Resultats de la cerca

El 1952 entrà a la junta directiva del Club Natació Sabadell i el 1953 en fou designat president Des d’aquest càrrec construí una nova piscina inaugurada el 1959 Amb la contractació de l’entrenador holandès Kees Oudegeest catapultà el club a la primera línea de la natació catalana i estatal Fou designat vicepresident de la federació catalana 1961 i, ja des del seu càrrec de tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Sabadell 1964, promogué la construcció de la primera piscina olímpica de la ciutat 1966 Fou president de la federació catalana 1969-73 Li fou concedida la medalla extraordinària al mèrit…

Membre de l’Agrupació Excursionista Icària, durant els anys cinquanta formà part del grup dels Bèlits El 1959 ingressà al Centre Excursionista de Catalunya, on ocupà càrrecs directius, i fou membre del Centre Acadèmic d’Escalada CADE Realitzà importants escalades i ascensions a Montserrat i els Pirineus, com l’obertura de la primera via del CADE a la roca Verda del Cadí 1959, que fou la primera escalada a la serra del Cadí, o la travessa integral de Salenques al coll Maleït 1967 Participà en els cursos de l’Escola Nacional d’Esquí i Alpinisme de Chamonix 1960, 1962, i realitzà…

S’inicià al Collegi Valldemia de Mataró, passà pel Santa Anna de Mataró i el Club Deportivo Mataró, amb el qual fou campió de Catalunya i d’España juvenil 1962 Dirigí el primer equip del Club Deportivo Mataró 1962-70 i assolí l’ascens a primera divisió en guanyar el Trofeu Gonzalo Aguirre 1963 S’incorporà al Centre d’Esports Manresa 1970-77, i, en la primera temporada, fou triat el millor entrenador de la màxima categoria La temporada 1971-72 el Manresa disputà per primera vegada una competició internacional la Copa Korac Posteriorment fitxà pel Joventut de Badalona 1977-79, amb el qual…

Membre de l’Aeroclub de Lleida, guanyà cinc Campionats d’Espanya 2004, 2007, 2008, 2010, 2011 i tretze de Catalunya 1997, 1998, 2001-11 en la modalitat de rallis També es proclamà campió de la Volta Aèria de Catalunya en set ocasions 2003, 2004, 2006-10 Participà en cinc Campionats del Món i en tres d’Europa Ocupa una de les tres primeres places del rànquing estatal de pilots de vol a motor des del 2001 L’any 2011 ocupava la primera posició És membre de l’Assemblea i de la Comissió Tècnica de la Reial Federació Aeronàutica Espanyola

Introduí la “nova agricultura” basada en l’experimentalisme i la ciència aplicada Publicà Agricultura general y gobierno de la casa de campo , en deu volums 1765-95, adaptació de Le gentilhomme cultivateur de Dupuy-Demportes, i hi incorporà texts seus i d’altres membres de la Societat Econòmica de València i de Gregori Maians

Defensa, jugà en el CP Voltregà des dels sis anys fins que es retirà, el 1990, essent el capità del primer equip Debutà en la màxima categoria el 1977 quan encara no havia complert els disset anys, la mateixa temporada que el Voltregà guanyà la Copa del Rei El 1979 fou subcampió de la Recopa i el mateix any guanyà el Campionat d’Europa júnior amb la selecció espanyola

Sempre com a copilot de Salvador Fàbregas guanyà diverses curses automobilístiques des de la dècada del 1930 i 1940 –la Barcelona-Saragossa, el Ralli dels Alps i la Volta a Catalunya– fins al Ralli de Montecarlo per a veterans 1973 Amb Salvador Fàbregas i Sebastià Salvador com a presidents del RACC, en l’organització de proves automobilístiques arreu de Catalunya i Espanya Així, fou oficial, proveïdor logístic i d’ajuda, des de curses de Fórmula 1 a Montjuïc o del Circuit de Catalunya fins a pujades en costa, rallis, eslàloms o autocròs En fer els cinquanta anys d’activitat rebé un homenatge…

L’any 1975 fou un dels membres fundadors de la Sociedad de Cetreros de Cataluña, primera societat catalana de falconeria, de la qual fou vicepresident Es convertí en el primer criador, al nostre país, de falcons pelegrins en captivitat És membre i actual vicepresident del Grup de Falconers de Catalunya

És autor de Paradisus Carmelitici decoris 1639, obra de caràcter històric que fou censurada per la Sorbona i posada a l’Índex, de Vida y encomios de san Prudencio, obispo de Tarazona, catálogo de sus obispos y de algunos sucesos notables de aquella ciudad 1626, i d’altres obres de caràcter històric i religiós Deixà inèdits uns comentaris morals i un martirologi carmelità

Hom els ha atribuïts a l’emperador Antoní, però en realitat són força més tardans s III-IV itinerari