Resultats de la cerca

Acadèmic de mèrit de San Fernando 1803 Projectà el campanar de l’església del Vendrell 1769 i la nova església de Vallmoll 1772 Estudià l’aqüeducte romà de Tarragona i en féu els plans, i després el rehabilità en la conducció d’aigües a la ciutat 1778-98

Format a Llotja, completà estudis a l’escola de San Fernando de Madrid, on s’establí Residí a París, on fou deixeble de Léon Cogniet, i a Roma Es dedicà preferentment a la pintura d’història Notable retratista, el 1857 fou nomenat pintor de cambra d’Isabel II

És mencionat pel papa Zòsim en la carta a Patrocle, bisbe d’Arle, com a evangelitzador tramès a les Gàllies des de Roma Segons Gregori de Tours fou un dels bisbes arribats a les Gàllies amb sant Dionís de París  La seva festa se celebra el 29 de desembre

Príncep Trivulzio Creat cardenal 1629, lluità a favor de Felip IV de Castella i fou lloctinent d’Aragó 1642, capità general de Sicília 1647, virrei de Sardenya 1649-51, ambaixador a Roma 1653 i governador de Milà 1655-56, càrrec que ja havia exercit interinament en 1637-41

Deixeble de Tomàs Moragas Practicà amb èxit l’aquarella i el retrat a l’oli Dirigí una acadèmia de dibuix i pintura a Barcelona Residí algunes temporades a París i Roma Prengué part en exposicions i concursos, i assolí premis a Barcelona, Madrid i Munic, entre altres ciutats

Aquesta secció agrupava els artistes i els escriptors, però quan el 1816 les seccions reprengueren el nom d’acadèmies, la de belles arts fou separada de la renovada Académie Française Té 50 membres i en depenen l’Académie de France, de Roma, i la Casa de Velázquez, de Madrid

Deixeble de Borràs Abella i d’Enric Galwey Exposà individualment a Barcelona Galeries Laietanes, el 1933, Madrid Círculo de Bellas Artes, el 1934 i Manresa, ciutat on residí des del 1914 Pintà els murals de la basílica de Sant Joan del Laterà, a Roma Practicà diverses tècniques artístiques

Canonge d’Elna Rosselló, fou enviat a Roma el 1657 per sollicitar el nomenament d’un bisbe per a Elna, i s’hi establí d’una manera definitiva És important la seva correspondència amb Josep Oriol, de Barcelona, que ell hostatjà el 1686, i amb Oleguer de Montserrat

El 1876 arribà ja al sistema definitiu amb un aparell de cinc tecles capaç de formar 32 signes alfabètics distints El sistema Baudot fou aplicat el 1879 a la línia París-Lió, i el 1887 a la de París-Roma, per a la qual inventà un distribuïdor automàtic

El sobrenom prové del seu sojorn a Cidònia Fou secretari privat de Joan VI Cantacucè Vinculat al Renaixement italià, passà al catolicisme 1364 i propugnà la unió amb Roma Escriví obres dogmàtiques i polèmiques i traduí al grec Agustí, Fulgenci, Anselm i la Summa de Tomàs d’Aquino