Resultats de la cerca
Es mostren 620 resultats
Metropolitan Opera House
Música
Teatre d’òpera de Nova York, el més prestigiós de la ciutat i dels EUA, i un dels més coneguts al món.
Situat des de la seva inauguració, el 1883, a la Broadway Avenue, el 1966 es traslladà al Lincoln Center Es fundà per iniciativa de l’Academy of Music, teatre d’òpera inaugurat el 1854 -hereu al seu torn de l’Astor Place Opera House-, que feu una subscripció popular de 800 000 dòlars Obra de J Cleveland Cady, el teatre fou redecorat del 1903 al 1913 segons el model del Covent Garden de Londres, i tenia 3 615 places platea i cinc pisos Els empresaris més destacats foren Walter Damrosch fins el 1891, introductor de R Wagner, G Gatti-Casazza 1908-35, que cridà A Toscanini i dirigí…
Anjelica Huston
Cinematografia
Actriu cinematogràfica nord-americana.
Neta de l’actor Walter Huston i filla del director i actor John Huston i de la ballarina Enrica Soma El seu pare la llançà a A Walk with Love and Death 1969, però gairebé passà una dècada fins que no feu papers secundaris amb Elia Kazan i Bob Rafelson La seva carrera rebé un nou impuls quan Huston li donà un paper a Prizzi's Honor 1985, amb el qual obtingué l’Oscar a la millor actriu secundària A partir d’aquí, la seva gran presència i altivesa la convertí en una excellent actriu de caràcter Altres títols The Dead J Huston, 1987, The Grifters S Frears, 1987, per la qual fou…
Leon Fleisher
Música
Pianista i director d’orquestra nord-americà.
Després d’haver estudiat amb A Schnabel, el 1935 debutà a la seva ciutat natal El 1952 guanyà el Concurs Reina Elisabet de Bèlgica, i emprengué la seva carrera com a solista en diferents concerts oferts arreu d’Europa i dels EUA Des del 1960, una malaltia a la mà dreta li impedí prosseguir la carrera de pianista, malgrat que posteriorment tocà obres escrites per a la mà esquerra A partir d’aquest fet es dedicà a la docència i a la direcció orquestral El 1965 dirigí la Fundació Walter Naumburg i, amb Dina Koston, cofundà i codirigí el Theatre Chamber Players de Washington 1968-…
Artús
Història
Heroi gal·lès.
És esmentat per primera vegada en un poema gallès, el Gododdin ~600, i torna a aparèixer com a capitost victoriós sobre els anglosaxons en l’obra de Nennius, Historia Brittonum ~800 —traducció llatina d’un poema gallès perdut, segurament del segle VII—, en els Annales Cambriae ~955 —còpia d’un text anterior— i en un altre poema gallès del segle X, El botí d’Annwfn En totes aquestes obres, Artús apareix com un cabdill vencedor i heroi salvador, que arriba a convertir-se en un semideu en els mites gallesos, que es multipliquen fins a constituir un corpus literari comú a tots els britònics El…
Georg Solti
Música
Director d’orquestra hongarès naturalitzat britànic.
Nascut György Stern en una família jueva, el seu pare germanitzà el seu nom i canvià el cognom pel de Solti Format a l’Acadèmia Ferenc Liszt de Budapest, amb E Dohnányi, Z Kodály i L Weiner, els sis mesos que estudià piano amb B Bartók foren decisius per a la seva carrera El 1930 entrà com a assistent a l’Òpera de Budapest, de la qual fou director principal en 1934-39 El 1935, B Walter el nomenà assistent seu al Festival de Salzburg, i del 1936 al 1937 ho fou d’A Toscanini al mateix festival El 1938 debutà com a director operístic a Budapest, i l’any següent es refugià a Suïssa,…
premi Nobel de química
Entitats culturals i cíviques
Química
Premi instituït per Alfred B. Nobel en el seu testament i que hom concedeix, des del 1901, a figures destacades en el camp de la química.
