Resultats de la cerca

Estudià música amb Jodoc Entzenmüller al monestir benedictí dels Sants Ulric i Afra Possiblement també treballà amb Roland de Lassus a Munic Des del 1581 ocupà la plaça de preceptor i kantor de l’escola luterana i de l’església de Santa Anna a Augsburg, on desenvolupà una gran activitat musical Escriví el tractat Compendium musicae Augsburg, 1591 amb finalitats pedagògiques Aquesta obra, que conté més d’un centenar de peces seves, fou molt coneguda i utilitzada per tot Alemanya durant força anys en alguna de les seves múltiples reedicions També escriví i edità diversos llibres…

Estigué casat a 820 amb la comtessa Elmetruda i posteriorment amb la comtessa Riquilda El 827 acompanyà l’abat Àgila de la Grassa a recaptar un diploma del rei Pipí d’Aquitània Féu costat al comte Berenguer de Tolosa i a l’emperador durant les lluites civils de l’imperi contra Lotari, motiu pel qual rebé un diploma de Lluís el Piadós 834, concedint-li, a petició de Berenguer, la propietat de les viles de Verzalhas i Montolieu al Carcassonès El 835 demanà i aconseguí del rei Pipí d’Aquitània un diploma a favor del monestir de Montolieu de Carcassona Fou probablement pare d’Oliba…

Gran coneixedor de la teologia bizantina i llatina sobretot de l’obra de Tomàs d’Aquino, essent encara laic predicà diverses vegades a la cort i fou nomenat secretari de l’emperador Joan VIII, que acompanyà al concili de Ferrara-Florència, on defensà per raons polítiques el projecte d’unió de les esglésies teològicament sempre s’oposà a l’"heretgia” llatina Monjo amb el nom de Gennadi, fou el primer patriarca reconegut i investit pel soldà 1454 Reelegit dues vegades més 1462 i 1464, es retirà al mont Athos i, després, en un monestir de Constantinoble Escriptor prolífic, és autor…

Possiblement fill d' Andreu Sala , autor del fastuós retaule major, barroc salomònic, del temple parroquial de Cardona 1600 destruït el 1936 Format amb Francesc Santacruz, el 1685 era ciutadà de Barcelona Entre altres obres, moltes desaparegudes, féu el retaule major del monestir de Sant Antoni i Santa Clara de Barcelona 1686-89, avui a la parroquial de Sarrià, la imatge jacent de Sant Francesc Xavier 1687, catedral de Barcelona i la de Sant Ignasi de Loiola 1690, a Santa Maria del Mar fins a la seva destrucció el 1936 Cal atribuir-li també el notable Sant Gaietà Museu d’Art de…

Format a l’Escolania de Montserrat 1667-74, probablement amb Joan Cererols, ingressà en l’orde benedictí i hi professà el 7 de novembre de 1674 Fou mestre dels escolans Exercí dues vegades de mestre de capella del monestir i passà a ocupar aquesta funció al convent de San Martín de Madrid a la darrera dècada del segle, fins a la seva mort JB Rocabert fou un gran organista, així com un virtuós de l’arpa i hàbil en altres instruments entre els quals el violó, per als quals compongué nombroses obres religioses que foren interpretades a moltes esglésies hispàniques A la Biblioteca…

Fill de Pelegrí de Tavertet i Saurina Canonge de Vic des del 1181 i bisbe del 1195 al 1233 Jurista i conseller de Pere el Catòlic Intervingué en tots els afers importants del seu temps la condemna dels valdesos i heretges de Girona 1198, el concili IV del Laterà 1215, en la cort del 1228 i fou ambaixador a Roma pel rei Home enèrgic i violent, s’oposà als Montcada, senyors de part de la ciutat de Vic, i s’enemistà amb una part del seu clericat i li féu violències per això fou denunciat a Roma i hom li inicià un procés el 1232, que acabà amb la seva renúncia el 1233 Es retirà al monestir…

Com a cònsol francès, residí més de deu anys a la península Ibèrica, es distingí per la seva activitat d’hispanista i exercí una certa influència a Catalunya Collaborà a “La Veu de Catalunya”, escriví La Catalogne et les germanophiles , text bilingüe francès-català sobre la Primera Guerra Mundial, en el qual atacà Eugeni d’Ors traduí Góngora i El català de la Manxa , de Rusiñol, i deixà assaigs com Le bienheureux Raymond Lulle 1900, La fin de l’empire espagnol d’Amérique 1922 amb pròleg de Charles Maurras, etc La seva obra de creació, en occità, comprèn poemes com Plòu e souleio 1890, La…

Fill de Guillem I de Tolosa i germà de Bernat I de Tolosa Possiblement succeí 801 el comte Berà , al Rosselló El 812, com a comte de Rosselló, rebé un diploma de Carlemany a favor dels hispani refugiats, i un altre de Lluís el Piadós, del 816, relatiu al mateix objecte, el qual li'n donà un altre el 823, en què concedia la immunitat al monestir rossellonès de Sant Andreu de Sureda El 830 caigué en desgràcia de l’emperador pel fet d’haver intervingut en la conspiració del seu germà Bernat, i fou destituït del comtat d’Empúries i del de Rosselló Havent tornat a la gràcia reial 834…

Filla segona del comte Jaume II Empresonat el seu pare, habità al monestir de Sixena amb la seva mare, però aviat fou traslladada amb la seva germana Isabel a Balaguer, a casa de Ramon d’Empúries, que la portà a la cort reial de València, i des d’allí fou duta a Castella Mort Ferran I, s’estigué amb la seva vídua, que l’educà El 1422 deixà Castella i passà a Lleida, on estigué a càrrec del canonge ardiaca Guillem de Barutell, parent de la seva mare, que fou nomenat tutor seu i de les seves germanes 1424 Fou casada 1438 per Alfons IV amb Raimondo Orsini , comte de Nola i príncep de Salern,…

La seva aparició va estretament lligada a la fundació del Centre d’Estudis Comarcals del Ripollès, entitat que té els seus precedents en els contactes mantinguts pels organitzadors dels actes del millenari del monestir de Ripoll amb la Diputació de Girona, a través del delegat de cultura Joan Tarrés i Vives El primer número data de 1981-82 i constitueix una base de promoció cultural i científica que s’obre a totes les persones que senten un interès particular per la comarca del Ripollès Així doncs, aplega principalment treballs sobre l’esmentada comarca, però sense excloure contribucions…