Resultats de la cerca
Es mostren 6446 resultats
Sant Marçal de Relat

Església de Sant Marçal de Relat (Avinyó)
© C.I.C. - Moià
Parròquia
Antiga parròquia rural i més tard sufragània de Santa Eugènia de Relat
, del municipi d’Avinyó (Bages), al N del terme, a l’esquerra de la riera de Relat.
És un edifici de base romànica, però les voltes foren canviades per unes altres de tipus gòtic, l’absis desaparegué vers el 1775, reemplaçat per un presbiteri quadrat, i al mateix temps s’obrí un portal senzill a la banda de ponent i s’hi erigí un campanar de torre, cobert amb teulada de quatre vessants És esmentada per primera vegada el 1038, i aviat fou unida com a sufragània a la de Santa Eugènia Fins fa pocs anys s’hi celebrava per Sant Marçal un popular aplec anual
Sala-d’heures

Casal de Sala-d’heures, a Santa Eugènia de Berga
© Fototeca.cat
Història
Antiga casa fortificada del municipi de Santa Eugènia de Berga (Osona), a l’E del poble.
L’antic castell d’Heures fou llegat a l’església de Vic el 1032 pel comte Berenguer Ramon I Els cavallers Heures es destacaren en la història comarcal fins el 1229, que entroncaren amb els Santaeugènia El lloc passà al s XV en poder del mercader Bernat Sala i adoptà el nou nom La torre de Sala-d’heures fou minada el 1938, durant la guerra civil, quan ja s’havia construït un modern casal neoromànic al seu costat Resta l’antiga capella s XII de Sant Joan de Sala-d’heures
Rufea
Partida
Partida de l’horta de Lleida (Segrià), a la dreta del Segre, al S de la ciutat.
És dividida entre Rufea Sobirana on es troba el santuari de Butsènit i Rufea Jussana a les terrasses més baixes Era un antic terme que després de la conquesta cristiana pertangué a Gombau de Ribelles a la fi del s XII s’havia format ja, al cim d’un turó a l’indret de l’actual torre d’en Roig, un nucli amb carta de poblament del 1199, que passà el 1208 al monestir de Poblet Al s XIV era poble de contribució de Lleida, que es despoblà a conseqüència de la guerra dels Segadors
vescomtat de Xelva
Història
Jurisdicció senyorial (la primera amb aquest títol del Regne de València) centrada en la vila de Xelva.
Comprenia, a més, els llocs de Benaixeve, Calles, Domenyo, Benaer, Sagra, Manzanera, Figueroles de Domenyo, Loriguilla, Sinarques després erigit en comtat, Toixa i la Torre de Castro, atorgada el 1390 a favor de Pere Lladró de Vilanova, senyor de Manzanera, que poc abans 1386 havia comprat Xelva, Toixa i Sinarques a Huguet de Bordils A la mort de l’onzè vescomte 1655 passà als Sabata de Calataiud, als Azlor de Aragón i als Silva Havia estat també denominat vescomtat de Manzanera i de Vilanova de Xelva Actualment rep el nom de vescomtat de Vilanova
son Vida
Antiga possessió del municipi de Palma (Mallorca), construïda al cim d’un contrafort nord-oriental de la serra de na Burguesa.
Al s XVII passà dels Vida als Truiols en 1900-05 el marquès de la Torre, Ferran Truyols i Despuig, transformà les velles edificacions en un castell Hi agrupà notables colleccions d’armes procedents, en gran part, del castell de Peralada, d’estris de cuina de coure de les possessions familiars a Mallorca, d’objectes de ferro forjat i d’antigues portes i una pinacoteca amb obres d’Auberman i Faust Morell, entre altres/> Ha estat residència de personalitats, i modernament ha estat transformada en un gran hotel de luxe
Vernon
Ciutat
Ciutat del departament d’Eure, a la Normandia, França, a la riba esquerra del Sena.
Centre turístic, té, a més, indústries metallúrgiques, elèctriques i farmacèutiques Hi ha també un centre d’investigacions balístiques i aerodinàmiques El 1366 hi fou signat un acord entre Carles V de França i Carles II de Navarra, a conseqüència de la derrota del navarrès a Cocherel 1364 Carles II renuncià la Xampanya, Brie i Bretanya, i rebé una part de Normandia i Montpeller Malgrat les destrosses de la Segona Guerra Mundial, conserva l’església de Notre Dame s XIV-XV i la torre dels Arxius, del s XII, restaurada
Utxesa

Restes de murs del desaparegut villatge d’Utxesa
© Fototeca.cat
Antic terme del municipi de Torres de Segre (Segrià), situat a l’esquerra del Segre.
Les aigües del canal de Seròs originaren l’actual pantà d’Utxesa o de Secà , el qual regulen El poblat, de cases escampades, pertany a la colònia de la FECSA El pantà atreu des d’aquests darrers anys els pescadors de la regió de Lleida, i s’hi ha establert darrerament un refugi de caça de l’Instituto Nacional de Conservación de la Naturaleza per a la protecció dels ocells aquàtics En un dels turons sobre el pantà hi ha les restes d’una torre àrab anomenada Burgxesa en els documents medievals
s’Espalmador
Illa
Illa situada al nord de Formentera, la més gran de les nombroses illes pròximes a Eivissa i Formentera.
Té 2 925 m de llargària, 800 m d’amplada i 22 m d’alt La volten les illes més petites des Porcs, de sa Torreta, de Castaví i de s’Alga A la costa té una inflexió anomenada sa Torreta i l’anomenat racó de s’Alga, que és l' ancoratge o fondejador de s’Espalmador La punta des Pas o de ses Savines n'és l’extrem meridional Hi ha una torre del 1749 Forma part del municipi de Formentera Ha estat declarada, juntament amb s’Espardell, espai natural de protecció oficial
castellot del Serrat del Maurici
Castell
Antiga fortificació del municipi de Balsareny (Bages), situat damunt del serrat del Maurici, del qual pren nom.
Torre del fortí del Maurici © CIC-Moià Es troba a prop del poble Bon exemple d'arquitectura militar, no s'arribà a construir del tot Destaca per la fermesa de la seva fàbrica i les dimensions de la seva construcció Tot i ser edificat per a defensar-se dels carlins, durant la primera carlinada fou ocupat pel Comte d'Espanya, que assetjava Balsareny El comte hi installà la seva artilleria i des d'allà disparà contra les cases del poble, fins a l'arribada de les tropes liberals i la fi del setge
església vella de la Molsosa

Vista general de l'església vella de la Molsosa
© CIC-Moià
Església
Antiga església del municipi de la Molsosa, situada dalt d'un turó.
Accessible pel camí del mas de Vila-seca, és el mateix edifici romànic consagrat el 1105, amb modificacions substancials dels segles XVII i XVIII, època en què s’hi obriren capelles laterals, es féu una nova porta i s’aixecà el campanar de torre a l’angle SW De l’època romànica es conserven la nau amb un absis i l’antiga porta tapiada L'any 2005 es dugué a terme la restauració de l'edici Resta sense culte des de l'any 1930, que fou traslladat a la nova parròquia