Resultats de la cerca

Situada a la vora del Scrivia, a la zona de contacte entre els Apenins i la plana del Po Té indústria tèxtil, i és un centre de mercat agrícola Antiga Dertona romana, fou seu episcopal des del s IV Conserva l’església romànica refeta posteriorment de Santa Maria Canale i la catedral, reconstruïda als XVI, amb l’interior barroc

El mariscal Louis de Blondel, a la fi del s XVIII 1787-94, n'ordenà la construcció per tal de protegir les cases del carrer Major de les riuades i, ensems, de desviar la carretera de l’interior de la ciutat Fins als XV hi passà la canalització de la séquia d’Alcarràs, la qual li donà el nom

Després de limitar els termes municipals de Calmella i de Tellet, a l’esquerra, amb els de Sant Marçal i Teulís, a la dreta, desemboca, per l’esquerra, al Tec entre la Farga de les Ames i el Vilar a Reiners Prop seu hi havia hagut la cella benedictina de Sant Joan de Bossac, dependència als XI, de l’abadia d’Arles

El lloc, esmentat ja el 1248, era de població morisca i pertangué eclesiàsticament a Tàrbena fins a la segona meitat del s XVI, que fou annexat a Callosa d’En Sarrià El 1584 la població morisca d’Algar passà al Magrib amb tot, el lloc és esmentat encara als XVIII La senyoria pertanyia als marquesos d’Aitona Actualment és una masia

Esmentat ja el 1023, el 1041 el posseïa Gombau de Besora pels comtes de Barcelona Passà als vescomtes de Barcelona 1070-1111, als Castellvell, als Bell-lloc i a Ramon de Cabrera, i al començament als XIV als Corbera, que hi edificaren la capella de Santa Maria 1336 i s’hi establiren S'ensorrà a causa d’un terratrèmol el 1448

La població s’agrupà al voltant del castell, propietat dels senyors de Scheyern, vers el s XI L’any 1391 obtingué el dret de mercat Fou un petit centre comercial fins al s XX rebé l’estatut de ciutat l’any 1934 El règim hitlerià hi establí un camp de concentració, on, del 1933 al 1945, moriren més de 70000 persones

Al vessant septentrional, dins el terme d’Albaida, hi ha les restes del poblat ibèric de la Covalta , excavat per Isidre Ballester i Tormo vers el 1920, els materials del qual es conserven al Museu de Prehistòria de València Fou el primer poblat ibèric excavat del País Valencià, tot i que encara no ha estat publicat detalladament Correspon als IV aC

La capital és Ahvāz Situat entre la plana de Mesopotàmia, al N, i el Zagros, alS, és fronterera amb l’Iraq, i s’obre a la mar pel golf Pèrsic Té una gran importància econòmica els anys setanta hom hi dugué a terme extensos treballs d’irrigació Té jaciments de petroli i una gran refineria a la ciutat d’Ābādān

Fundada als XI, conserva un castell del s XII la catedral és del XVII El 1397 s’hi reuní l’anomenada dieta de Kalmar , assemblea de delegats de Suècia, de Dinamarca i de Noruega, per redactar l’estatut d’unió d’aquests tres regnes sota el ceptre d’Enric VII de Dinamarca, respectant les institucions tradicionals de cada regne

Bé que hom en coneix antecedents a l’edat mitjana escoles catedralícies, entitats de caire gremial, les escoles especials per a preparar mestres no sorgiren fins als XVIII, com a conseqüència de l’obligatorietat de l’ensenyament que imposà la Revolució Francesa El s XIX representà el renovellament de les tendències pedagògiques i la florida de les escoles normals ensenyament normal