Resultats de la cerca
Es mostren 2570 resultats
coma d’Amitges

Agulles i Pic d’Amitges
© Xevi Varela
Coma de la vall d’Espot (Pallars Sobirà), una de les que dominen l’estany de Ratera d’Espot, limitada al N pels pics de Bassiero, el pic d’Amitges
(2.824 m) i el tuc de Saboredo.
Al centre de la vall, a 2380 m, es troba l' estany d’Amitges o estany gran d’Amitges , que una moderna resclosa ha convertit en un dels més cabalosos de la regió a l’W, i més amunt, hi ha els estanys Bessons o estanys superiors d’Amitges , on s’acaba la pista que puja des de l’estany de Sant Maurici Al centre d’aquesta conca lacustre es troben les agulles d’Amitges 2638 m, molt visitades pels escaladors Prop l’estany gran es troba el refugi d’Amitges , cedit el 1961 per la Hidroelèctrica de Catalunya al Centre Excursionista de Catalunya
Can Marquès

Façana de la masia de Can Marquès, al terme de Canovelles, documentada ja al segle XIV
© Diego Sola
Masia
Masia del municipi de Canovelles (Vallès Oriental).
De façana orientada cap a migdia i coberta a doble vessant perpendicular, posseeix un pati tancat al davant L’accés a la casa és a través d’un arc de mig punt dovellat A la primera planta hi destaca la finestra central d’arc conopial Documentada des del segle XIV, fou un destacat centre d’activitat econòmica baixmedieval molt vinculat a l’àrea d’influència del terme parroquial de Santa Justa de Lliçà d’Amunt Els seus estadants, els Marquès, pagesos emfiteutes, engrandiren els seus dominis i arribaren a tenir en règim emfitèutic el casal d’Olivet , casa forta principal de…
riu Madriu

el Madriu
© Fototeca.cat
Riu
Vall
Afluent de la Valira per l’esquerra que neix a la coma de Vallcivera, dins el comú d’Encamp (Andorra), a uns 2.340 m, amb un branc que recull aigües de la tossa Plana de Lles i un altre que drena els estanys del pla de la Pleta.
Rep per l’esquerra el riu de Perafita amb la riera de Claror, i desemboca, per un grau de 300 m, aigües amunt de les Escaldes d’Andorra Alimenta, a través del canal de Ràmio, la central d’Engolasters La vall del Madriu-Perafita-Claror , d’origen glacial i que ocupa una superfície de 4247 ha —prop del 10% de la superfície d’Andorra—, fou declarada patrimoni mundial de la UNESCO el 2004 en valorar la persistència d’un tipus de vida sostenible i harmònica amb el medi durant més de set-cents anys que fan d’aquesta vall un microcosmos únic i un testimoni viu de la història d’Andorra
nyu

