Resultats de la cerca

Fou professor visitant a Torí, l’Havana, París i a la Universitat del País Basc, i exerceix actualment a la Universidad Complutense de Madrid com a catedràtic d’història del pensament polític Especialitzat en història del pensament polític contemporani, dirigeix la revista Estudios de Historia Social des del 1977 Entre les seves publicacions destaquen Socialismo utópico español 1970, La ideología liberal en la Ilustración española 1970, La utopía anarquista bajo la Segunda República 1973, El fourierismo en España 1975, Federalismo y reforma social en España 1840-1870 1975, amb Juan JTrías,…

Fill d’Ignasi Pinazo i Camarlench Atret primer per la pintura, que mai no abandonà, arribà però a sobresortir en l’escultura pel concepte formal depurat i per la fina sensibilitat classicista Estudià a l’Acadèmia de Sant Carles i a disset anys anà a Madrid, on ingressà a l’estudi de Marià Benlliure, a l’escola de San Fernando i al Museo de Reproducciones Artísticas El 1915 obtingué segona medalla a Madrid per El saque , que també li valgué pensió a Roma i París concedida per la diputació provincial de València Guanyà la primera medalla el 1948 amb Enigma Entre les seves obres, de bronze,…

Debutà en karts a l’edat de vuit anys i, després de guanyar diversos campionats, firmà un contracte, a dotze anys, amb l’escuderia de Fórmula 1 McLaren Fou número u en les categories de Fórmula 3 Euroseries 2005 i GP2 Series 2006, però el seu debut al volant d’un Fórmula 1 fou la temporada 2007, quan obtingué quatre victòries en grans premis i el subcampionat La mala relació amb el seu company d’equip, l’asturià Fernando Alonso , propicià la sortida de l’equip d’aquest pilot La temporada següent, amb cinc victòries, aconseguí el seu primer títol de campió del món de Fórmula 1…

Es preveié que tingués una periodicitat trimestral, de quatre números per any, però només n’aparegueren set toms de quatre números cadascun Malgrat la seva irregularitat, representà un dels primers esforços moderns per publicar, des de València, treballs d’investigació cultural i d’erudició sobre literatura i cultura valenciana en general Tot i el predomini del castellà, hi havia articles en català, i hi collaboraren bona part dels estudiosos de la cultura valenciana, amb temes de molt diferent relleu però de gran rigor i qualitat Entre d’altres, destaquen Francesc Almela i Vives, Josep M de…

Per enllaç matrimonial 1670 passà als Manrique de Lara , comtes de Frigiliana, i darrerament als Carvajal, ducs d’Abrantes

Ha estat desenvolupat, l’any 2003, per un equip de la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona, integrat per Sergi Jordà, Martin Kaltenbrunner, Günter Geiger i Marcos Alonso Inspirat en els sintetitzadors modulars dels anys seixanta, l’instrument consisteix en una interfície tangible en forma de taula translúcida circular, sobre la qual se situen un seguit d’objectes, cadascun d’ells amb una funció específica, que poden ser manipulats per múltiples usuaris simultàniament El moviment i la interacció d’aquests objectes permeten la creació d’una única i flexible composició musical El…

Egas Cueman , actiu durant la segona meitat del s XV, fou l’introductor de l’estil escultòric nòrdic a Castella, participà en la porta dels lleons de la catedral de Toledo i féu els sepulcres d’Alonso de Velasco i Gonzalo de Illescas al monestir de Guadalupe 1467-80 Hannequin Egas Brusselles — Toledo 1494, mestre d’obres de la catedral de Toledo 1448-70, intervingué en la construcció de la de Cuenca Enric Egas , fill d’Egas Cueman i nebot d’Hannequin, actiu de la segona meitat del s XV al primer terç del s XVI, és un dels millors arquitectes del plateresc el seu estil es palesa…

Inicià els seus estudis musicals a la seva ciutat natal i el 1976 assistí a l’últim curs de guitarra que impartí Emili Pujol a Cervera Amplià estudis a Alacant i París A divuit anys inicià la seva activitat concertística i un any després debutà al Teatro Real de Madrid com a guanyador del Concurs Permanent de Joventuts Musicals d’Espanya, que fou el primer d’un seguit de nombrosos guardons Ha ofert concerts a sales d’arreu del món, i ha actuat com a solista al costat de formacions com l’English Chamber, Ciudad de Granada i l’OBC La seva discografia inclou l’àlbum Llora la guitarra 1999, en el…

Orfe des dels 12 anys, el 1957 es traslladà a l’Havana, i treballà amb les principals formacions cubanes, entre les quals Ritmo Oriental, l’orquestra de Benny Moré, i durant molts anys en la de Pacho Alonso El 1991 abandonà totalment el món de la música per motius personals, però el 1997 acceptà participar en l’enregistrament dels discos Toda Cuba Le Gusta i sobretot, Buena Vista Social Club , una iniciativa del productor nord-americà Ry Cooder, que revifà la trajectòria d’alguns dels músics més rellevants dels gèneres tradicionals cubans del son i la trova El disc, que rebé un…

Cursà estudis a l’Instituto de Investigaciones y Experiencias Cinematográficas de Madrid Meritori del Teatro Español 1959 sota la direcció de José Tamayo, ingressà a la companyia de Núria Espert el 1960 i interpretà diversos espectacles sota la batuta d’Adolf Marsillach Marat-Sade o Tartufo Com a actor teatral, els seus últims treballs foren les obres  La familia de Pascual Duarte 2011 i Entre Marta y Lope 2013, amb la qual es retirà dels escenaris Entre el 1963 i el 1966 fou ajudant de direcció de José Monleón, el 1979 posà en escena De San Pascual a San Gil , de Domingo Miras, i…