Resultats de la cerca
Es mostren 8290 resultats
Gabriel Casafages
Cristianisme
Teòleg dominicà.
El 1462 defensà a Roma la condemnació que Nicolau Rossell, inquisidor de Catalunya, havia fet contra les formulacions dels franciscans sobre la divinitat de la sang de Crist És autor de Praxis procedendi in causis fidei, de Summa S Thomae in compendium reducta , de De Sanguine Christi i d' Adversus haereses sui temporis
Carvajal
Literatura
Poeta de llengua castellana, de la cort d’Alfons IV de Catalunya-Aragó a Nàpols.
Diverses poesies seves són a l’anomenat Cancionero de Lope de Stúñiga publicat el 1872 algunes de dedicades a Lucrezia d’Alagano, favorita del rei, i una elegia, Por la muerte de Jaumot Torres, capitán de los ballesteros del rey , etc A Roma ha estat editada 1967 tota la seva obra coneguda
Carpocrat
Cristianisme
Teòleg, un dels iniciadors del gnosticisme cristià.
Ensenyà a Alexandria vers el 130 Ireneu li dedicà un capítol en l' Adversus haereses Ensenyava que la creació del món era obra dels àngels inferiors, i que Jesús era un simple home El seu fill Epífanes fou també gnòstic, i la seva deixebla Marcellina difongué el carpocratisme a Roma 154-165
Bernardino Baldi
Història
Lingüística i sociolingüística
Humanista italià.
Abat de Guastalla, es traslladà a Roma el 1609, i posteriorment fou ambaixador de Francesco Maria Della Rovere, duc d’Urbino, a Venècia Proveït d’una extraordinària erudició -matemàtic, filòleg, filòsof, biògraf, traductor dels clàssics, etc-, destacà sobretot per les seves obres poètiques Nuatica 1585, poema didàctic sobre la navegació, Egloghe 1590, etc
Francisco de Mattos Vieira
Disseny i arts gràfiques
Pintura
Pintor i gravador portuguès, també conegut amb el nom de Vieira Lusità.
Residí set anys a Roma, on estudià i copià els grans mestres De retorn a Lisboa, per problemes familiars, es retirà al convent dels paüls, al creuer de l’església del qual pintà quadres d’ermitans Poc després fou nomenat pintor del rei Hi ha obres seves en diverses esglésies de Lisboa
Licinio Refice
Música
Compositor italià.
S'ordenà de sacerdot 1910 i estudià a Roma Professor de la Scuola Pontificia Superiore di Musica Sacra 1910-50 i mestre de capella de Santa Maria Major 1911-47, escriví música religiosa, l’oratori Cecilia 1934 estrenat a Barcelona el 1952 i l’òpera Margherita da Cortona 1938 a Barcelona el 1953
Francesco Maria Schiaffino
Escultura
Escultor italià.
Alumne del seu germà, Bernardo Schiaffino Gènova 1678 — 1723, estudià també a Roma, amb CRusconi De tornada a Gènova 1724, hi treballà molt activament Rapte de Prosèrpina Palazzo Reale, Santa Anna i la Mare de Déu església de Sant'Anna, etc Treballà en diverses localitats de la Ligúria i també a Portugal
Joan Peiró i Gurrea
Pintura
Pintor.
Format a Sant Carles i amb Francesc Domingo Visqué a l’estranger fins el 1871 Concorregué a les exposicions nacionals de Madrid, i hi fou premiat El 1882 anà a Roma, on residí uns quants anys Té obres de tipus historicoanecdòtic a colleccions madrilenyes i al Museo de Arte Moderno de Madrid
Josep Olivet i Legares
Pintura
Pintor.
Format a Olot i a l’Acadèmia Galí de Barcelona 1911-12 Estudià després a Roma i a Madrid amb JMLópez Mezquita Concorregué a l’Exposición Nacional de Madrid 1915 i exposà individualment al Faianç Català el 1916 La seva obra constitueix una continuïtat de l’escola paisatgística olotina amb major riquesa cromàtica
Hefest
Mitologia
Déu del foc, fill de Zeus i d’Hera.
La Ilíada dóna dues versions que expliquen la seva coixesa, produïda quan fou expulsat de l’Olimp per Zeus o la seva mare Era també el déu dels metalls i de la metallúrgia i forjava armes i ginys per als déus i els herois A Roma, era venerat amb el nom de Vulcà