Resultats de la cerca

De la seva obra, que palesa certes influències de PHindemith i IStravinsky, cal destacar tres concerts per a violí, per a viola i per a violoncel, dues simfonies, l’oratori Belshazzar's Feast ‘El festí de Baltasar’, 1931 i unes variacions sobre un tema de Hindemith 1963 Compongué també música per a diverses pellícules El 1951 rebé el títol de sir

Efectuà estudis arqueològics a l’Àsia Menor i a Grècia i publicà diverses obres sobre numismàtica i epigrafia Durant la tercera República fou diputat de centreesquerra, senador, ministre d’instrucció pública 1876 i d’afers estrangers 1877-79 i president del consell de ministres 1879

Estudià medicina i dugué a terme investigacions sobre la fisiologia de la percepció El 1897 fou nomenat director del primer laboratori de psicologia experimental a Anglaterra Posteriorment, el seu interès es decantà cap a l’antropologia i publicà The Todas 1906 i History of Melanesian Society 1914, basades en el seu treball de camp entre aquests pobles En un àmbit més teòric, construí una teoria sobre el parentiu que exposà en Kinship and Social Organization 1914 Al final de la seva vida s’interessà per la psicoanàlisi, sobre la qual publicà Instinct and the Unconscious 1920, de considerable…

Capdavanter de l’estil gòtic perpendicular i del seu nou programa decoratiu És autor de la sala capitular i el claustre de l’antiga catedral de Saint Paul de Londres, de la capella de Saint Stephen a Westminster i de la planta del palau de Windsor i acabà el creuer de la catedral de Lichfield 1337

Es doctorà en física al Massachusetts Institute of Technology 1976 És investigador al National Institute f Standars and Technology i professor de la Universitat de Maryland L’any 1996 li fou concedida la medalla Albert A Michelson pel Franklin Institute El 1997 rebé el premi Nobel de física pel desenvolupament del refredament i captura d’àtoms per làser, compartit amb Claude Cohen-Tannoudji i Steven Chu

Es graduà a la Universitat de Yale el 1935 i es doctorà a la de Columbia el 1947, on ensenyà fins a la mort Collaborà també en la tasca de fixació de preus en diversos serveis públics transport subterrani a Nova York, urbà a l’Índia, Argentina, Veneçuela o Washington Compartí el premi Nobel d’economia el 1996 amb James AMirrlees per les seves contribucions a la teoria dels incentius en condicions d’informació asimètrica

Enuncià un gran nombre de problemes de la teoria de grups Desenvolupà, juntament amb Frobenius i Schur, la teoria de les representacions lineals dels grups

Fou actor i director de revistes musicals a Broadway El 1930 s’inicià en la cinematografia i s’especialitzà en la coreografia i direcció de films musicals

Professor de les universitats de Manchester i Londres Establí la teoria de la utilitat marginal del valor, basada en la satisfacció de les necessitats de l’home amb un mínim esforç maximització de la satisfacció Desenvolupà la lògica combinatòria a partir de l’àlgebra de Boole La seva obra comprèn, entre altres, Theory of Political Economy 1871, The Principles of Science 1874 i Investigations in Currency and Finances recull, 1884

Fou un dels fundadors del prerafaelitisme La seva pintura, naturalista, s’inspirà en temes històrics i, arran del seu viatge al Pròxim Orient 1854-56 religiosos Rienzi jura d’aconseguir justícia per la mort del seu germà 1849 coll EM Clarke, Londres, La llum del món 1851-56 City Art Gallery, Manchester, El cap de turc 1854 Lady Lever Art Gallery, Port Sunlight, El triomf dels innocents 1844 Tate Gallery, Londres Exposà la teoria del prerafaelitisme a Pre-Raphaelitism and the Pre-Raphaelite Brotherhood 1905