Resultats de la cerca
Es mostren 10006 resultats
Castell de Tatzó d’Avall (Argelers)
Art romànic
Situació Torre d’angle del recinte fortificat d’aquesta fortalesa ECSA - A Roura És situat al poble de Tatzó d’Avall, separat 1 km del nucli dit Tatzó d’Amunt Mapa IGN-2549 Situació Lat 42° 34’ 11,34” N - Long 3° 0’ 20,8” E La població és situada a un centenar de metres de la N-114, a mà esquerra, uns 2 km al sud d’Elna Història El castell de Tatzó d’Avall, bressol de la família vescomtal a la qual donà el nom, era el successor segurament d’una localitat molt antiga, de la qual unes poques excavacions fetes a prop han descobert vestigis romans i preromans L’etimologia del seu nom és un…
Sarreganyada
Cim
Cim (1 247 m) de la serra de Bellmunt (Osona), a ponent del cim culminant, on hi ha el santuari de Bellmunt, dins el municipi de Sant Pere de Torelló.
Hi hagué el castell de Sarreganyada , que li donà el nom, propietat de Bernat I Tallaferro, comte de Besalú, que el 1020 el llegà al seu fill Guillem I Del 1136 al 1310 pertangué a la família Montcada, i el 1356 el tenia Ramon de Gurb per Bernat III de Cabrera, comte d’Osona Després desapareix de la documentació Hom creu que el santuari de Bellmunt era en els seus inicis la capella del castell
Sant Pere dels Arquells
L’església de Sant Pere dels Arquells
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de Ribera d’Ondara (Segarra), situat a l’esquerra del riu d’Ondara, al voltant de l’església parroquial de Sant Pere, antic monestir de Sant Pere dels Arquells, el nucli antic fou construït en forma compacta al voltant de la plaça amb finalitat defensiva.
El lloc és esmentat ja el 1024 La senyoria pertangué fins al segle XIX al monestir de Montserrat Formà municipi independent fins el 1972 L’antic terme comprenia l’antic poble i castell de Timor, el mas de Toni l’antic seminari claretià, el despoblat de Montpaó i el poble de Rubinat, l’antic poble de la Sisquella i el mas Ramon al S, el poble de Llindars i, separat del terme, el de Gramuntell
Sant Esteve del Mall

Aspecte del despoblat de Sant Esteve del Mall
© Vicenç Salvador Torres Guerola
Despoblat
Despoblat del municipi d'Isàvena (Baixa Ribagorça), que fins el 1970 formà part del municipi de Queixigar, del qual fou fins abans del 1920 el centre administratiu.
Es troba al cim d’un serrat que separa les valls de l’Isàvena i del seu afluent per l’esquerra, el barranc de Sant Esteve , contrafort meridional de la serra del Cis De la seva església parroquial Sant Esteve, consagrada el 1124, depèn el santuari de Sant Sadurní del Mall El lloc és esmentat ja al segle X s’hi fortificà el comte Ramon II de Ribagorça per a la conquesta de Roda
ses Bledes
Illa
Escull
Grup d’illots i d’esculls, bastant separats de la costa occidental d’Eivissa, dins el terme de Sant Antoni de Portmany.
Els més importants són sa Bleda Plana 18 m alt i sa Bleda Redona 39 m alt L’anomenat na Gorra , el més pròxim a la costa, en dista uns 4,3 km Hom distingeix també es Vaixell , na Bosc , els esculls d’en Ramon i na Plana Formen part dels anomenats illots de Ponent , i des del 2002 s’inclouen en les reserves naturals des Vedrà, es Vedranell i els illots de Ponent
Aydın
Ciutat
Capital de l’il d’Aydın, Turquia, a la regió de Màrmara i Costes de l’Egea.
És un centre agrícola oliveres, cotó, blat i miner lignit i magnesita Vora l’actual ciutat es troben les ruïnes de l’antiga ciutat hellenística de Tralles Aydın constituí un emirat seljúcida al final del s XIII Segons Ramon Muntaner, les forces de la “gavella de Tin” Aydın foren unes de les derrotades per Roger de Flor a la batalla d’Auley 1304 El 1403 passà als otomans i formà un sancak
Fabregada

Aspecte exterior del santuari de la Fabregada
© CIC-Moià
Santuari
Santuari (la Mare de Déu de Fabregada) del municipi i parròquia de Sant Esteve de la Sarga (Pallars Jussà), a l’oest del poble.
És un edifici romànic, del segle XII, d’una nau coberta amb volta de canó i absis semicircular l’espadanya se situa sobre la paret de ponent El lloc d’ ipsa Fabregada és documentat el 1038, en els termes del castell de Mur, en el moment en què els comtes Ramon i Ermessenda de Pallars Jussà el donaren en alou a Bertran Ató El diumenge de Pasqua Granada s'hi celebra un aplec
Lurda de Prats

Aspecte del santuari de Lurda de Prats
© CIC-Moià
Santuari
Santuari marià situat a la serra de Prats, prop de la vila de Prats de Lluçanès (Lluçanès), a 741 m alt.
Fou erigit el 1882, i fou refet i molt ampliat amb un nou atri i un nou campanar el 1958 per l’arquitecte Josep M Pericas A l’interior, l’absis té unes pintures murals dels artistes Ramon Noé i Antoni Cortada Aquest santuari fou la primera capella de l’Estat espanyol dedicada a la Mare de Déu de Lorda El quart diumenge d’agost, s’hi celebra una festa que commemora la seva construcció
Mateu d’Olesa i de Safortesa
Cristianisme
Teòleg.
Doctor en teologia i drets, canonge de la seu de Mallorca, el 1646 fou nomenat rector de la Universitat de Mallorca El 1660 escriví una llarga epístola en llatí a un lullista francès en la qual feia una ressenya de la vida i les virtuts de Ramon Llull i dels progressos de la seva doctrina fou publicada a París el 1668 per JMVernon en la seva obra sobre Llull Le docteur illuminé
Marcel·lí Massana i Bancells
Història
Guerriller anarquista, conegut amb el sobrenom de Panxo.
Afiliat a la CNT 1933, durant la guerra civil de 1936-39 fou tinent de l’exèrcit republicà Empresonat 1939-42, passà a l’Estat francès, però el 1944 retornà al Principat, on fou la figura principal del maquis llibertari rural Amb Ramon Vila Capdevila, Caracremada , Jaume Puig, Tallaventres , i altres companys, realitzà “expropiacions”, segrestaments i atemptats al Berguedà i al Solsonès El 1951 abandonà la lluita i tornà a l’Estat francès