Resultats de la cerca

Competí representant al Club Judo Barcelona Es proclamà cinc vegades campió d’Espanya en la categoria de pes mitjà entre el 1963 i el 1968 Integrà la selecció estatal, i exercí com a tècnic de la selecció catalana de judo Rebé la medalla de bronze al mèrit esportiu de Barcelona 1968 Ocupà el càrrec de subdirector d’estudis de l’Institut Nacional d’Educació Física de Catalunya 1988-90, on treballà com a professor de judo i esports de lluita Dirigí la publicació de l’obra Hechos y anécdotas del judo catalán 1950-1965 1981

Catedràtic de llengua i literatura de la Universitat de Granada, és autor d’estudis sobre mística castellana i s’ha especialitzat sobretot en la literatura castellana del Siglo de Oro Ha publicat, entre altres treballs, Temas del Barroco De poesía y pintura 1947, Poesía y mística Introducción a la lírica de San Juan de la Cruz 1958, El teatro y la teatralidad del Barroco 1969, Manierismo y Barroco 1970, Góngora y Quevedo, poetas 1972, Lope y Góngora frente a frente 1973, i Qué es el “Arte nuevo” de Lope de Vega 1978

Estudià medicina, però no l’exercí Fou arxiver municipal de Tortosa, membre corresponent de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona 1901 i de l’Academia de la Historia de Madrid 1902, entre altres càrrecs Collaborà assíduament a Las Provincias de València Publicà nombrosos estudis històrics a la premsa local Los colegios reales y la Universidad de Tortosa, Castillos y torres de la Comarca, Costumbres antiguas de Tortosa, Notas biográficas de tortosinos distinguidos, a Tortosa Ilustrada , Refrans i modismes tortosins , publicats a Libertad 1908, etc Publicà també el volum Narraciones…

Llicenciat en Història Medieval 1979 i Història de l’Art 1988, exercí de mestre de primària 1978-2006 Des de l’any  1982 collaborà amb el Servei del patrimoni arquitectònic de la Generalitat de Catalunya, fent estudis documentals i fotogràfics d’unes 500 obres arquitectòniques de la comarca de l’Alt Urgell És autor de Vocabulari Bàsic d’Art per a l’escola 1989 i Quan la Terra era plana 2004, una novella històrica infantil amb voluntat didàctica per explicar com era l’edat mitjana També collaborà com a autor de llibres de text

Fou creada el 1919 i té la seu a Brusselles Entre les seves empreses, que voregen la quarantena, cal esmentar el Corpus Vasorum Antiquorum , el Diccionari del llatí medieval, la Tabula Imperii Romani , el Corpus Philosophorum Medii Aevi , els Monumenta Musicae Byzantinae , el Corpus Vitrearum Medii Aevi , el Corpus dels Trobadors, les Antiguitats precolombines, les Fontes Historiae Africanae , el Lexicon Iconographicum Mythologiae Classicae , el Corpus de manuscrits literaris coptes, etc, en algunes de les quals participa l’Institut d’Estudis Catalans, membre de la Unió des dels…

Dominicà a San Pablo de Burgos 1524, estudià a Alcalá i a París Amb Francisco de Vitoria, de qui era deixeble, reformà a Salamanca els estudis, tornant al tomisme i a l’aristotelisme 1532-60 La seva obra De iustitia et de iure 1557 el fan un dels creadors del dret internacional Assistí com a teòleg a Trento 1545-47 i succeí Pedro de Soto com a confessor de Carles V 1548 Ultra l’obra esmentada, cal assenyalar De natura et gratia libri tres 1547 i In libros sententiarum commentarii 1579

Cursà estudis de medicina, que no acabà a causa de la seva mort prematura, i fundà l’Acadèmia Científica i Literària del Cercle Catòlic a Badalona, que també presidí La seva obra literària, en vers i prosa, fou recollida pòstumament en el volum Roses blanques 1915, que serví de base a l’antologia apareguda al número 295 de la collecció “Lectura Popular” Hi abunden els motius religiosos, les imatges marines i les reflexions de caràcter metafísic També és autor de diverses mo­nografies mèdiques i filosòfiques i d’algunes peces musicals

Fou professor de la Universitat del Brasil i de la Universitat Catòlica de Rio de Janeiro Treballà sobre el llatí vulgar História do latim vulgar , 1957 i el portuguès Manual de filologia portuguêsa , 1952 História da língua portuguêsa , 1952-1957, i Textos medievais portuguêses e seus problemas , 1956 i especialment el portuguès del Brasil Introdução ao estudo da língua portuguêsa no Brasil , 1952 i els seus dialectes, amb una considerable labor sobre el terreny Per mitjà de la “Revista Brasileira de Filologia”, que fundà i dirigí, influí molt directament sobre els estudis…

Deixeble de WMeyer-Lübke, fou professor a les universitats d’Estrasburg 1915-18, 1941-45, Friburg de Brisgòvia 1919-36, 1948-49, Marburg-Lahn 1936-40 i Ratisbona des del 1950 Especialista en dialectologia italiana, particularment del romanyès, sobre el qual publicà estudis fonamentals 1917-19, eixamplà el seu interès a diversos àmbits de la lingüística romànica, sobretot els problemes de la diftongació a les diverses llengües de la Romània, sense oblidar el català Publicà també obres importants sobre filosofia del llenguatge i història crítica de les literatures romàniques, en…

S'especialitzà en història antiga, i els seus treballs han tingut una gran influència a Catalunya Excavà Numància Numantia , 1914-31, dedicà estudis al problema tartèssic Tartessos , 1922, a la geografia antiga de la península Ibèrica Iberische Landeskunde , 1955 i a la conquesta romana Viriatus , 1919 Sertorius , 1926, i fou l’autor de la recollida i els comentaris de gairebé tota la collecció de les Fontes Hispaniae Antiquae 1922-59 Molt lligat a l’escola catalana d’arqueologia, fou nomenat doctor honoris causa per la Universitat Autònoma de Barcelona