Resultats de la cerca

Primer per compte de Webb, més tard per l’Association Botanique Française d’Exploration, per Hooker, per Boissier i, finalment, per compte propi, ajudat per Cosson en les determinacions, recorregué les illes Canàries, la península Ibèrica, les Illes Balears, Còrsega, Provença, Algèria, el Canadà i Àsia Menor recollint plantes que distribuí en forma de centúries als més importants colleccionistes i als centres botànics del seu temps

Fou director d’estudis a l’École Pratique des Hautes Études des del 1964, de la revista Actes de la recherche en sciences sociales des del 1975, president del comitè directiu de la revista europea ‘Liber’ des del 1989 i professor titular de la càtedra de sociologia al Collège de France des del 1985 En els llibres Les héritiers 1964, Les étudiants et leurs études 1964 i La reproduction Éléments pour une théorie de l’éducation 1970, fets en collaboració amb JCPasseron, tractà de la sociologia de les desigualtats socials, polítiques i pedagògiques en la situació real dels estudiants en un país…

En La prisonnière 1926, Vient de paraître 1927, Les temps difficiles 1934, etc, satiritzà els costums burgesos

Fou professor de grec al Collège Royal 1611 i publicà Poematia exposita 1630

Benedictí de la Congregació de Saint-Maur Sota la seva direcció s’inicià el 1721 la publicació del Recueil des historiens des Gaules et de la France

Enginyer, treballà a Àsia 1936-44 i es donà a conèixer com a novellista d’ambients exòtics Le sortilège malais 1951, Le pont de la rivière Kwaï 1952, portada al cinema el 1957 per D Lean, Les oreilles de la jungle 1972 i altres En el vessant fantàstic, obtingué gran èxit amb La planète des singes 1963, també filmada, per FJ Schaffner el 1967 Altres obres són Contes de l’absurde 1953, E = mc 2 1957, Les vertus de l’enfer 1974, Les coulisses du ciel 1979 i L’énergie du désespoir 1980 L’illon 1990 és de caràcter autobiogràfic

Historiador francès És autor de diverses obres sobre la història constitucional de França Histoire de l’ancien gouvernement de France 1727, État de la France 1727, etc, en les quals defensa el feudalisme i afirma l’origen germànic de l’aristocràcia francesa

Fou membre de l’Académie de Médecine i professor a l’École Supérieure de Pharmacie És autor de Cours de chimie analytique 1871 i de Traité élémentaire de chimie légale 1873