Resultats de la cerca

Vida Fill dels actors Jaume Cabré i Maria Esteve, a dotze anys debutà al teatre en Los dos pilletes i com a professional el 1934 al teatre Apolo de Barcelona Excellí en el monòleg de Saïd de Mar i cel d’Àngel Guimerà, de qui feu també Terra baixa , sempre al costat de Carolina Colom El 1933 s’inicià en el món del toreig i se n’acomiadà el 1960 A mitjan dècada del 1940 estrenà el drama Don Juan Tenorio , en la versió de Salvador Dalí, que li proporcionà molt d’èxit Debutà en el cinema en El centauro 1946, Antonio Guzmán Merino, i a partir de llavors encarnà diversos papers relacionats amb el…

Residí molt de temps a Barcelona Illustrà nombroses novelles i realitzà litografies Republicà i liberal, s’exilià a França l’any 1871 i publicà en diferents periòdics satírics de París A la seva mort s’edità a Madrid un Album Ortego , presentat per Josep Lluís Pellicer, per ajudar econòmicament la vídua i els fills Collaborà a Gil Blas 1864 i edità El Fisgón 1865, Doña Manuela 1865, El Sainete 1867 i Jeremías 1869

Actiu a Venècia, Parma i Roma, conreà un manierisme de to dramàtic i fantasiós Sacrifici d’Abraham , Sant Jordi i el drac , ambdós al Museo e Gallerie Nazionali di Capodimonte, Nàpols, tot alhora amb violents contrasts de llum i ombres Els pelegrins d’Emmaús , National Gallery, Londres Com a arquitecte féu els plànols de l’església de San Stefano a Novellara 1557

Pintà a l’oli Immaculada Museo del Prado i sobretot, influït per L Giordano, al fresc decorà les esglésies de Sant Joan del Mercat i Nostra Senyora dels Desemparats de València 1699-1701 i treballà al cor de l’església de San Esteban de Salamanca 1707 i a la cartoixa de Granada 1712 Entre el 1715 i el 1724 publicà l’important tractat Museo pictórico y escala óptica

Inicià els estudis d’arquitectura a l’Escola Superior d’Arquitectura de Barcelona el 1931, i el 1941 obtingué el títol de doctor Per raons professionals i familiars, l’any 1954 fixà la seva residència a Reus, i establí el seu taller a Montbrió del Camp La seva trajectòria artística començà en entrar a formar part del grup artístic ARA Artistes Reusencs Actuals, creat el 1960 sota el lideratge de Ramon Ferran amb la voluntat d’innovar en el llenguatge artístic i explorar nous camps d’expressió  Artista multidisciplinari, treballà la pintura, l’escultura en ferro, acer i bronze, el collage  i…

Estudià art a Nova York Anà a Itàlia i França, on entrà en contacte amb el moviment futurista, alhora que fou influït per l’expressionisme abstracte del grup Der blaue Reiter El 1913 exposà a l’Armory Show, i tres anys més tard formà part del grup dadà de Nova York El final de la seva producció s’orientà cap a construccions cubistes de caràcter purista plenes de decorativisme En són obres representatives Combat per la llum 1913, El pont de Brooklyn 1918 i Interpretació de Nova York 1920-22

Documentat entre el 1330 i el 1340, hom li atribueix els frescs sobre la Història de sant Estanislau església inferior de San Francesco, Assís, on, influït per la pintura sienesa, en particular de SMartini, introduí un cert refinament en l’estètica giottesca amb la utilització de colors més transparents i un dibuix més nítid

Prengué part en tots els moviments d’avantguarda italians, des del futurisme al Novecento Després d’una estada a París 1899-1907, on conegué el món cultural francès i l’escola de París, tornà a Florència i, amb els seus amics Papini i Prezzolini, fundà, el 1913, les revistes La Voce i Lacerba , des de les quals donaren la batalla pel futurisme i el coneixement de l’avantguarda europea El 1914 fou ja clarament futurista i féu la part més interessant de la seva producció Fruita i licors 1915 Però un any més tard canvià de parer i reculà cap a posicions del moviment Novecento

Estudià a Rotterdam, Brusselles, Munic, Viena i Roma De retorn als Països Baixos, fou director de l’Escola d’Arts Industrials i Decoratives de Haarlem El 1889 s’installà a Mol, petit poble belga, i hi restà fins a la seva mort es naturalitzà belga el 1901 Les seves escenes religioses, de la vida rural, paisatges i retrats, d’una pinzellada espessa i un colorit ric, amb violents clarobscurs, denoten un temperament apassionat i alhora contingut

Molt influït per Kiyonaga i deixeble de Shigemosa, se centrà en la pintura de figures femenines, com tots els artistes d' ukiyo-e Es distingí pel fet de treballar solament a base de grisos i verds Deixà la pintura per dedicar-se a la illustració de llibres, gairebé tots de poesia