Resultats de la cerca
Es mostren 7781 resultats
Dominique-Catherine Pérignon
Història
Militar
Militar francès.
De família noble, passà a l’exèrcit del Rosselló, on es distingí per les seves accions en la Guerra Gran i fou ascendit a general de divisió desembre del 1793 Es destacà en l’atac al Voló, que obligà les tropes de Carles IV d’Espanya a retirar-se a l’altra banda de la frontera Collaborà a la presa de la Jonquera i del castell de Bellaguarda 1794 amb el general Dugommier, i quan aquest morí a la batalla de Mont-roig el succeí com a general en cap de l’exèrcit del Rosselló i s’apoderà de Figueres, que es reté sense resistència novembre del 1794, i de Roses febrer del 1795 Després…
Arthur Penn

Arthur Penn
Cinematografia
Director cinematogràfic i teatral nord-americà.
Germà del fotògraf Irving Penn , es formà a la televisió, d’on passà al cinema, mitjà en el qual debutà el 1958 amb el western The Left Handed Gun Més tard realitzà The Miracle Worker , per la qual fou premiat al Festival de Sant Sebastià l’any 1962, Mickey One 1965, The chase 1966, Bonnie and Clyde 1967, el seu film més famós, que fou motiu de nombroses controvèrsies per la seva violència, Alice's Restaurant 1969, Little Big Man 1970, Night Moves 1975, The Missouri Breaks 1976, Four Friends 1981, Target 1985, Dead of Winter 1987, Penn & Teller Get Killed 1989 i Inside 1996 …
Josep Mas i Domènech
Història
Erudit.
Autodidacte, de jove es lliurà a la recerca historicoarxivística, sobretot a la catedral de Barcelona, de la qual fou beneficiat arxiver 1900 Hi investigà els fons documentals i els dels arxius Diocesà, de la Corona d’Aragó i Història de la Ciutat Posà amb generositat a l’abast dels investigadors una gran quantitat de paperetes, encara inèdites, sobre la història dels pobles i esglésies del bisbat barceloní en els caires religiós, artístic, popular, etc, aplegades en 27 volums a l’Arxiu Històric de la Ciutat Publicà tres-cents cinquanta treballs, molts de divulgació, en què destaca la…
Antoni Bernad i Margarit
Fotografia
Fotògraf.
Estudià belles arts i s’inicià professionalment com a grafista Dedicat plenament a la fotografia des del 1966, s’installà a París, on se centrà en els camps de la moda i la publicitat, en els quals es feu un nom publicant en revistes internacionals com ara Elle , Vogue , Jardin des Modes , etc De retorn a Catalunya, destacà també amb una sèrie de més de 200 retrats de personalitats que realitzà a la dècada dels anys setanta inici dels vuitanta, que reuní en el llibre Catalans 1984 Amb una certa preferència pel blanc i negre, la seva subtilesa en el tractament de la llum i l’…
neurologia
Medicina
Branca de la medicina que estudia l’anatomia, la fisiologia i la patologia del sistema nerviós.
L’origen llunyà pot ésser situat en els treballs dels anglesos Thomas Willis i Thomas Sydenham, bé que hom acostuma a situar-ne l’inici modern al començament del s XIX, amb les primeres investigacions sobre la fisiologia nerviosa Magendie, Fluorens En l’aspecte anatòmic i histològic suposaren un gran pas les investigacions de SRamón y Cajal i la formulació de la teoria de la neurona, com també els treballs sobre l’estructura cellular cerebral Brodmann, Von Economo i els estudis sobre les àrees funcionals derivats de l’aparició de la neurocirurgia Hom pot afirmar el mateix de les modernes…
art nassarita
Art
Art desenvolupat al regne de Granada durant el regnat de la dinastia nassarita (segles XIV-XV).
És un art d’un total predomini de la decoració Els elements sustentants de l’arquitectura són gairebé nuls, les columnes són extremament esveltes i els falsos arcs de guixeries no són sinó una armadura de fusta d’altra banda, cobreixen els sostres falses voltes de mocàrabs La decoració interior fou molt rica, de rajoles de vistosos colors, amb predomini dels blaus i els vermells, i inscripcions de caràcters cúfics L’arquitectura nassarita reeixí com poques a arribar a una perfecta unió amb la natura, més ben dit, amb la jardineria, cosa que hom pot veure en els dos monuments nassarites més…
Bartolomé Esteban Murillo
Pícaro, de Bartolomé Esteban Murillo
© Corel Professional Photos
Pintura
Pintor de l’escola sevillana.
Es formà al taller de Juan del Castillo Presidí l’acadèmia de pintura i dibuix que fundà ell mateix 1660 Conreà principalment la pintura religiosa i fixà el tipus iconogràfic de la Immaculada a la manera didàctica i de regust sentimental propi de la Contrareforma Aportà a la pintura de la península Ibèrica una temàtica burgesa Hom destaca les seves escenes de gènere amb nens pícaros , els retrats i els paisatges Coneixedor de la pintura italiana i de la flamenca i l’holandesa, el resultat de la seva obra n’és la suma dels valors formals i conceptuals, en els quals afegeix uns trets…
Lluís Muncunill i Parellada

La masia Freixa de Terrassa, obra de Lluís Muncunill i Parellada (1907-10)
JoMV (CC0)
Arquitectura
Arquitecte.
Titulat el 1892, s’establí a Terrassa, on exercí primordialment la professió Treballà de primer dins l’historicisme, amb predomini del revival gòtic Casa de la Ciutat, 1900-03 o romànic Escola Industrial, 1901 El 1902 començà les seves experiències dintre el Modernisme, inspirades en Domènech i Montaner casa Baltasar Gorina, 1902, que alternà amb obres d’influència floralista casa Barata, 1905 Vers el 1905 aconseguí un llenguatge propi, amb l’adaptació d’un element gaudinià, l’arc ellíptic, allunyat de tota referència decorativa masia Freixa, 1907-10 Per la seva tardana incorporació al…
Francesc Montserrat i Ayarbe
Música
Compositor i director.
Estudià música al Conservatori del Liceu de Barcelona, amb F Sánchez i Gavagnach solfeig i teoria i D Sánchez i Deyà violí, i a l’Escola Municipal de Música, amb A Nicolau harmonia i E Daniel contrapunt i fuga Fou professor d’harmonia i contrapunt al Conservatori Municipal de Música de Barcelona També destacà com a director d’orquestra, especialment en el gènere de la sarsuela Entre altres obres escriví una Suite i La velleta de Montblanch 1903, escrita per Josep M Navarro Porcel, —ambdues per a orquestra de corda—, les obres per a cant i piano Impressions de natura i Les estacions…
,
Abdellatif Kechiche
Teatre
Director i actor de cinema francès d'origen tunisià.
A sis anys anà a viure a França S’inicià en el cinema com a actor, i destacà en Les Innocents 1987, d’André Téchiné i, sobretot, en Beznessv , de Nouri Bouzid, film amb el qual obtingué el premi d’interpretació masculina del Festival de Namur 1992 Debutà com a director el 2000 amb La Faute à Voltaire , amb què obtingué el Lleó d’Or a la millor primera obra, al qual seguiren diversos títols en els quals és central la problemàtica de la immigració L’Esquive 2004, guardonat amb tres premis César el 2005, dos dels quals al millor director i la millor pellícula La Graine et le Mulet…