Resultats de la cerca
Es mostren 2570 resultats
Juan Germán Schroeder Bilhère
Teatre
Autor i director teatral navarrès.
Des del 1926 residí a Barcelona, on es formà a l’Institut del Teatre El 1943 fundà el Teatro de Estudio per donar a conèixer l’avantguarda europea, d’Ibsen a Sartre, i més tard, el Teatro de Cámara de Barcelona Els anys seixanta i setanta representà sobretot teatre clàssic espanyol Com a autor, cal fer esment de La ciudad sumergida 1955, La esfinge furiosa 1955, La trompeta y los niños 1961, La ira del humo 1963 i Summa , estrenat a París el 1981 Destacà com a director en El pleito matrimonial , de Calderón, les òperes Tiefland ‘Terra baixa’, d’Ed’Albert, Amunt , d’Altisent, etc
Avairon

Vista del poble de Sant Africa
© Jaume Ferrández
Regió administrativa
Departament francès del Llenguadoc, a la regió administrativa d’Occitània.
La capital és Rodés Situat al sector meridional del Massís Central, a part de la capital té sis poblacions amb més de 5000 habitants Milhau, Vilafranca de Roergue, Ònes, Sant Africa, La Sala i Luc L’economia es basa en l’agricultura bovina i ovina i en la producció de formatge, activitat en què destaca la producció de rocafort amb denominació d’origen controlat El turisme és també un important recurs econòmic de la regió sobresurten, entre altres indrets, les gorges del Tarn, on es practiquen esports d’aventura Vista de la vall d’Espanhac, aigua amunt de les gorges del Tarn ©…
riu Madriu

el Madriu
© Fototeca.cat
Riu
Vall
Afluent de la Valira per l’esquerra que neix a la coma de Vallcivera, dins el comú d’Encamp (Andorra), a uns 2.340 m, amb un branc que recull aigües de la tossa Plana de Lles i un altre que drena els estanys del pla de la Pleta.
Rep per l’esquerra el riu de Perafita amb la riera de Claror, i desemboca, per un grau de 300 m, aigües amunt de les Escaldes d’Andorra Alimenta, a través del canal de Ràmio, la central d’Engolasters La vall del Madriu-Perafita-Claror , d’origen glacial i que ocupa una superfície de 4247 ha —prop del 10% de la superfície d’Andorra—, fou declarada patrimoni mundial de la UNESCO el 2004 en valorar la persistència d’un tipus de vida sostenible i harmònica amb el medi durant més de set-cents anys que fan d’aquesta vall un microcosmos únic i un testimoni viu de la història d’Andorra
Santa Eulàlia del Corró d’Avall (les Franqueses del Vallès)
Art romànic
Corró d’Avall és una de les parròquies que estava inclosa dins l’antiga demarcació històrica de les Franqueses del Vallès, que foren atorgades el 1025 per Berenguer Ramon I Juntament amb Llerona, Corró d’Amunt i Marata, van passar a ser carrer de Barcelona al final del segle XIV La primera notícia sobre el terme de Corró d’Amunt és documentada l’any 959 el fet que s’especifiqui “d’Amunt”, fa suposar també l’existència d’un Corró “d’Avall” ja en aquesta època L’església de Santa Eulàlia és esmentada per primer cop en un document del 989 en el qual s’efectua la venda d’una peça de…
musclo zebrat