Nyu blau
James Steamer (cc-by-nc-4.0)
Mastologia
Gènere de mamífers artiodàctils del subordre dels remugants, de la família dels bòvids.
El formen individus de 140 a 170 cm, amb el cos, les potes i la cua semblants als del cavall i les peülles com les dels antílops el coll és gruixut, el perfil del cap recorda el del marrà i les banyes són semblants a les del búfal cafre, però amb les puntes cap endavant i en amunt Són gregaris El nyu blau Ctaurinus és d’un color gris cendrós, amb reflexos de color de pissarra, i habita a l’Àfrica oriental i meridional, i el nyu de cua blanca Cgnu és d’un color de xocolata terrós i habita al sud d’Àfrica
sítids
Ornitologia
Família d’ocells de l’ordre dels passeriformes, de 10 a 19 cm, que tenen els tarsos curs, les ungles fortes i ganxudes, 12 rèmiges primàries i 12 rectrius.
Recorren fàcilment els troncs verticals tant de cap per avall com de cap per amunt sense recolzar-se en la cua, que és molt curta, mentre exploren les esquerdes de la fusta cercant els insectes que hi habiten El bec, que és recte, esmolat i ben desenvolupat, no els serveix per a foradar els troncs, però l’empren per a trencar la clofolla de certs fruits, com les nous i avellanes, dels quals també s’alimenten Comprèn 27 espècies, que pertanyen als gèneres Sitta, Neositta, Hypositta i Daphoenositta , i habiten als boscs i arbredes de l’Amèrica del Nord, Àsia, Austràlia, Europa,…
Juan Germán Schroeder Bilhère
Teatre
Autor i director teatral navarrès.
Des del 1926 residí a Barcelona, on es formà a l’Institut del Teatre El 1943 fundà el Teatro de Estudio per donar a conèixer l’avantguarda europea, d’Ibsen a Sartre, i més tard, el Teatro de Cámara de Barcelona Els anys seixanta i setanta representà sobretot teatre clàssic espanyol Com a autor, cal fer esment de La ciudad sumergida 1955, La esfinge furiosa 1955, La trompeta y los niños 1961, La ira del humo 1963 i Summa , estrenat a París el 1981 Destacà com a director en El pleito matrimonial , de Calderón, les òperes Tiefland ‘Terra baixa’, d’Ed’Albert, Amunt , d’Altisent, etc
Mosset
Municipi
Municipi del Conflent, al límit amb la Fenolleda i amb la vall de Santa Creu, Llenguadoc.
Comprèn l’alta vall de la Castellana, des de la línia de crestes que separa la conca de la Tet de la de l’Aglí massís de Madres, 2 469 m alt coll de Jau, 1 513 m tuc Dormidor, 1 845 m serra de les Escales, 1 725 m roc del Rosselló, 1 314 m fins als serrats que la separen de la vall de Conat Una bona part del terme és constituïda per terrenys improductius, boscs i pasturatges L’economia és essencialment agrícola 338 ha, la major part de pastures i farratge 272 ha Els conreus es localitzen al fons de la vall 68 ha d’arbres fruiters presseguers, pomeres i pereres, 2 ha de vinya i 6 ha d’…
Torre de Vaqueró (Llo)
Art romànic
Situació Torre de guaita situada sobre un penyal al nord del poble i el castell de Llo ECSA A Roura Torre de guaita situada sobre una roca al nord del castell de Llo Mapa IGN-2250 Situació Lat 42° 27’ 39” N - Long 2° 5’ 41” E Si seguim la carretera que va de Llo a Eina, abans de deixar la població de Llo, hem de girar a la dreta Podrem deixar l’automòbil sota la torre, a la qual es puja per un corriol en pocs minuts JBM-LICS-JCR-ERR Torre Torre de planta quadrada Només han conservat les façanes sud i est i una bona part de la nord A l’interior, els costats fan 3,5 m de llarg El gruix dels…
musclo zebrat

Musclo zebrat
© Món Verd
Malacologia
Mol·lusc lamel·libranqui de conquilla triangular de 3 cm de llargada màxima, amb ratlles clares i fosques alternes, bé que molt polimòrfica, de la família dels mitílids.
Originària de les mars Càspia i Negra, actualment és una espècie invasora a l’Europa occidental, on viu tant en estuaris, com en rius i llacs Competeix amb el zooplàncton i amb les nàiades autòctones pels recursos alimentaris i afecta així les xarxes alimentàries naturals La densitat de les seves colònies produeix canvis en els substrats i obstrucció d’infraestructures, per la qual cosa la seva proliferació té efectes en els sectors energètic, agrícola i turístic A Catalunya se'n detectà la presència a l’Ebre el 2001, i de llavors ençà ha proliferat molt riu amunt Des del 2006 l’…
Favanella
Municipi
Municipi i vila de la comunitat autònoma de Múrcia, al límit amb el País Valencià.
Comprèn gairebé tota la conca de la rambla de Favanella , que es forma al vessant septentrional de la serra de les Salines, aigua amunt del Pinós Valls del Vinalopó, surt del País Valencià a l’Alguenya, deixa Favanella a l’esquerra, torna a entrar en territori valencià a Benferri Baix Segura, passa per Redovà és coneguda també com a rambla de Redovà i desemboca, pel Ramblar, al Segura, a l’oest d’Oriola El municipi de Favanella comprèn una part del territori murcià de llengua catalana de la zona del Carxe les Cases dels Frares, la Canyada de la Llenya, un raval de…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina