Resultats de la cerca

Vida i obra D'origen humil, estudià a l’Escola Pia —entorn de la qual s’agruparen els escriptors romàntics valencians—, hi ingressà com a religiós l’any 1827 i hi pronuncià vots solemnes 1829 Hi conegué Pasqual Pérez i Joan Arolas, el qual l’inicià en la literatura Abandonà el convent l’any 1837 De tendència romàntica i liberal, es relacionà amb el nucli de l’editor Marià Cabrerizo per al qual traduí novelles romàntiques i del Liceo Valenciano S’enrolà en la milícia nacional, lluità en la guerra i, poc després, aconseguí una plaça de professor a Ontinyent Com a secretari del marquès de…

Des del 1949 residí a Berlín Oriental En els versos Sarmatische Zeit ‘Temps sàrmata’, 1961, etc, i en les novelles Levins Mühle , ‘El molí de Levin’, 1964, utilitzà un llenguatge sobri, ple de malenconia

D’origen jueu, estudià dret i el 1906 fundà, amb Jaurès, el periòdic L’Humanité Durant la guerra 1914-18 fou director del gabinet del ministre Sembat Al congrés de Tours 1920 encapçalà el moviment d’oposició a la Tercera Internacional i passà a ésser el cap del nou partit socialista francès SFIO, després de la separació dels comunistes, i director de Le Populaire Després del triomf del front popular, tingué accés a la presidència del consell El seu primer ministeri juny del 1936-juny del 1937 es caracteritzà per importants reformes econòmiques i socials Partidari, en un primer moment, d’…

De família aristocràtica, escriví la seva primera obra, Seven Gothic Tales 1934, en anglès, llengua que posteriorment simultaniejà amb el danès en la seva producció literària En 1914-21 visqué a Kenya, on regentà una granja, experiència a partir de la qual escriví el seu llibre més conegut, Den Afrikanske Farm ‘La granja africana’, 1937, en la qual el continent africà esdevé una projecció dels seus anhels i esperances finalment frustrats Escriví una novella, Gengældelsens veje ‘Els àngels venjadors’, 1944, però el gros de la seva obra obra comprèn narracions Vinter-eventyr ‘Contes d’hivern’,…

Director de l’hospital Burghölzli a Zuric 1898-1927, és autor d’estudis sobre l’esquizofrènia, terme que ell introduí en psicopatologia, en substitució de l’anomenada “demència precoç” per Kraepelin

Vida i obra Jove precoç, a setze anys descobrí el valencianisme d’esquerres i s’incorporà activament a les tasques polítiques i de redreçament cultural El 1937, en plena eclosió bèllica, s’afilià al Partit Valencianista d’Esquerra, fundà la collecció literària “Espiga”, on publicà el seu primer llibre, actuà com a responsable de la secció “Entre la vida i els llibres” de la revista Nueva Cultura , s’integrà dins l’Aliança d’Intellectuals per a la Defensa de la Cultura i fou un dels representants de la delegació del País Valencià al II Congrés Internacional d’Escriptors Antifeixistes, celebrat…

Detingué el rècord mundial de curses llises de velocitat, tanques, relleus, salt d’alçada i longitud Als Jocs Olímpics de Londres 1948 guanyà quatre medalles d’or

Fill del compositor Manuel Blancafort, amb el qual inicià l’aprenentatge musical Feu estudis de composició a Barcelona, on formà part del Cercle Manuel de Falla Més tard es traslladà a París, ciutat en què estudià anàlisi amb Nadia Boulanger i direcció musical amb Sergiu Celibidache i Igor Markevitch Enfocà la seva carrera com a director de formacions corals, i fou director del cor de Radio Nacional de España Posteriorment dirigí el cor de Radiotelevisión Española durant més de vint-i-cinc anys Si bé la seva carrera fou essencialment la de director, no oblidà el món de la composició i escriví…

Fou professor de química i medicina a les universitats d’Edimburg i de Glasgow En les seves investigacions identificà el diòxid de carboni com un gas distint de l’aire aire fix Aquest descobriment li permeté més endavant d’establir la diferència entre òxids i carbonats Els seus treballs s’estengueren a l’estudi dels bescanvis de calor que s’esdevenen en els canvis d’estat definí la calor de canvi d’estat i la calor específica

Fou professor a l’École Centrale de Beauvais, al Collège de France i a la facultat de ciències de París El 1803 estudià sistemàticament les pluges de meteorits i en fixà l’origen extraterrestre El 1804 féu, amb Gay-Lussac, la primera ascensió en globus amb finalitats científiques El 1806 acompanyà Francesc Aragó als Països Catalans per continuar-hi la mesura de l’arc del meridià de París, interrompuda a la mort de Pierre Méchain Estudià la conductivitat calorífica, la propagació del so en els sòlids i els fenòmens de polarització de la llum en els líquids El 1820 establí, juntament amb Félix…