderoles s’apleguen en estols, sovint barrejades amb altres…
London
Ciutat
Ciutat de la província d’Ontario, Canadà, situada a les vores del riu Thames.
És un centre financer, industrial maquinària, aparells elèctrics, pells, teixits, productes alimentaris i d’ensenyament superior University of Western Ontario, fundada el 1878 i un nus de comunicacions ferroviàries
lliceró
Indústria tèxtil
Lliç de poques bagues emprat per a fer vores o per exigències del lligat.
congost

Congost de Mont-rebei, a la comarca de la Noguera Ribagorçana
© Fototeca.cat - J. Vidal
Geomorfologia
Hidrografia
Vall estreta entre muntanyes, de vores abruptes, excavada per les aigües d’un riu.
Sovint és originat per un procés d’excavació produït pel descens del nivell de base, la qual cosa augmenta la potència excavadora del riu Als Països Catalans n'hi ha abundants exemples, com ara el pas de Collegats, a la Noguera Pallaresa, el del Ter, a les Guilleries, o l’avenc del Xúquer, a la Vall de Cofrents
bavosa de bassa

Bavosa de bassa
Julien Renoult iNaturalist (cc-by-nc-4.0)
Ictiologia
Bavosa de color verd amb franges més fosques que formen dibuixos amb vores blaves.
Darrere l’ull té una taca ocellada negrosa El mascle adult presenta una cresta semblant a la de la B fluvialitis
blefarorràfia
Oftalmologia
Reducció de l’obertura palpebral mitjançant la sutura de les vores de les parpelles.
És realitzada a vegades per prevenir lesions de la còrnia
adobar el terreny
Agronomia
Posar llisa la terra, després de sembrar, cavant vores, racons i llobades, i esterrossant.
Hercinià
Geologia
Cicle orogènic iniciat, segons Stille, en el Devonià superior amb la fase bretònica i acabat al final del Permià superior amb la fase pfàlzica.
Aquest moviment orogènic, que plegà els sinclinals carbonífers, anà des de les vores dels geosinclinals a la part axial Les serralades muntanyoses formades per aquesta orogènia presenten dues direccions predominants l' armoricana, de NW a SE a la Bretanya, el Massís Central i el Massís Galaic, i l’anomenada varisca , de NE a SW als Vosges i la Selva Negra La zona occidental de la península Ibèrica és ocupada pel massís ibèric o hespèric, d’edat herciniana, que descriu un gran arc amb una direcció NE a Cantàbria fins una direcció E-SE a l’W del riu Guadalquivir Es divideix en…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina