Resultats de la cerca
Es mostren 4291 resultats
Sant Pere de Vilalta
Capella
Capella del municipi de Sant Mateu de Bages (Bages), a l’W del poble, al límit amb el terme de Fonollosa, al costat de la masia de Vilalta i vora la de Puigdellívol, al vessant meridional de la serra de Castelltallat.
Zàmbia

Les cascades Victòria
© Fototeca.cat-Corel
Estat
Estat de l’Àfrica austral, que limita al N amb la República Democràtica del Congo i Tanzània, a l’E amb Malawi i Moçambic, al S amb Zimbàbue i Botswana i a l’W amb Angola; la capital és Lusaka.
La geografia física La major part del territori és accidentat per sistemes muntanyosos amb elevacions de 1000 a 1500 m De materials precambrians i granítics, presenta una estructura tectònica d’estil germànic hi són freqüents les depressions, que corresponen a blocs enfonsats, com la de Barotseland, al llarg de la frontera amb Angola, els llacs Bangweulu i Kampolombo, etc En direcció NE s’alça la serralada Muchinga, amb la màxima altitud al cim Lawushi 1850 m El clima és tropical, bé que les temperatures són suavitzades a causa de l’altitud a Livingstone 987 m les temperatures oscillen entre…
Ventolà
Interior de l’església de Sant Cristòfol de Ventolà
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de Ribes de Freser (Ripollès), a l’W de la vila, situat al vessant meridional de la serra Estremera, a 1 300 m alt., damunt la vall del Rigard, al voltant de l’església parroquial de Sant Cristòfol.
Venècia i Ístria
Geografia històrica
Desena regió d’Itàlia en l’ordenament d’August, que limitava a l’E amb la Il·líria i la Pannònia, al N amb el Nòric i la Rètia, a l’W amb la Transpadana i al S amb l’Emília.
No coincidia estrictament amb el territori dels vènets Sota Dioclecià esdevingué província romana, amb capital a Aquileia, sotmesa al vicari d’Itàlia
Azerbaidjan
Regió
País de l’Àsia occidental que s’estén des dels contraforts meridionals del Gran Caucas fins al Kurdistan i el riu Qezel Owzan; limita a l’W amb Armènia, Turquia i l’Iraq, i a l’E amb la mar Càspia.
La geografia És format per dues regions la septentrional comprèn en gran part els contraforts del Caucas i l’ampla conca d’inundació dels rius Kura i Araxes la meridional és un altiplà rocós, vorell oriental del massís d’Armènia, constituït per materials volcànics dels quals són testimoni nombrosos cons Sabalān 4821 m, Haram-Dāgh 3690 m En aquesta regió es troba la depressió tancada del llac salat Urmia o Rezā'īyeh Els rius del país pertanyen a dues conques, la de l’Araxes i la del Qezel Owzan El clima és, en general, continental, modificat per l’altitud La població, formada per turcs àzeris…
conca del Fucino
Llac
Conca de la Màrsica, als Abruços, Itàlia, ocupada antigament per un llac, a 669 m d’altitud sobre el nivell del mar, entre els monts Simbruini a l’W, el mont Sirente a l’E i el Velino al N.
El llac, en una regió calcària, era alimentat per nou torrents i tenia un emissari subterrani la seva extensió era variable el 1835 la màxima fou de 170 km 2 i la mínima de 135 km 2 El primer projecte de dessecació dut a terme fou el de l’emperador Claudi A l’edat mitjana esdevingué de nou un llac tancat El 1852 s’hi iniciaren nous treballs de dessecació hom hi construí un estanc de retenció i un sistema de canals de desguàs Foren obtingudes 16 500 ha de terreny fertilíssim, que hom dedica a l’agricultura canya de sucre, patates
platja de Fenals

Platja de Fenals, a Lloret de Mar
© Fototeca.cat
Platja
Platja de la Costa Brava, al terme de Lloret de Mar (Selva), a l’W de la vila, entre la punta de Fenals
(on s’alça el castell de Fenals
, o castell de Sant Joan) i la punta d’en Sureda.
Hi desemboca la riera de Passapere, que davalla de SantPere del Bosc Al seu voltant hom ha construït importants hotels i urbanitzacions turístiques 305 h 1981
coll de la Creueta
Collada
Depressió (1.820 m) de la serra que separa la vall de Toses (Ripollès) de la vall de Lillet (Berguedà), entre el tossal de la Creueta (2.068 m), a l’E, i el cim de Pla Baguet (2.031 m), a l’W.
Hi passa la pista de Castellar de n’Hug Berguedà a la Molina Baixa Cerdanya
República Centreafricana

Estat
Estat de l’Àfrica central, limitat a l’W pel Camerun, al N pel Txad i el Sudan, a l’E pel Sudan del Sud i al S per la República Democràtica del Congo i el Congo; la capital és Bangui.
La geografia física El país és format per un gran altiplà de materials paleozoics, d’una altitud que oscilla entre 610 i 914 m, que constitueix un interfluvi entre les conques del Congo i del Txad Al NE s’aixequen els massissos dels Mongos i de Tondou, que arriben als 1400 m d’altitud Al NW es troben els monts Karé, on es dreça el cim més elevat del país, el mont Gaou 1420 m El clima és subequatorial a la part meridional del país, amb una temperatura mitjana anual de 26,7°C i una oscillació anual molt petita l’oscillació diària, per contra, és elevada entre 8,3°C i 11,1°C La pluviositat és…
illes Cèlebes
Arxipèlag
Arxipèlag d’Indonèsia, que s’estén entre l’estret de Macassar a l’W, la mar de les Cèlebes al N, la mar de les Moluques i la mar de Banda a l’E, i la mar de Flores al S.
És constituït per una gran illa, Cèlebes Sulawesi, i d’unes altres de més petites, entre les quals es destaquen les de Butung, Peleng, Muna, Kabia i Banggai L’illa de Cèlebes és formada per quatre llargues penínsules i constitueix una regió muntanyosa afectada per freqüents moviments sísmics El clima és equatorial, i en constitueix la vegetació el bosc tropical, que cobreix gairebé tota l’illa La població és formada per diversos pobles i tribus, els més importants dels quals són els toales , els toradjes , els buguis , els macassaresos, els minahases i els gorontalos Les illes són densament…