Resultats de la cerca
Es mostren 16144 resultats
Andreas Libau
Química
Alquimista, considerat com un precursor dels fundadors de la química moderna.
Professor d’història a Jena, metge pensionat a Rottenburg i director de l’institut de Coburg Autor, entre altres tractats, d' Alchymia collecta 1595, Rerum chemicarum epistolica forma 1595-99 i d' Expositio fidelis sincera et delucida Raymundi Lullii 1599, comentari de l' Apertorium del fals Ramon Llull alquimista El 1615 publicà Opera omnia medico-chimica , sota el pseudònim Basilius de Varna
Eustache Le Sueur
Pintura
Pintor francès.
Deixeble de Simon Vouet, excellí en el tema religiós Decorà el Cabinet des Muses de l’Hôtel Lambert i amb La història de Tobies l’Hôtel Fieubet les seves escenes de la vida de sant Bru, per a la cartoixa de París 1645-48, i de la vida de sant Martí, per a l’abadia de Marmoutiers, són al Musée du Louvre
Pierre Lavedan
Art
Historiador de l’art francès.
Fou professor a la Sorbona i a l’École des Beaux-Arts És conegut, principalment, pels seus estudis d’història urbana i d’urbanisme Dirigí la “Revue urbaine” Participà en les activitats promogudes a París per la Fundació Cambó, havent publicat L’architecture gothique religieuse en Catalogne, Valence et Baléares 1935 Fou membre corresponent de l’Institut d’Estudis Catalans
Heinar Kipphardt
Literatura alemanya
Escriptor alemany.
Les seves obres teatrals més importants tracten sobretot esdeveniments relacionats amb la Segona Guerra Mundial, com Der Hund des Generals ‘El gos del general’, 1962, In der Sache JRobert Oppenheimer ‘El cas Oppenheimer’, 1964, l’obra més coneguda, i Die Geschichte vom Joel Brand ‘La història de Joel Brand’, 1965 Obra de gran èxit fou també la novella März ‘Març’, 1976
Louis Bréhier
Historiografia
Historiador i orientalista francès.
Professor d’història antiga i medieval a la Universitat de Clarmont d’Alvèrnia 1898-1938, dedicà una atenció especial als temes bizantins i sobretot a les relacions entre l’Orient i l’Occident Entre les seves obres destaca L’Église et l’Orient au moyen âge Les Croisades 1907, i, com a síntesi dels seus treballs, Le Monde byzantin 1947-50
Miquel Bouille
Historiografia
Historiador.
Arxiver al departament dels Alts del Sena És autor de nombrosos treballs d’història publicats en revistes i, en collaboració amb Joan Francesc Brousse, d’ Églises romanes en Roussillon 1967 i Chemins du Roussillon 1969 Autor de Maillol 1989, collaborà també a Les Corbières 1989, amb Joseph Giry, i a Histoire des catalans 1990, de Claude Colomer, entre d’altres
Isidoro Bosarte
Arqueologia
Història
Arqueòleg i erudit castellà.
Fou secretari de l’Academia de la Historia de Madrid Viatjà pel Principat de Catalunya el 1785 i publicà Disertación sobre los monumentos antiguos pertenecientes a las nobles artes de la pintura, escultura i arquitectura que se hallan en la ciudad de Barcelona Madrid 1786, estudi de primera mà que ha estat de gran utilitat als investigadors de l’arqueologia barcelonina
el Bord del Rei d’Aragó
Història
Literatura catalana
Trobador.
Nom amb el qual és conegut un possible fill bastard de Jaume el Conqueridor o de Pere el Gran, autor de tres cobles, intercanviades amb el trobador Rostanh Berengier de Marsella, datades entre el 1291 i el 1310, d’estil molt pròxim al dels goliards Bibliografia Riquer, M de 1993 Història de la literatura catalana Part Antiga 4 vol Barcelona, Ariel
,
Lorenzo Bonincontri
Filosofia
Historiografia
Esoterisme
Literatura
Humanista, astròleg i historiador.
Visquè a Nàpols 1450-75, a Florència 1475-78 i a Roma 1483-91 És autor de dos poemes, Rerum naturalium 1469, 1475, de diversos escrits astròlogics, un dels quals, De rebus coelestibus , dedicat a Ferran II de Catalunya-Aragó i publicat el 1526, d’un Chronicon del 903 al 1458 i d’una història dels reis de Nàpols i de Sicília
Francesc Micó
Botànica
Botànic.
Estudià medicina i farmàcia a Salamanca i exercí la medicina a Barcelona Capdavanter de la botànica catalana, herboritzà per Catalunya, Castella i Extremadura Descobrí una trentena d’espècies botàniques noves, que comunicà al botànic francès Dalechamps i que aquest descriví en la Historia generalis plantarum 1587 cal remarcar, en especial, l’orella d’os Ramonda myconi Hom li dedicà el gènere Miconia