Resultats de la cerca
Es mostren 22529 resultats
les Virtuts
Santuari
Antic santuari (la Mare de Déu de les Virtuts) del municipi d’Alcover (Alt Camp), situat a 545 m alt., damunt el cingle, dominant la vall del riu de la Glorieta.
Eclesiàsticament depenia de l’Albiol En aquest indret, dit la vall de Rascaç , del terme de Samuntà, s’alçava ja el 1334 una capella on vivien uns quants beguins Al primer terç del s XV fou construït el santuari, del qual tingueren cura ermitans fins a la desamortització del s XIX El 1894 foren duts a l’església de l’Albiol la imatge i el retaule
Vidabona
Parròquia
Antiga parròquia rural (Santa Maria de Vidabona) del municipi d’Ogassa (Ripollès), a 1260 m alt., als vessants meridionals de la serra de Sant Amanç.
Existia ja el 1044 La seva església romànica, al s XII, es troba avui dia en ruïnes Era servida per sacerdots de la comunitat de SantPere de Ripoll, i el 1592 fou unida a Sant Julià de Saltor Tingué un quant temps d’independència al s XVII, que s’accentuà el seu caràcter de santuari marià, però aviat retornà a la seva subjecció a Saltor
cartoixa de Viaceli
Cartoixa
Monestir cartoixà, fundat inicialment amb monjos de Portaceli a la capella de Sant Cristòfol, dins el terme d’Oriola (Baix Segura), el 1640.
L’any següent es traslladaren a l’antic monestir mercedari de Sant Genís d’Oriola, on adoptaren el nom de Via Coeli El 1654 es traslladaren de nou, a la torre de Masquefa, i prengueren el nom de Viaceli i de Sant Josep però abans de deu anys ja tornaven a trobar-se a Sant Genís, on, per falta de rendes, es dissolgué la fundació el 1681
Torrellebreta
Masia
Masia del municipi de Malla (Osona), situada a l’antiga quadra de Miramberc (dita també quadra de Torrellebreta), que formà part fins el 1770 de les Quadres Unides d’Osona.
És esmentada ja el 976 amb el nom de Torre de Probes, i amb el nom actual des del s XI ha estat sempre una masia important i modernament s’ha convertit en un veritable museu d’entomologia i folklore gràcies a les colleccions d’insectes especialment papallones i altres curiositats del país que hi han reunit els germans Josep MJoaquim, Lluís, Antoni i Conrad Vilarrúbia
Canà

Les noces de Canà: Jesucrist converteix l’aigua en vi (miniatura del mestre Alexander, 1430)
Koninklijke Bibliotheek
Ciutat
Ciutat de Galilea, on, segons l’evangeli de Joan, Jesús obrà el primer miracle en convertir l’aigua en vi en unes noces.
Sembla que es tracta de Kafr Kanna, entre Natzaret i el llac de Tiberíades El tema de les noces de Canà ha estat tractat iconogràficament ja des d’època paleocristiana Destaca l’obra, de grans dimensions, del Veronès actualment al Musée du Louvre A la catedral de Barcelona es conserva, dins el retaule de la Transfiguració de Bernat Martorell, una notable representació del tema
monestir de Bescaran

Vista del campanar de Sant Martí de Bescaran (Alt Urgell)
© Fototeca.cat
Monestir
Petit monestir episcopal (Sant Martí de Bescaran), situat vora el poble de Bescaran (Alt Urgell), actualment dins el municipi d'Anserall, entremig de les terrasses de conreadís, al cementiri.
En resta un bell campanar romànic, de planta quadrada, construït als segles XI i XII Els tres pisos alts hi ha sis pisos en total tenen finestres geminades, separades per frisos d’arcuacions llombardes De fundació desconeguda, el 914 el monestir, ja abandonat, fou unit a Sant Serni de Tavèrnoles Pertangué al capítol de la Seu d’Urgell Sembla que, posteriorment, l’església serví de parròquia
Ainet de Besan

Ainet de Besan
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi d’Alins (Pallars Sobirà), a la dreta de la Noguera de Vallferrera.
D’entre les seves cases, agrupades al peu de la muntanyeta de Besan, destaca la torre romànica de l’església parroquial de Sant Julià, esmentada ja el 819 en la consagració de la catedral d’Urgell Fins el 1927 formà un municipi, juntament amb l’actual despoblat de Besan i l’antic municipi d'Araós, conegut també amb el nom d' Ainet de Vallferrera
l’Abella

L’Abella
© Fototeca.cat
Poble
Poble, cap del municipi de Sant Martí de Centelles (Osona), situat a 722 m, sota els cingles del pla de la Garga, a la vora dreta de la riera del Congost, que la separa del poble d’Aiguafreda, amb el qual forma conurbació.
Originàriament fou una masia, de la parròquia de Valldaneu, que havia pertangut fins al 1376 al monestir de Santa Maria de l’Estany, i al costat de la qual es trobaven ja al s XVI uns molins drapers i fariners i un hostal L’estació del ferrocarril, una modesta industrialització i la transformació, sota la influència d’Aiguafreda, en lloc d’estiueig ha produït l’actual desenvolupament
televisió mòbil
Electrònica i informàtica
Comunicació
Utilitat que pot incorporar el telèfon mòbil per a la recepció de continguts televisius.
Adopta diferents estàndards de comunicació segons el país N'hi ha d’oberts i amb més possibilitats d’expansió en el mercat, ja que permeten més interoperabilitat entre els diferents dispositius L’alta penetració i la versatilitat de la televisió mòbil i el desenvolupament de nous terminals han transformat els mòbils en dispositius multifunció Això implica un increment de la demanda de continguts audiovisuals i multimèdia
port Fangós
Història
Antic port de la ciutat de Tortosa, al delta de l’Ebre, dins l’actual terme de Sant Jaume d’Enveja (Montsià).
Situat al sud de l’actual gola de Migjorn, a l’indret de les actuals basses de l’Alfacada i de les Platjoles, cegat ja vers la fi del s XIV per la sorra i conegut més tard, fins al s XVII, amb el nom del Pantà, època que s’inicià el dessecament i la bonificació intensius Al sud es formà el port nou dels Alfalcs