Resultats de la cerca

És un bolet considerat comestible i molt apreciat en algunes comarques pirinenques, però que consumit fresc o poc cuit és molt tòxic, fins i tot pot arribar a ser mortal, degut a que conté una toxina, la giromitrina Es desaconsella totalment el seu consum, perquè fins i tot després d’haver-lo deixat assecar bé i coure’l repetidament llençant l’aigua de la primera cocció, no s’elimina tota la giromitrina, n’hi ha de romanent, a l’estómac es transforma en monometilhidrazina, i aquesta, a més de ser acumulativa, té activitat carcinogènica, arribant a ocasionar càncers…

Començà a jugar el 1939 en l’equip de la parròquia dels Dolors del barri de Sants a Barcelona, que el 1946 passà a competir sota el nom de JAC Sants Passà per totes les categories del club fins que es retirà el 1958 Des de llavors i fins ben entrat el segle XXI continuà lligat al club com a entrenador i com a directiu La Federació Catalana de Bàsquetbol li concedí la medalla de plata al mèrit esportiu 1975 i rebé la medalla Forjadors de la Història Esportiva de Catalunya 1997 Fou nomenat Històric del Bàsquet Català 2007

Especialitzat en basquetbol, ja realitzava cròniques i articles en el diari catòlic El Matí abans del 1936 Després de la Guerra Civil, treballà a Mundo Deportivo , on fou cap de la secció de basquetbol Collaborà amb Ràdio Barcelona i Ràdio Espanya de Barcelona, entre d’altres, i cobrí tota classe de competicions estatals i internacionals fins el 1979 Fins els anys noranta continuà publicant articles, que recollí en el llibre Nuestros ases 1983-1987 També participà en la redacció de La historia del basket español 1986, que es publicà per fascicles a Mundo Deportivo…

S’inicià com a púgil amateur el 1948 i debutà en el professionalisme el 1950 Competí representant la Federació Catalana en la categoria de pes mosca fins que el 1954 passà al pes gall Es proclamà campió d’Espanya 1956, títol que revalidà diverses vegades fins el 1960 També fou campió de Catalunya del pes mosca 1951 Fou considerat el tercer millor pes mosca d’Europa i el desè del món Va rebre guardons com el Guant d’Or i el Trofeu Baró d’Esponellà Afectat d’icterícia quan preparava el Campionat d’Europa, hagué de retirar-se de la pràctica esportiva

Formada al Club Deportiu Terrassa, jugà en aquest equip fins l’any 2005, en què marxà una temporada a l’HC Rotterdam dels Països Baixos La temporada següent passà al Club de Campo Villa de Madrid 2006-08, i tornà al CD Terrassa fins a la seva retirada al final de la temporada 2011-12 Guanyà vuit Campionats de Catalunya 1997-2002, 2005, 2010, tres Copes de la Reina 1998, 1900, 2001 i cinc Lligues 2000, 2001, 2002, 2005, 2007 Amb la selecció espanyola participà en els Jocs Olímpics de Sydney 2000, d’Atenes 2004 i de Pequín 2008

Membre de la comissió esportiva del Reial Club de Tennis de Barcelona i de diverses juntes directives del club El 1953 participà en la creació del Trofeu Comte de Godó, del qual fou jutge àrbitre des de l’inici fins al 1982, i director fins a la seva mort El 1958 fou nomenat capità de l’equip espanyol de Copa Davis El 1972 fou director de la Copa Masters celebrada a Barcelona Fou vicepresident de la Reial Federació Espanyola de Tennis durant el mandat del marquès de Cabanes Formà part de la junta directiva de l’Associació de Clubs Campions d’Europa

Inicià la seva carrera com a company del pilot Oriol Gómez, amb qui guanyà el Campionat d’Espanya de Rallis d’Asfalt 1994, títol que repetí amb Jesús Puras, com a equip oficial de Citroën 1999, 2000 El 2003 copilotà per primera vegada Carlos Sainz, amb qui continuà durant tres anys, en el Mundial de Rallis, fins que el pilot madrileny es retirà Llavors passà a ser el copilot titular de Dani Sordo, amb qui compartí cotxe en el Campionat del Món fins el 2009 El 2010 passà a ser el copilot de l’andorrà Albert Llovera

Començà a competir amb l’Ignis de Montcada el 1965 Es mantingué actiu fins els 27 anys i guanyà les voltes a Girona i Toledo, el Trofeu Mossèn Borràs i el Campionat de Catalunya Posteriorment entrà com a director esportiu dels equips de l’Esport Ciclista Barcelona, i participà en l’organització de curses de l’entitat com la Setmana Catalana i l’Escalada a Montjuïc Treballà per al club barceloní fins el 1986, que entrà com a director de l’equip professional Colchón CR, on treballà amb ciclistes com José Luis Laguía i Álvaro Pino

S’inicià amb la Penya Ciclista Maricel com a infantil, i fou campió de Catalunya La seva trajectòria esportiva es perllongà fins el 1988, després de competir pel Club Ciclista Rubí i la Unió Ciclista Tona i als equips Venta Catálogo i Cesaden Del 1994 al 1998 fou president de la PC Maricel La temporada 2003-04 participà en la creació de la secció de ciclisme del FC Barcelona, i fou el director de l’equip sub-23 del club fins el 2006 La temporada següent creà l’equip ECP, amb estructures de carretera i BTT

Consta de dues illes grans, separades per l’estret de Matočkin Šar, amb nombrosos illots a l’entorn D’uns 83 000 km 2 de superfície, s’estén de SW a NE al llarg de 925 km Coberta de glaç en el 25% l’illa del N i una part de la del S són situades a la zona de deserts àrtics, és de superfície muntanyosa altituds fins a 1 547 m, de clima marítim àrtic, cru temperatures mínimes fins a -40°C, i d’hiverns llargs, freds i amb vents forts Hom hi caça la guineu polar, la foca i la morsa