Relació de premis Nobel de química 1901 Jacobus Hendricus Van’t Hoff Països Baixos 1902 Emil Fischer Alemanya 1903 Svante August Arrhenius Suècia 1904 William Ramsay Gran Bretanya 1905 Adolf von Baeyer Alemanya 1906 Henri Moissan França 1907 Eduard Büchner Alemanya 1908 Ernest Rutherford Gran Bretanya 1909 Wilhelm Ostwald Alemanya 1910 Otto Wallach Alemanya 1911 Marie Curie França 1912 Victor Grignard França, Paul Sabatier França 1913 Alfred Werner Suïssa 1914 Theodore Williams Richards Estats Units d’Amèrica 1915 Richard Willstätter Alemanya 1916 No atorgat 1917 No atorgat 1918 Fritz Haber…
Raymond Murray Schafer
Música
Compositor canadenc.
Estudià al Royal College of Music de Londres i, altra vegada al seu país natal, ingressà al Reial Conservatori de Música i a la Universitat de Toronto Romangué, però, molt poc temps en aquests centres i tota la seva formació a partir de llavors —literatura, filosofia, periodisme— fou essencialment autodidàctica Ensenyà a la Universitat Simon Fraser Colúmbia Britànica entre el 1965 i el 1975, i aquesta experiència docent l’inspirà per a elaborar unes teories molt innovadores dins el camp de l’educació musical El seu sistema educatiu dona més importància a la creativitat i a la capacitat…
Donald Francis Tovey
Música
Teòric i compositor anglès.
Inicià la seva formació musical de molt petit i fou alumne dels compositors Walter Parratt, James Higgs i Hubert Parry Més tard ingressà a Oxford, on el 1898 es graduà al Balliol College La seva reputació com a compositor i intèrpret començà a créixer en el període del canvi de segle i el 1914 obtingué la Càtedra Reid de Música de la Universitat d’Edimburg Tres anys després fundà l’Orquestra Reid, formació que dirigí i amb la qual oferí uns programes amb intencions pedagògiques per al públic Per a aquests concerts, ell mateix escrivia unes ressenyes sobre la programació…
Putapela
Cinematografia
Pel·lícula del 1980-1981; ficció de 91 min., dirigida per Jordi Bayona i Url.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Teide Josep Maria Forn, Barcelona, La Llanterna Films Barcelona ARGUMENT JBayona GUIÓ JBayona, Andreu Martí FOTOGRAFIA Carles Gusi Eastmancolor, normal MUNTATGE Anastasi Rinos MÚSICA Ludwig van Beethoven, Miquel Porter, Oriol Tramvia, Orquestra Plateria INTERPRETACIÓ Ovidi Montllor Pinxo, Mireia Ros Pilar, Teresa Estrada Marta, Arnau Vilardebó Caracortada, Pepón Coromina Pere, Walter Cots Pep, Carme Callol Laura, Carme Liaño mestressa, Marta May estrangera, Alfred Lucchetti Antoni, Berta Cabré la muda, Pepón Coromina Pere, Jordi Torras, AMartín…
ateneu
Entitats culturals i cíviques
Associació científica i literària dedicada a elevar el nivell intel·lectual dels seus associats mitjançant discussions, conferències, cursos i lectures.
El nom prové del temple dedicat a Atena d’Atenes i de l'Ateneu de Roma, i fou aplicat a diverses societats sorgides a París a la fi del s XVIII Athénée de París fundat el 1785 per Jean-François Pilâtre de Rozier, Athénée des Arts 1792 El 1824 Walter Scott i Thomas Moore fundaren a Londres la més famosa de les associacions d’aquest nom The Atheneum El 1820, seguint l’exemple dels ateneus francesos, Alcalá Galiano i d’altres liberals fundaren a Madrid l’Ateneo Científico y Literario dissolt pel triomf absolutista del 1823, fou reinstaurat el 1835 L’any següent el “Diario de…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina