Resultats de la cerca
Es mostren 8496 resultats
Dominique Paul Peyronet
Pintura
Pintor francès.
De formació autodidàctica, començà a pintar vers el 1920, a 50 anys d’edat Fou obrer tipògraf, i hom el pot considerar un representant típic del gust naïf, però molt de la seva època El seu estil és molt minuciós i els colors molt vius Els seus temes són força variats i dedica una atenció especial a la mar De vegades, els seus quadres revelen una atemporalitat inquietant, molt propera a la concepció de RMagritte
Josep Maria Llopis i de Casades
Pintura
Pintor.
Deixeble de Llotja i de Fèlix Mestres Participà en la Cinquena Exposició Internacional de Barcelona 1907 El 1913 exposà al Faianç Català, de Barcelona Especialitzat en temes religiosos, pintà a la catedral de Barcelona i a Santa Maria del Mar La seva obra L’orgue de la parròquia 1915 es conserva a Maricel Fou secretari d’ambaixada a Sofia Bulgària El seu pare, Manuel Llopis , llegà a la vila de Sitges el Museu Romàntic
Nils Adolf Erik Nordenskiöld
Cartografia
Geografia
Explorador i cartògraf suec.
Del 1858 al 1872 participà en cinc expedicions polars Navegà per la mar de Kara fins a la desembocadura del Ienissei i, en 1878-79, resolgué la incògnita del pas del Nord-est navegant des de la desembocadura d’aquest riu fins al Japó, a bord del Vega Encara féu una darrera expedició a Grenlàndia Són importants les seves descripcions dels viatges i els estudis que féu sobre la història de la cartografia
Ròmul Moragas i Droz
Història
Política
Història del dret
Jurista i polític.
Fou jutge de primera instància a Arenys de Mar i jutge de pau a Barcelona El 1874 fou nomenat registrador de la propietat Fou president de la Societat Barcelonesa d’Amics del País i diputat a corts per Sort Pallars Sobirà en 1876-78 Publicà obres jurídiques, com Legislación hipotecaria 1868 i un estudi sobre la legislació judiciària a Cuba i Puerto Rico, a més d’obres de consulta en collaboració amb Julián MPardo
Joan Monjo i Pons
Científic.
A Barcelona estudià nàutica i enginyeria mecànica Després de residir uns quants anys a Cuba i d’exercir de mestre a Arenys de Mar, es dedicà a l’estudi de la construcció naval publicà Curso metódico de arquitectura naval 1856 A partir del 1860 treballà amb Narcís Monturiol, i després dirigí l’escola nàutica d’Arenys i en fundà una altra a Sant Joan de Vilassar Publicà diverses obres, especialment sobre arquitectura naval
Jaume Forcada i Nogués
Ecologia
Biòleg marí.
Doctor en biologia per la Universitat de Barcelona 1998 Els seus primers estudis estigueren dedicats a l’avaluació de dofins i balenes a la Mediterrània, l’Atlàntic nord-est i a la mar del Nord Fou investigador al Centre de Ciències de la Pesca del Estats Units, a La Jolla 1999-2001 Des del 2002, és biòleg de poblacions del British Antarctic Survey, on lidera l’equip de recerca en mamífers marins
Joventut Nacionalista
Secció de joventut de la Lliga Regionalista, fundada vers el 1908, de la qual formaren part J.M.Tallada, Nicolau d’Olwer, Josep Carner, M.Carrasco i Formiguera, etc.
A les barriades i les poblacions la Barceloneta, el Poble-sec, Sabadell, Igualada, Granollers, Arenys de Mar, Olot, Montblanc, Agramunt, etc publicà revistes i butlletins, a semblança de l’efímer butlletí de Barcelona Una bona part d’aquestes joventuts s’integrà a Acció Catalana 1922 Aquesta denominació fou emprada també per grups joves del Partit Nacionalista Català, Estat Català, La Falç i nuclis republicans o socialistes de Reus, Granollers i les Borges Blanques
cotorra

Cotorreta pitgrisa (Myiopsitta monachus)
Nicolas Olejnik (cc-by-nc-4.0)
Ornitologia
Nom comú de diferents ocells grimpadors de l’ordre dels psitaciformes, especialment dels que pertanyen al gènere Amazona.
Són molt semblants al papagai, bé que una mica més petits, de colors variats, entre els quals predomina el verd Com el papagai, són ocells de gàbia i molt garruladors Hom en coneix una cinquantena d’espècies, repartides entre l’Amèrica Central, l’Amazònia i les illes de la mar Carib Les cotorres foren les principals responsables de l’epidèmia de psitacosi que s’expandí pel món els anys 1929 i 1930
acipensèrids
acipensèrid (Acipenser ruthenus)
© Fototeca.cat
Ictiologia
Família de peixos osteïctis condrostis integrada per peixos que presenten crani subspatulat i recobert d’ossos de membrana d’origen dèrmic, cinc rengles d’escudets ossis al llarg del cos i boca tubulosa, mancada de dents, protràctil, ventral i guarnida de barbes sensorials.
S'alimenten a base de petits organismes del fang del fons aquàtic, operació afavorida per l’estructura especial de la boca Peixos migratoris de l’hemisferi boreal, sobretot de l’Europa oriental i d’Àsia neixen en els grans rius, on els adults penetren cada primavera per desovar Mentre són joves viuen a la zona litoral i retornen més tard a la mar, on es converteixen en adults Aquesta família comprèn diversos gèneres d’esturions
escuraflascons
Ornitologia
Gènere d’ocells de l’ordre dels caradriformes, de la família dels caràdrids, de 18 a 23 cm de llargada.
Les femelles són més grosses i amb el plomatge més acolorit que els mascles Tenen el coll i el bec llargs i el cos prim Presenten una membrana lobulada, característica, entorn de cadascun dels tres dits anteriors Nien a terra, i el mascle té cura de la niuada Són sociables, limícoles i bons nedadors Habiten a aiguamolls i a la mar, al nord d’Europa i d’Amèrica són excepcionals als Països Catalans