Resultats de la cerca

Estudià història a la Universitat de Cambridge Posteriorment exercí de bibliotecari a Nova York i de crític musical a Anglaterra Després de l'estrena de la seva primera obra,  The Salt Land 1952, obtingué un gran èxit amb Five Fingers Exercise 1958, que decidí la seva dedicació al teatre Després del drama doble sobre el tema de l'amor The Private Ear/The Public Eye 1962, presentà el drama històric  The Royal Hunt of the Sun 1964, basada en la vida de Pizarro Els seguiren el psicològic  Equus 1973 i Amadeus 1979, especulació entorn de la vida de Mozart Ambdues obres reberen el…

Després del matrimoni de la seva germana Joana amb el rei Enric VIII 1536, gaudí del favor reial Comandà les forces angleses que envaïren Escòcia 1544 i saquejà Edimburg un any més tard obtingué, contra els francesos, una brillant victòria a Boulogne Després de la mort d’Enric VIII 1547 fou nomenat protector pel Consell de Regència Envaí novament Escòcia i vencé el seu exèrcit en la batalla de Pinkie 1547 Consolidà la Reforma protestant i imposà 1549 el primer Book of Common Prayer , que era una mena de compromís entre les actituds catòliques i les protestants Malgrat la seva…

Estudià a Barcelona i es doctorà en filosofia i lletres amb la tesi Fernando el Católico y los payeses de remensa 1925 Residí uns quants anys a Lleida, on fundà l’Ateneu El 1926 obtingué càtedra d’història a la Universitat de La Laguna, que ocupà fins a la seva jubilació 1968 Dedicà una bona part de les seves investigacions a la història de les Canàries el 1941 creà la Revista de Historia Canaria i publicà Los portugueses en Canarias i Le Canarien, crónica francesa de la conquista de las Canarias 1949-51, en tres volums i un gran nombre d’articles Alhora es mantingué vinculat als…

Net del pintor Joan Llimona , l’any 1959 es decantà per la pintura després d’estudiar dret Format amb Ramon Rogent i els seus deixebles, l’any 1962 obtingué el premi de pintura del Cercle Maillol de l’Institut Français Estudià becat a París a l’Académie de la Grande Chaumière sota el mestratge de Jacques Bousse A París rebé també la influència determinant de Corot, Cézanne i dels impressionistes i postimpressionistes En un estil que es pot enquadrar en aquesta tendència, pintà sobretot paisatges i temes del seu entorn íntim, i destacà tant en la tècnica de l’oli com també en l’aquarella, el…

Estudià música a Mataró, feu diversos recitals a l’Associació Wagneriana de Barcelona i el 1905 debutà al Gran Teatre del Liceu Tres anys més tard ho feu a la Scala de Milà amb Louise , de MA Charpentier, sota la direcció d’A Toscanini El 1914 feu el paper de Wotan La valquíria al Teatro Real de Madrid Especialitzat en el repertori wagnerià, l’interpretà amb èxit a Madrid i Barcelona, on el 1910 oferí unes memorables funcions de L’holandès errant al Gran Teatre del Liceu També assumí amb èxit diversos papers d’òperes de G Verdi, J Massenet, A Ponchielli i WA Mozart, entre d’altres El 1920…

Estudià música a Hèlsinki, on debutà el 1966, i es perfeccionà a Roma, on el 1969 interpretà el paper de Felip II Don Carlo amb l’Òpera Nacional Finlandesa Del 1972 al 1979 fou membre estable de l’Òpera de Colònia Ha actuat assíduament als festivals de Salzburg, Bayreuth i Savonlinna, a més de París, Londres, Munic o Stuttgart El 1983 interpretà Sarastro La flauta màgica , de Wolfgang Amadeus Mozart al Gran Teatre del Liceu  i tres anys més tard hi tornà amb el paper titular de Borís Godunov , de Modest P Musorgskij, i el 1989 actuà en Khovanščina , obra del mateix compositor Destacat…

Amb el seu pare, GESaarinen, s’installaren als EUA el 1923 Obtingué el primer premi pel projecte d’ampliació de la Smithsonian Institution, a Washington Si en el seu primer projecte, el Technical Center de la General Motors, a Warren 1951-57, utilitzà un formulisme racionalista, en obres ulteriors no pogué allunyar-se de connotacions manieristes i historicistes medievals —com als habitatges per a estudiants de la Universitat de Pennsilvània 1957-60, l’Ambaixada dels EUA a Londres 1955-60, o en diversos Colleges de la Universitat de Yale— Són també obres seves la Terminal de la…

Germà d’Ignasi Vidal i Molné Format a Llotja i a Sant Lluc Protagonista del film Déjate de amigos 1928-30 de Joan Estiarte Exiliat el 1939 amb el seu germà, s’installà a Mònaco el 1942 hi exposà i des d’allà es projectà per tot França, així com per Suïssa, Bèlgica, Suècia, Anglaterra i Itàlia Collaborà en revistes, illustrà llibres únics La Divina Comedia , realitzà escenografies Carmen , 1954, Òpera de Montecarlo i grans murals i produí films de dibuixos animats Don Quijote de la Mancha Es naturalitzà monegasc el 1961 i esdevingué membre del consell d’administració del Musée Nationale…

De formació autodidàctica i nacionalista moderat, fou director d’ El Restaurador  i collaborador de publicacions com El Correo de Tortosa , El Correo Ibérico , Germanor  o Diario de Tortosa Fundà el setmanari La Esperanza , el periòdic La Libertad  1908, on signà amb el pseudònim de Vinicio , i el Boletín del Orfeó Tortosí  1914, que generà la revista La Zuda  1915-32, on es troben bona part dels seus articles Realitzà nombrosos treballs de divulgació històrica sobre Tortosa Participà en diversos certàmens literaris, on obtingué premis S’inicià en la poesia escrivint en castellà…

Format a l’Escuela de San Fernando de Madrid i, amb Léon Bonnat, a París El 1898 s’establí a Barcelona, on guanyà, aquell any mateix, una primera medalla a l’Exposició de Belles Arts, amb La benedicció del menjar , oli d’un lluminisme sorollià El 1910 obtingué un premi semblant amb El torero ferit , a Madrid Conreà l’escena de gènere i el retrat Academicista i anecdotista, acusà, tanmateix, una certa influència del Modernisme, patent més aviat en els seus cartells i illustracions És l’autor del mural El compromís de Casp de la Sala de Sant Jordi del Palau de la Generalitat, de…