Resultats de la cerca
Es mostren 7093 resultats
Farinata degli Uberti
Història
Gibel·lí florentí.
Cap dels gibellins 1239, fou exiliat de Florència amb tots els membres del partit després de la mort de l’emperador Frederic II 1250 S'alià amb Manfred, fill natural de l’emperador i pretendent al tron de Sicília 1258 Vencé les forces güelfes a Montaperti 1260 i s’apoderà de Florència, la qual no permeté que fos saquejada Pòstumament 1283 fou condemnat per la inquisició com a heretge
Philibert Tsiranana
Història
Polític malgaix.
Fou elegit diputat a l’Assemblea Francesa 1956-59 i fundà el partit socialdemòcrata 1956, de signe conservador i profrancès Nomenat primer ministre del govern autònom 1958-60, esdevingué president de Madagascar el 1960, càrrec per al qual fou reelegit el 1965 i el 1972 Menà una política obertament prooccidental i antimarxista, i fou considerat un dels collaboracionistes més significats del neocolonialisme francès Fou derrocat, el 1972, per una revolta popular
Gabriel Torrent de la Goula
Història
Bandoler.
Era conegut amb el sobrenom de Trucafort Actuà des del 1611 i era vinculat al partit dels cadells El 1612 disposava d’una força de prop de cinquanta homes L’any següent robà a masies situades entre Barcelona i Montcada perseguit per les autoritats, es refugià a la Pobla de Lillet, on les autoritats locals el protegien Capturat a Sant Esteve d’En Bas Garrotxa, fou dut a Barcelona i executat
Teofilacte
Història
Noble romà, que regí el ducat de Roma amb els títols de magister militum, consul, vestararius i senator Romanorum
.
S'imposà a la noblesa romana i, per lligams familiars i amb el suport d’un fort partit, manà durant uns trenta anys a Roma i al seu ducat Derrotà els sarraïns al Garigliano el 916 Es casà amb Teodora Nomenà papes al seu gust i se'n serví des de Sergi III a Joan X 914 La seva filla Maròzia el succeí en la direcció de la política romana
Antoniotto I Adorno
Història
Dux de Gènova.
Ocupà el càrrec quatre vegades com a representant del partit popular oposat a les famílies burgeses i senyorials per tal de neutralitzar-ne la influència, es recolzà primer en Gian Galeazzo Visconti, i més tard en Carles VI de França El 1388 promogué una aliança amb Pisa i Sicília contra els pirates berbers El 1396 lliurà Gènova al rei de França per tal d’impedir que se n'apoderés Visconti
Josep Collaso i Gil
Política
Polític i filantrop.
Militant del Partit Liberal, fou diputat per Barcelona 1875, senador 1901, 1902 i 1905 i alcalde de Barcelona en quatre ocasions 1894, 1897, 1909 i 1913 Fundà i presidí l’Associació d’Amics dels Pobres a Barcelona En morir, deixà un quantiós llegat a l’Hospital de la Santa Creu i de Sant Pau i per a escoles un dels grups escolars barcelonins inaugurats el 1930 en porta el nom
Rafael Closas i Cendra
Història del dret
Advocat i polític.
Formà part de la Joventut Nacionalista de la Lliga i fou membre de la comissió executiva que organitzà la Conferència Nacional Catalana 1922, d’on sorgí Acció Catalana, partit en el qual milità Fou conseller sense cartera del govern de la Generalitat de Catalunya 26 de setembre de 1936 El 1939 s’exilià a França tornà a Barcelona el 1945 Collaborà a La Publicitat i a Revista de Catalunya
Jiang Qing
Història
Política
Política xinesa.
Féu cinema 1934-38 i el 1937 s’afilià al partit comunista Casada amb Mao Zedong 1939-76, ocupà diversos càrrecs politicoculturals Figura destacada de la Revolució Cultural , el 1969 esdevingué membre del politburó Mort Mao Zedong, fou detinguda 1976 i processada Banda dels Quatre Condemnada a mort 1981, el 1983 li fou commutada la pena per la de cadena perpètua És autora d’algunes òperes i d’altres composicions musicals
Nikolaj Ivanovič Ježov
Història
Política
Polític soviètic.
Gràcies a Stalin accedí al Comitè Central del Partit Comunista de l’URSS el 1934, al Comitè Executiu del Komintern el 1935 i passà a relevar GG Jagoda en la direcció del NKVD el 1936 Presidí les grans purgues dels anys 1937-38 processos de Moscou , període que és conegut pel nom de ježovčina Substituït per LP Berija 1938, Ježov fou responsabilitzat dels excessos de 1937-38 i desaparegué el 1939
Ismet Inönü
Història
Política
Nom amb què és conegut Ismet Paixà, polític turc.
Participà 1908 en la revolució dels Joves Turcs , i a les acaballes de la Primera Guerra Mundial s’uní a les forces d’Atatürk El succeí com a president de la República 1938-50 Passà a l’oposició, fins que ocupà de nou la presidència del consell de ministres 1961-65 L’any 1972 fou succeït a la presidència del partit republicà del poble Cumhuriyet Halk Partisi per Bülent Ecevit