Resultats de la cerca

Considerat un dels millors jugadors de bàsquet de la història, posseix els rècords de màxim anotador 100 punts i màxim nombre de rebots 55 en un partit Debutà a l’NBA la temporada 1959-60 a l’equip dels Philadelphia Warriors Fitxat el 1963 pels Philadelphia 76ers, i traspassat el 1968 a Los Angeles Lakers, es retirà el 1972 Guanyà dos campionats de l’NBA 1967 i el 1972

Després de la revolució del 1868 s’adherí al partit democràtic i intentà l’aixecament a Alacant El 1869 anà a Cuba i en tornà el 1877 com a tinent coronel Fou tanmateix desterrat tot seguit a Eivissa, implicat en els fets de Manresa del mateix any Coronel el 1895, deixà llavors la milícia i passà al republicanisme de Salmerón Fou finalment diputat provincial per Barcelona el 1905

Ministre de finances 1873-81, s’oposà a l’autoritarisme de Mutsu-Hito i fundà 1882 el partit progressista Kaishin-to, que advocava per un govern parlamentari Ministre d’afers estrangers 1888-89 i 1896-97 i president de govern 1898 i 1914-16, declarà la guerra a Alemanya 1914, i amb l’ultimàtum dirigit a la Xina 1915 intentà d’imposar el protectorat japonès en aquest país

Periodista, el 1918 intervingué en la creació del Partido Obrero Campesino, del qual fou secretari general Del 1919 al 1923 viatjà per Europa, i es féu socialista En tornar al seu país, s’afilià a l’APRA, del qual s’apartà el 1928, i fundà el partit comunista peruà Assagista destacat, fou el primer pensador que assimilà els esquemes del marxisme a les realitats de l’Amèrica Llatina

Cofundador del Labour Party elegit cap del partit el 1911, ho fou dels dos primers governs laboristes 1923-24 i 1929-31 i participà activament en la Societat de Nacions El 1931, quan el seu govern sucumbí davant la crisi econòmica mundial, acceptà de presidir un govern de concentració, amb conservadors i liberals, que li valgué l’expulsió del Labour Party Dimití el seu càrrec de primer ministre el 1935

Ingressà al partit bolxevic el 1915 i fou membre del comitè central 1923 i del politburó des del 1935 Ministre de comerç fins el 1955 i vicepresident del consell de ministres 1955-64, en el vintè congrés del PCUS 1956 atacà el culte a la personalitat de Stalin i defensà la política de Khruščov Fou president del presídium del soviet suprem 1964-65, del qual fou exclòs el 1966

Es vinculà als populistes populisme i participà en alguns actes de terrorisme El 1879 formà part de l’organització Čornyj Peredel, i el 1883 fundà amb Plekhanov la primera organització marxista russa, Osvoboždenije Truda Fou redactora del diari Iskra , i formà part del partit menxevic Traductora i introductora de les primeres publicacions de Marx i Engels, publicà articles polítics i assaigs en revistes russes i d’altres països europeus

Fill d’obrers, fou diputat socialista al Reichstag el 1906 i esdevingué l’especialista del seu partit en qüestions militars Com a cap de les forces armades i d’acord amb la Reichswehr, reprimí la insurrecció dels mariners de Kiel 1918 i la revolta espartaquista de Berlín 1920 Censurat i criticat, hagué de dimitir Posteriorment, fou governador de Hannover 1920-33 i participà en l’intent d’enderrocar Hitler el 1944

Diputat a l’assemblea constituent l’any 1975 en representació del Partido Popular Democrático actual Partido Social Democrata, abandonà aquest partit el 1976 i fou elegit ministre de Comerç i Turisme 1976-77 i primer ministre 1978-79 Ingressà de nou al Partido Social Democrata l’any 1981 —el qual liderà els anys 1983-85— i ocupà els càrrecs de vice-primer ministre i ministre de Defensa 1983-85

Es formà en història, ciències polítiques i relacions internacionals L’any 2000 esdevingué membre del consell suprem del Partit Socialista i, el 2001, en fou nomenat president L’any 2005, el Parlament búlgar l’elegí nou primer ministre i, a l’agost del 2005, aconseguí un govern d’unitat nacional després d’un pacte entre el Moviment Nacional Simeó II i el Moviment pels Drets i les Llibertats