Resultats de la cerca

El poble de Lleràs, actualment desaparegut, era situat al pla de Corts L’any 1860 el topònim ja designava només una casa isolada El lloc de Lleràs apareix documentat l’any 1070, en una convinença entre el comte Artau I i l’abat Arnau de Gerri sobre el delme del castell de Peramea El delme dels homes de Laras era unit a aquest castell El domini del monestir de Gerri sobre el lloc de Lleràs o sobre terres situades en aquesta parròquia queda reflectit en nombrosos documents Així l’any 1104 eren els comtes Artau III i Eslonça qui donaven, per llurs ànimes, un capmàs, “ in villa que…

El poble de Lleràs, actualment desaparegut, era situat al pla de Corts L’any 1860 el topònim ja designava només una casa isolada El lloc de Lleràs apareix documentat l’any 1070, en una convinença entre el comte Artau I i l’abat Arnau de Gerri sobre el delme del castell de Peramea El delme dels homes de Laras era unit a aquest castell El domini del monestir de Gerri sobre el lloc de Lleràs o sobre terres situades en aquesta parròquia queda reflectit en nombrosos documents Així l’any 1104 eren els comtes Artau III i Eslonça qui donaven, per llurs ànimes, un capmàs, “ in villa que…

De família noble, fou canonge i sagristà de Vic A les corts del 1626 tingué, com a representant del capítol, i ajudat per Pau Claris, que ho era del capítol d’Urgell, una actuació destacada en l’oposició del braç eclesiàstic a accedir a la demanda del donatiu reial, acció que, secundada pels altres braços, originà el fracàs de les corts Novament, el 1634 fou un dels caps de la resistència —que arribà a ésser armada a Vic i a l’Urgell— dels capítols a pagar el delme exigit pels agents reials, i aconseguí del papa l’ajornament d’aquest pagament El 1640 fou un dels…

El 1286 havia estat escollit pel braç dels cavallers aragonesos, juntament amb altres persones de bona fama, per resoldre les diferències entre els unionistes i llurs adversaris Fou designat també per formar part del consell del rei quan aquest es trobés a Aragó, en representació del seu braç 1286 i 1289 El rei el nomenà el 1294 justícia d’Aragó, càrrec que exercí fins a la mort i des del qual afavorí l’autoritat reial contra els atacs dels unionistes, especialment a les corts de Saragossa del 1301, en les quals condemnà la Unió d’Aragó A les corts precedents del…

Substitueix Radiotelevisió Valenciana  després que aquest ens públic i els canals que en depenien fossin clausurats La llei preveu tres canals de televisió un de generalista, un altre de més especialitzat i dedicat també als esports i un tercer per al públic infantil i dos de ràdio un de generalista i un altre dedicat a la cultura valenciana En contrast amb l’anterior ens, la llei estableix explícitament el valencià com a llengua vehicular de les emissions i reconeix un compromís explícit amb la normalització lingüística Les directrius de la programació hauran de ser aprovades per majoria…

Fill i successor del vescomte Jofre VI En heretar el vescomtat era menor d’edat, motiu pel qual estigué un temps sota la tutela de la seva àvia Esclarmunda de Fenollet Assistí a la Cort de Barcelona del 1413 i fou conseller del rei Ferran I En canvi de la renúncia als seus drets sobre el comtat d’Empúries, provinents del matrimoni de la seva tia Joana de Rocabertí amb el comte Pere II d’Empúries, Alfons IV li donà 1416 la baronia empordanesa de Verges amb Tallada i Bellcaire, la vila rossellonesa de Vinçà i el castell de Requesens Malgrat representar a les corts la facció…

Adscrit de molt jove al republicanisme federal 1894, fou advocat i redactor de La Unión Republicana de Pontevedra Després de conèixer Lerroux el 1904, el seguí a Barcelona, on s’installà definitivament el 1906 Lloctinent de Lerroux, es destacà per la defensa de Ferrer i Guàrdia —implicat en l’atemptat de Mateu Morral contra el rei— i per les campanyes contra Solidaritat Catalana que féu des d' El Progreso , que dirigí Organitzador de fet del Partit Republicà Radical, en emigrar Lerroux a França 1908 restà al país com a cap del lerrouxisme Elegit regidor per Barcelona 1909, encapçalà la…

Després de la caiguda de la regència d’Espartero 23 de juliol de 1843 i havent estat establerta, anticonstitucionalment, la majoria d’edat d’Isabel II 8 de novembre de 1843, el 4 de juliol de 1844 havia estat aprovada per les corts convocades per Narváez, amb la facultat de reformar la Constitució del 1837 Recollint els principis fonamentals del “liberalisme doctrinari”, la constitució responia a un concert entre les voluntats del monarca i les corts, les dues institucions històriques bàsiques de l’estat Eliminà els articles radicals de la constitució del 1837…

La primitiva cúria règia es transformà, durant la baixa edat mitjana, en el Consell Reial de Castella, assessor del rei en el govern Ferran IV, Alfons XI i Enric II l’ampliaren i l’obriren a la burgesia i als municipis Joan I el reorganitzà el 1385 i hi admeté quatre representants del poble, quatre de la noblesa i quatre més de la clerecia Les corts de Briviesca 1387, Enric III 1406 i Enric IV 1459 el reformaren, n'augmentaren el nombre de funcionaris, afavoriren la inclusió de juristes i lletrats i afebliren la influència de la noblesa i del clericat El progressiu afebliment de…

Es llicencià en dret a la Universitat de Barcelona Membre d’Acció Republicana de Catalunya, fou secretari del consell directiu i formà part del comitè revolucionari de Catalunya 1930 El 1931 fou un dels fundadors del Partit Catalanista Republicà, fins que finalment ingressà a l’Esquerra Republicana de Catalunya Fou diputat a corts el 1933 i el 1936, ministre de treball, sanitat i previsió social en el govern de Largo Caballero setembre del 1936 i vicepresident de les corts Presidí també el consell d’administració de l’Editorial Llibertat, d’ERC Durant la Guerra Civil…