Musclo zebrat
© Món Verd
Malacologia
Mol·lusc lamel·libranqui de conquilla triangular de 3 cm de llargada màxima, amb ratlles clares i fosques alternes, bé que molt polimòrfica, de la família dels mitílids.
Originària de les mars Càspia i Negra, actualment és una espècie invasora a l’Europa occidental, on viu tant en estuaris, com en rius i llacs Competeix amb el zooplàncton i amb les nàiades autòctones pels recursos alimentaris i afecta així les xarxes alimentàries naturals La densitat de les seves colònies produeix canvis en els substrats i obstrucció d’infraestructures, per la qual cosa la seva proliferació té efectes en els sectors energètic, agrícola i turístic A Catalunya se'n detectà la presència a l’Ebre el 2001, i de llavors ençà ha proliferat molt riu amunt Des del 2006 l’…
atall
Construcció i obres públiques
Element d’obturació provisional emprat en els aprofitaments hidràulics per tal d’impedir el pas de l’aigua per un conducte en el qual és instal·lada una màquina, una comporta o una vàlvula que hom vol revisar o reparar.
És generalment metàllic i consta d’una part mòbil, anomenada tauler , i unes guies fixes ancorades a les parets del conducte, contra les quals la força de l’aigua empeny el tauler quan l’atall és tancat i que serveixen per a guiar-lo quan hom el maniobra El tauler pot ésser accionat mitjançant un argue o algun altre aparell semblant, i també per un pòrtic proveït d’una biga de tenalles , quan el tauler és de grans dimensions i dividit en diversos elements recuperables separadament A les centrals hidroelèctriques hom preveu atalls aigua amunt de les comportes, i aigua avall de les…
pantà de Boadella

Vista del pantà de Boadella
© C.I.C - Moià
Pantà de la Muga, a la comarca de l’Alt Empordà.
La resclosa del pantà és situada 1 km al NW del poble de Boadella i és en la seva pràctica totalitat al terme de Darnius Les aigües del pantà, que significà un canvi important de paisatge a la zona, són utilitzades tant per la producció elèctrica com per regadiu Acabada el 1969, l'emplaçament previst inicialment va haver de desplaçar-se riu amunt, bé que, tot i el canvi hom no li canvià el nom oficial Aquest municipi inicià als anys vuitanta una sèrie de demandes per aconseguir el canvi de nom, i al desembre del 2013 la Comissió de Toponímia de la Generalitat de…
Favanella
Municipi
Municipi i vila de la comunitat autònoma de Múrcia, al límit amb el País Valencià.
Comprèn gairebé tota la conca de la rambla de Favanella , que es forma al vessant septentrional de la serra de les Salines, aigua amunt del Pinós Valls del Vinalopó, surt del País Valencià a l’Alguenya, deixa Favanella a l’esquerra, torna a entrar en territori valencià a Benferri Baix Segura, passa per Redovà és coneguda també com a rambla de Redovà i desemboca, pel Ramblar, al Segura, a l’oest d’Oriola El municipi de Favanella comprèn una part del territori murcià de llengua catalana de la zona del Carxe les Cases dels Frares, la Canyada de la Llenya, un raval de la Canyada del…
Santa Anna de Fraga
Art romànic
El lloc de l’antiga església de Santa Anna és ara ocupat per un dipòsit d’aigua, cilíndric, als murs del qual probablement s’aprofitaren carreus de l’església altmedieval, collocats de manera molt descurada No disposem de cap dada instrumental que pugui illustrar algun aspecte concret de la seva història Segons J Salarrullana substituí una mesquita de riquíssima decoració, emplaçada a l’anomenat Murallot de Fraga, al peu d’un castellet sarraí dit el Matxo , i més amunt de la Porta Tancada És tradició que l’antiga capella de Santa Margarida del Castell s’hi traslladà Per la nostra…
Sant Esteve de Castelló de Tor (el Pont de Suert)
Art romànic
El poble de Castelló de Tor és situat al NW del terme municipal, prop de la riba dreta de la Noguera de Tor, 1 km aigua amunt de la confluència amb la Noguera Ribagorçana L’església de Sant Esteve de Castelló de Tor probablement ja existia al segle XI, car en la venda del castell de Castelló l’any 1040, els comtes Ramon III i Ermessenda de Pallars Jussà consignen també suas parrochias Posteriorment el temple de Sant Esteve restà vinculat a la parròquia de Sant Martí de Llesp i a la seu de Roda-Lleida Tot i el seu origen romànic, l’edifici actual és modern Emplaçat als afores de…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina