Resultats de la cerca

Fou superior de l’orde dominicà a Beauvais i conseller de Lluís IX de França El seu Speculum historiale —una de les tres parts del Speculum majus 1244— fou refós i traduït al català per Jaume Domènec, per ordre de Pere III de Catalunya-Aragó, amb el títol Compendi historial 1360, continuat per Antoni Ginebreda a partir del 1385 L’obra de Vincent de Beauvais influí en el Llibre de les meravelles , de Ramon Llull, i en Francesc Eiximenis

Aragonès d’origen, treballà decorativament el ferro sota la direcció d’Antoni MGallissà per a l’Exposició Universal de Barcelona del 1888 fou professor interí de metallisteria i ceràmica a Llotja El seu fill Francesc Tiestos i Vidal Barcelona 1877 — fou serraller, forjador i metallista presentà projectes de reixa forjada a l’Exposició d’Indústries Artístiques de Barcelona el 1898 i obtingué premi pels treballs de forja en l’exposició de ferros artístics de Barcelona el 1921

Fou pretor 66 aC i cònsol 51 aC Durant la guerra civil fou partidari de Cèsar, que el féu procònsol de l’Acaia 46 aC Fou enviat pel senat a Mòdena per tal de negociar amb Antoni, però morí pel camí Com a orador, es retirà 77 aC davant la superioritat de Ciceró, el qual li dedicà unes pàgines del Brutus Les seves obres es basen més en un coneixement profund del dret que no pas en la casuística

Collaborà segurament amb Antoni JCabanilles en la recollecció de plantes del País Valencià Durant la invasió francesa, s’estigué a Mallorca, on herboritzà, arranjà un petit jardí botànic a l’hort del Temple i inicià un curs de botànica Tornà a València el 1815 i fou corresponsal de Mariano Lagasca, a qui envià plantes dels saladars de l’Albufera i diferents varietats d’arròs, i donà cursos d’agricultura a la Societat Econòmica d’Amics del País 1820

Catedràtic d’anatomia del Collegi de Cirurgia 1835 i de la facultat de medicina 1843 de Barcelona Fou membre de l’Acadèmia de Medicina de l’Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona tingué un paper destacat en els congressos mèdics de Torí i Florència 1841 i de Nàpols 1846 Collaborà amb Antoni Mendoza en la introducció de l’anestèsia amb èter a Barcelona 1847, i traduí al castellà el diccionari de medicina de Nyster 1848

Gendre de Ciceró, collaborà amb Cèsar en la conquesta de les Gàllies i en la guerra civil contra Pompeu Nomenat tribú 47 aC, inicià una política demagògica en intentar d’anullar els deutes, la qual cosa motivà una sèrie de protestes públiques de les classes conservadores A la mort de Cèsar collaborà amb Marc Antoni i fou nomenat cònsol Hom li encarregà el govern de Síria, però, derrotat per Gai Cassi, un dels assassins de Cèsar, se suïcidà

Estudià a la universitat Lumière-Lió 2, on es va doctorar amb La prose narrative catalane chez les jeunes romanciers nés après la guerre civile 1968-1975 1989, i on ensenya des del 1992 i n’és catedràtica 2002 Especialitzada en la literatura espanyola del segle d’or i en la novella catalana contemporània, ha estudiat l’obra de Terenci Moix i ha traduït al francès 2003 la novella El bastió de la llibertat , d’Antoni-Lluc Ferrer

Estudià dret a les universitats de Barcelona, Osca i Cervera, on es doctorà el 1828 Publicà una Teoría del hexámetro i escrits jurídics i botànics Com a poeta líric assolí una certa celebritat a Cervera, on li publicaren un Himno 1828 patriòtic Antoni ↑ Elias i de Molins li edità alguns poemes, però resten inèdits La Colonia i Méjico rendida , èpics, i la tragèdia Viriato, o La Lusitania recobrando su libertad Traduí en vers, entre altres autors, Gessner i Milton

L’organitza sota diferents fórmules el Club Ciclista Manlleu en memòria del primer president de l’entitat Fou una cursa amateur fins el 1980 i, a partir de llavors, es formulà com a critèrium en un circuit de 800 m al centre de la població Entre els guanyadors hi figuren José Luis Laguía, Antoni Esparza, Celestino Prieto, Joaquim Llach, Miguel Indurain i Julián Gorospe Des del 2009 és l’epíleg del calendari de les grans clàssiques

Dirigida per Josep M Ferrando, JA Romeo i Jaume Massó, tingué com a redactors Joan M Batlle, Quique Guasch, Antoni Closa, Olga Viza i Santi Nolla, entre d’altres, i collaboracions especials de Martí Farreras, Josep M Fusté, Ricard Maxenchs i Arcadi Alibés, i els fotògrafs Miguel Moreno, Zoltan Czibor i Eduardo Sáenz Estava escrita en castellà amb alguns articles en català, i informava sobre el Futbol Club Barcelona El mateix any desaparegué per donar pas al diari Sport