Resultats de la cerca
Es mostren 15497 resultats
Anna de Villalonga i Zaydín
Teatre
Literatura catalana
Autora teatral.
Conreà el teatre popular, que donà a conèixer la companyia de Cristina Valls Entre la cinquantena de títols que va escriure, cal esmentar Dos diàlegs 1935, Coverbos de dones 1935, Esperant el metge 1936 i El rebeinet 1936 El 1947, després d’un període de silenci obligat, tornà a l’escenari amb l’estrena de La corona comtal , un intent de teatre ja més allunyat de la comèdia costumista
,
Gerard Alegre i Turat
Forjador.
Fou autodidacte i seguí la tradició de la forja romànica i gòtica catalana Entre les seves obres reixes, trucadors, faristols de ferro repussat, canelobres, etc sobresurten la porta de l’Institut de la Dona que Treballa i diverses reixes per al palau de la Generalitat de Catalunya a Barcelona Fou professor de forja artística a l’Escola del Treball de Barcelona És representat al museu del Cau Ferrat, de Sitges
Abraham Abū-l-‘Afiya
Esoterisme
Judaisme
Cabalista hebreu resident a Tudela (Navarra).
Consta que el 1271 es trobava a Barcelona de tornada d’un viatge a Terra Santa El 1280 intentà de convertir a la càbala el papa Nicolau III A Sicília, cap al 1290, s’anuncià com a Messies, motiu pel qual fou censurat pel rabí Šělomó ben Adreṭ de Barcelona És autor de nombroses obres cabalistes i donà un gran impuls als procediments de la Guematrià o càbala aritmeticogeomètrica
Sheldon Lee Glashow
Física
Físic nord-americà.
Estudià a les universitats de Cornell i Harvard Després d’una estada a Copenhaguen 1958-60, on feu recerques sobre física teòrica, tornà als EUA, on ha continuat treballant al California Institute of Technology i a les universitats de Stanford, Berkeley i Harvard sobre el model del camp electrofeble, que donà a conèixer el 1960 El 1979 compartí amb Steven Weinberg i Abdus Salam el premi Nobel de física
Josep Fortea
Arquitectura
Disseny i arts gràfiques
Pintura
Pintor, gravador i arquitecte establert a València, deixeble d’Apol·linar Larraga.
Fou molt anomenat com a pintor de flors i de perspectives Com a gravador, féu el pla de València de Tomàs Vicent Tosca Orellana donà com a propi de Fortea un monument '' en perspectiva abultada ' que hom posava a la seu el dijous sant, fet amb la collaboració de Larraga i d’Hipòlit Rovira Hi ha pintures seves a les capelles de l’església de Sant Martí, a València
John Sell Cotman
Pintura
Pintor anglès.
Fou un puntal de l’escola d’aquarellistes de Norwich S'establí a Londres 1834, on fou professor de dibuix al King's College i mestre de Dante Gabriele Rossetti Tot i que féu dibuixos i gravats, fou bàsicament un aquarellista El seu estil es caracteritzà per una tendència a utilitzar tintes planes, cosa que donà a algunes de les seves obres una aparença sintetista avant-la-lettre
Giambattista Cima
Pintura
Pintor italià de l’escola veneciana, dit Cima da Conegliano
.
Deixeble, a Vicenza, de Bartolomeo Montagna, passà a Venècia 1492, on fou influït per Giovanni Bellini Els fons de les seves composicions, en un principi arquitectònics a la manera d’Antonello da Messina Sant Sebastià , Musée des Beaux-Arts, Estrasburg, es desenvolupen cap al paisatge, que embolcalla els personatges amb una atmosfera lluminosa, on el color dóna una visió unitària al conjunt Verge amb dos sants , 1513, Louvre
Hans Hartung
Pintura
Pintor alemany.
Estudià a Dresden i a Leipzig i rebé la influència de Kandinskij i dels expressionistes del grup Der Blaue Reiter Perseguit per la Gestapo, fou voluntari de la legió estrangera francesa a la Segona Guerra Mundial La seva obra, iniciada el 1922, es donà a conèixer a París el 1947 La seva pintura és representativa de l’abstracció expressiva Exposà a Barcelona, i estigué casat amb la també pintora Roberta González
Yilmaz Güney
Cinematografia
Teatre
Actor i director cinematogràfic kurd.
S'inicià com actor, i el 1967 passà a dirigir films que denunciaven la injustícia social a Turquia El 1974 fou detingut i empresonat fins que el 1981 aconseguí d’escapar-se i s’exilià primer a Grècia i després a França on donà a conèixer la seva obra Umut 1970, Agit 1971, Yol 1982, que guanyà el festival de Canes i Le mur 1983, entre d’altres
Daniel De Leon
Història
Política
Dirigent socialista nord-americà d’ascendència hispànica.
Fou professor de politicologia a la Universitat de Colúmbia El 1890 ingressà al partit laborista, i aviat n'esdevingué el líder i ideòleg, i li donà una orientació de tipus marxista El 1905, amb Debs i Haywood, fundà la IWW Industrial Workers of the World A partir del 1892 edità el diari The People , d’ideologia socialista És autor, entre altres obres, de Socialist Reconstruction of Society 1905