Resultats de la cerca
Es mostren 10674 resultats
Roger Vitrac
Literatura francesa
Escriptor occità en llengua francesa.
Vinculat als moviments d’avantguarda, sobretot al surrealisme, la seva obra poètica palesa aquestes influències Cruautés de la nuit Fou un dels creadors del teatre surrealista amb peces com Les mystères de l’amour 1917, Les demoiselles du large 1938, Le loup-garou 1946 i altres
Robert de Visée
Música
Guitarrista i tiorbista francès.
Alumne de FCorbette, fou cantor de la Chambre 1708, ordinaire de la musique 1716 i mestre de guitarra del rei 1719 Es conserven tres llibres seus de música per a guitarra 1682, 1686 i 1689 i algunes peces manuscrites, com el Livre de pieces de théorbe et luth tirées en partition, dessus et la basse chifrée
Ennio Quirino Visconti
Filosofia
Arqueologia
Arqueòleg i humanista italià.
Fill de Giovanni Antonio Battista Visconti Vernazza, Ligúria 1722 — Roma 1784, l’amic i successor de Winckelmann en la prefectura de les antiguitats de Roma i el fundador del Museo Pio-Clementino al Vaticà, aviat adquirí una fama molt notable, i pel seu consell fou l’amic d’estudiosos i literats, entre d’altres Vincenzo Monti , que reclamà el seu ajut per a la seva versió de la Ilíada Custodi de la Biblioteca Vaticana i bibliotecari del príncep Chigi, collaborà amb el seu pare en l’obra d’illustrar el Museo Pio-Clementino i portà a terme el seu acompliment total set volums, 1783-98 Cònsol de…
Hyacinthe Vincent
Biologia
Bacteriòleg gascó.
Descriví per primera vegada la malaltia infecciosa que porta el seu nom angina de Plaut-Vincent i contribuí a l’obtenció de vacunes i sèrums, especialment contra la gangrena gasosa
Jean Antoine Villemin
Història
Militar
Metge militar francès.
Professor de Val-de-Grâce, féu detallades investigacions sobre la tuberculosi abans que Koch descobrís el bacil que la produeix Analitzà especialment la contagiositat de la malaltia i proposà mesures preventives
Alfred de Vigny
Alfred de Vigny
© Fototeca.cat
Literatura francesa
Poeta francès.
De família de la petita noblesa empobrida, a la caiguda de l’Imperi es féu militar 1814, i en el tedi de la vida de guarnició començà a escriure, es relacionà amb la resta de la generació romàntica i féu el poema simbòlic Éloa ou la soeur des anges 1824 Ja dedicat a la literatura, publicà la novella històrica Cinc-Mars 1826, renuncià a l’exèrcit i, els anys trenta, temptat pel republicanisme i les idees socialistes, assolí el màxim triomf en la novella Stello , 1832, en el teatre Chatterton , 1835 i en les reflexions de Servitude et grandeur militaires 1835, tractant el mateix tema del…
Claude Vignon
Disseny i arts gràfiques
Pintura
Pintor i gravador francès.
Residí uns quants anys a Itàlia, on rebé la influència dels manieristes, d’Il Caravaggio i dels venecians Tornà a França, i fou nomenat professor de l’Académie Royal de Peinture treballà per a la cort per a Lluís XIII, Maria de Mèdici, Richelieu, etc i, principalment, per a l’Església Són nombrosos els quadres conservats de tema religiós, amb un colorit molt viu i ric i d’un moviment molt accentuat, propis d’un temperament apassionat Jesús i els doctors Musée des Beaux-Arts, Grenoble i El martiri de Sant Mateu Musée des Beaux-Arts, Arràs
François Viète

François Viete
© Fototeca.cat
Matemàtiques
Matemàtic francès, conegut també com a Franciscus Vieta
.
Fou conseller d’Enric III i d’Enric IV Pot ésser considerat el fundador de l’àlgebra moderna estudià les equacions i els mètodes per a l’extracció d’arrels, introduí nombrosos símbols matemàtics, calculà el nombre π amb una gran exactitud, analitzà les funcions angulars, la trigonometria i la resolució de triangles Publicà Canon mathematicien 1579, Supplementum geometriae 1593 i In artem analyticam Isagoge 1591
Georges Rodenbach
Literatura francesa
Poeta belga d’expressió francesa.
És un dels més remarcables del moviment simbolista De la seva obra poètica, plena de delicadesa i melangia, cal destacar La jeunesse blanche 1886 i Le miroir du ciel natal 1898 Conreà també la novella, amb magistrals descripcions de l’atmosfera de les petites ciutats flamenques del s XIX, com, per exemple, en Bruges-la-Morte 1892
Michel Rocard

Michel Rocard
© Fototeca.cat
Història
Política
Polític francès.
Militant de la Section Française de l’Internationale Ouvrière SFIO, antecedent del Parti Socialiste des del 1949 i secretari general dels estudiants socialistes 1955-56, el 1958 es graduà per l’École Nationale d’Administration, i inicià una carrera com a alt funcionari El mateix any abandonà la SFIO i el 1960 fou cofundador del Parti Socialiste Unifié PSU Sota el pseudònim de Georges Servet, en fou secretari general en 1967-73 i, arran dels fets de Maig del 1968, protagonitzà una etapa marcada per l’esquerranisme que reportà escassos resultats al seu partit, malgrat aconseguir l’acta de…