Resultats de la cerca

El poble de Bellmunt és situat al cim de la serra de Bellmunt, a 379 m d’altitud, en un indret que domina la plana d’Urgell Les referències documentals que han arribat al present sobre Bellmunt són ja tardanes, tot i que l’origen d’aquesta població és força antic Una de les primeres data de l’any 1318, quan l’abat de Poblet, Ponç de Copons, comprà a Pere de Requesens la vila i el castell de Bellmunt A la darreria d’aquesta mateixa centúria, el 1381, l’abat pobletenc Guillem d’Agulló, seguint la política d’ampliació del patrimoni monàstic, adquirí algunes possessions…

Bé que el lloc de Pi és conegut des de mitjan segle X i n’hi ha notícies sovintejades al llarg dels segles XI i XII, el castell o força de Pi nasqué al final del segle XII L’any 1194, l’abat del monestir de Sant Pere de Camprodon, senyor del lloc, concedí a Guillem, rector de Pi, i al seu germà Arnau, batlle, l’alou que posseïa en els límits de Sant Pau de Pi, al serrat de la Coramina, sobre l’església Donà autorització a aquests homes per a installar-hi una força o fortificació El document afegeix que el rei Alfons I de Catalunya-Aragó havia donat aquesta fortia al monestir Els…

El poble de la Guàrdia dels Prats és situat al nord de la vila de Montblanc Una de les primeres referències d’aquest indret consta en un document fals datat l’any 1054, on apareix el topònim del lloc com a afrontació del puig de Barberà Hom també ha dit que aquest indret corresponia a una guàrdia anomenada Guàrdia d’Ermemir, la qual cal localitzar en un altre lloc segons les afrontacions que s’indiquen en el document on s’esmenta, datat l’any 1043 La primera referència certa sobre l’indret de la Guàrdia dels Prats correspon a l’any 1166, en el testament de Miró Ermengol segons aquesta acta…

L’any 920 els habitants de Baén Baiene donaren a Ramon I, fill del comte Llop, tots els alous que posseïen a la vila Es desconeix si aquest és l’origen del domini comtal sobre la vila, però el castell de Baén apareix al segle XI sota l’òrbita del monestir de Gerri, al qual els comtes devien haver-ne fet donació Entre el 1060 i el 1075 fou signada una convinença entre Roger Bernat i l’arxilevita Bernat Guillem sobre concessions de terres i drets feudals relatius als castells de Peramea, Baén i Bresca Artau I vengué l’any 1075 el castell de Baén als seus feudataris, Roger Arnau i Guillem…

Església L’actual santuari de la Mare de Déu del Vilet, seu d’un antic priorat benedictí, s’emplaça a poc més d’un quilòmetre a ponent del poble de Gavasa, dins la partida de Siurana Segons un estrany document, tal vegada de procedència mossàrab, un cavaller anomenat Rotlan hauria erigit aquesta església en honor de la Mare de Déu per tal d’agrair el miracle que guarí la seva filla d’una greu malaltia, i aquesta filla de Rotlan després va posseir-la amb l’heretat en aquest sentit no se sap si hi hagué un monestir femení Més enllà de la llegenda, hi ha constància en el testament de Rotlan…

Es formà a l’abadia benedictina de Prüm, de la qual arribà a ser prebost i abat l’any 892 Des del 899 fou abat del monestir de Sant Martí de Trèveris Destacà per la seva copiosa obra canònica i litúrgica Escriví un tractat en forma de carta conegut amb el nom d' Epistola de harmonica institutione , consagrat a les entonacions dels cants de la missa i els oficis amb la voluntat de restaurar-ne la puresa Al segle XI se’n feu una versió abreujada amb el títol de Breviarium de musica , que circulà profusament També deixà un complet tonari amb una part molt important del…

Situada als contraforts del massís de Cantal, és un nus de carreteres important i també nucli industrial fabricació de mobles, sabates i paraigües Antiga capital de l’Alta Alvèrnia, cresqué entorn del monestir benedictí de Sant Geraud, fundat vers el 894 per Geraud, senyor d’Orlhac, sota la invocació de sant Pere i sant Climent, i que adoptà la reforma de Cluny En fou monjo, entre altres, Gerbert, futur papa Silvestre II El 1298 l’abat cedí al municipi tots els drets que posseïa sobre la vila llevat de la jurisdicció Convertida en collegiata secular 1562, l’abadia fou incendiada…

L’església, magnífic exemplar de l’art gòtic meridional, fou construïda al principi del s XIV en un terreny adquirit pels cònsols de Perpinyà al rei de Mallorca el 1301 Hi residia una comunitat de preveres a la qual el bisbe d’Elna uní els canonges de l’Espirà, transformant així la nova comunitat en abadia canonical que depenia directament del bisbe Jaume Borró, el darrer prior d’Espirà, passà a ésser-ne el primer abat El 1592 fou secularitzada i es convertí en collegiata, que continuà regida per un abat fins el 1689 A partir del 1691 la seva església i dignitat, per concessió reial, s’uniren…

Forçats a batejar-se el 1526, molts moriscs de la Valldigna fugiren a l’Àfrica del nord, per la qual cosa foren condemnats a morir cremats un veí de Simat i un altre de la Xara per l’abat de Valldigna, senyor d’aquests llocs la tensió que això originà obligà l’abat a traslladar la seva residència a Xàtiva, i el 1532 es despoblaren del tot els llocs de la Xara i de Massalali La mesquita de la Xara fou cristianitzada i convertida, a la fi del s XVI, en ermita de Santa Anna l’edifici fou poc transformat, i ha conservat fins a l’època actual molts elements arquitectònics…

Amb la collaboració d’Enric II d’Alemanya deposà Gregori, pretendent a la seu pontifícia Celebrà el sínode de Pavia 1022 i prestà ajut a Odiló, abat de Cluny, per a la reforma monàstica Intervingué en diversos afers catalans, com l’expulsió de les monges de Sant Joan de les Abadesses i la creació d’un bisbe efímer a Besalú 1017, a precs del comte Bernat Tallaferro Hagué d’excomunicar 1021 alguns comtes catalans invasors dels béns de Sant Pere de Rodes, per causa de les queixes de l’abat d’aquest monestir, que li adreçà una carta Concedí butlles d’exempció a alguns…