Resultats de la cerca

Entre les seves obres —on abunden els habitatges— cal destacar el centre esportiu de Salsomaggiore i, en especial, l’Istituto Marchiondi Spagliardi Milà-Baggio, 1953-57, considerat el millor exemple de brutalisme a Itàlia Com a urbanista féu, juntament amb PPorcinai, els plans de zones verdes als barris de Milà 1948-52, així com el Studio Verde, en collaboració, pla del desenvolupament paisatgístic de la Llombardia 1963-64 Professor d’arquitectura, des del primer moment publicà nombrosos estudis sobre l’ensenyament d’aquesta matèria, sobre l’arquitectura de la postguerra a Itàlia…

Després d’haver estudiat a Pàdua, ensenyà a Florència i a Bolonya, on escriví la comèdia Paulus , imitació de l’obra de Terenci Tornà a Pàdua, compongué set Orationes pro sancto Hieronymo i el tractat De arte metrica en collaboració amb Il Zabarella i publicà l’ Africa de Petrarca Però sobretot excellí amb el tractat pedagògic De igenuis moribus et liberalibus studiis , sobre el concepte de l’educació liberal i els estudis dignes d’un home lliure Treballà a la cúria romana i prengué part en el concili de Constança 1414

Alumne de l’Escola de Sant Carles, a València, amplià estudis a París, Roma i Munic Residí a diversos països europeus, i se n'anà després als EUA, on destacà com a cartellista cinematogràfic Al Brooklyn Museum de Nova York efectuà 1932 una exposició antològica de la seva obra sobre el tema dels conqueridors Retornat a València, obtingué èxit pels seus paisatges i retrats El 1936 fou nomenat acadèmic de Sant Carles Al museu de València es conserven les seves pintures Pelotari i Autoretrat Pintor colorista, fou un dibuixant molt destacable

Estudià dret a Deusto i es llicencià a Valladolid S'interessà molt aviat pels estudis sobre la llengua basca El 1905 descobrí les obres de Joannes Etxeberri El 1907 creà i dirigí la Revista Internacional de Estudios Vascos RIEV , de gran qualitat científica, publicada fins l’any 1936 Hi publicà molts texts bascs antics en reproducció facsímil El 1919 publicà El refranero vasco I Los refranes de Garibay El 1918 fou cofundador de l’Acadèmia Basca Euskaltzaindia , de la qual fou numerari També en fou de l’Academia Española des del 1927

Els estudis de crítica textual de la Bíblia el portaren a cercar i copiar còdexs a les biblioteques de França, Anglaterra, Itàlia i el Pròxim Orient 1840-1844 Anà dues vegades més a Santa Caterina del Sinaí 1853 i 1859, on descobrí el famós Codex Sinaiticus segle IV L’edità 1862, juntament amb altres nombrosos còdexs de la Bíblia i dels apòcrifs, i publicà set edicions crítiques del Nou Testament grec 1841-1872 Polemitzà contra les vides de Jesús de Renan i de Strauss, en defensa de la historicitat evangèlica

Professor, des del 1910, a la Universitat de Standford, és conegut pels seus estudis sobre psicologia diferencial i, dintre aquesta especialitat, sobre la intelligència de l’infant superdotat Publicà 1916 el primer test important d’intelligència als EUA, el qual, anomenat Stanford-Binet, consistia en una revisió de l’escala d’intelligència d’ABinet i ThSimon Hi introduí el terme quocient intellectual i, amb la collaboració de MAMerrill, en publicà una nova revisió el 1937 Obres The Measurement of Intelligence 1916 i Genetic Studies of Genius en cinc volums, 1926-59

Format a Llotja amb Pere Carbonell i Antoni Alsina i Amils, amplià estudis a París amb Bourdelle Dins l’Associació Escolar Artística concorregué amb una caricatura a l’Exposició de Retrats i Dibuixos del 1910 Fou des del 1916 professor de modelatge i buidatge a Llotja Concorregué a les Exposicions d’Art de Barcelona del 1920 i el 1921 Obtingué un diploma d’honor a l’Exposició Internacional del 1929 i participà a la Nacional del 1942 Té alguna obra pública a Barcelona, però es destacà sobretot pels seus busts i retrats, de sòlida sobrietat

Fou un dels principals representants de l’avantguarda dels anys vint i trenta al seu país, que es concretà en el grup “Devetsil”, del qual fou un animador destacat En el seu escrit programàtic Poetismus 1924 pretén de conjugar l’alliberament social i individual a través de la poesia Capdavanter del surrealisme a Praga, a partir de la presa del poder per part dels comunistes, hom li prohibí de publicar Entre els seus estudis cal esmentar Alexander Archipenko 1923, Film 1925, Sovetská kultura ‘Cultura soviètica’, 1928 i Architektura v Ceskoslovensku ‘L’arquitectura a Txecoslovàquia…

Fill de Lluís Suñé i Molist, es llicencià el 1903 i s’especialitzà en otorrinolaringologia amb el seu pare, amb Ricard Botey i amb estudis a París i Berlín Fou membre numerari i secretari general de l’Acadèmia de Medicina de Barcelona, collaborà a Annals de Medicina i altres revistes mèdiques catalanes i publicà Els cossos estranys de les vies digestives i respiratòries a la collecció “Monografies Mèdiques” Apassionat de la música de Wagner, en difongué el coneixement a Catalunya amb la fundació, per iniciativa seva, de l' Associació Wagneriana

Fou deixeble i collaborador de Gregori MSunyol i estudià a l’abadia de Solesmes Durant algun temps succeí Sunyol com a director i professor de l’Institut Pontifici de Música Sagrada de Milà Professà cant gregorià al seminari conciliar i al Conservatori Municipal de Barcelona Cofundador de la Societat Catalana de Musicologia, en fou vicepresident des de la fundació Destaquen El cant gregorià Un model de música religiosa 1971 i el seu treball pòstum Nova lectura dels neumes gregorians 1979, entre una considerable quantitat d’estudis dedicats al cant litúrgic