Resultats de la cerca

Director de l’American School of Oriental Research de Jerusalem 1920-29 i 1933-36, explorà nombrosos jaciments, principalment a Palestina Fou cap de les excavacions de l’American Foundation for the Study of Man a Wadi Beyhan, Hajar Bin Humaid i Timna, a Aràbia 1950-1951 i des del 1958 fou professor de llengües semítiques a Baltimore De les seves nombroses publicacions destaquen The Archaeology of Palestine and the Bible 1932, The excavation of Tell Beit Mirsim 1932-43, From the Stone Age to Christianity 1940, Archaeology and the Religion of Israel 1942 i The Bible and the Ancient…

Estudià a la Universitat de Leeds i fou deixeble de RNorrish a Cambridge, amb el qual collaborà en les investigacions encaminades a l’obtenció de reaccions químiques ultraràpides, basades en l’aplicacióde feixos lluminosos ultracurts sobre mostres reaccionants, de manera que es pogguessin determinar els estats intermedis de les reaccions i els seus mecanismes Aquests treballs foren recompensats amb el premi Nobel de química l’any 1967, que compartiren amb l’alemany MEigen S'especialitzà posteriorment en l’estudi de la fotosíntesi Fou president de la Royal Society of London for…

Estudià a Budapest i a Berlín i el 1931 s’establí a la Gran Bretanya, on es naturalitzà Professor des del 1939 al Balliol College d’Oxford Actuà dins l’òrbita del partit laborista, juntament amb Nicholas Kaldor, i fou assessor econòmic del govern de Harold Wilson Expert en problemes de desenvolupament, fou conseller econòmic de governs de països del Tercer Món i membre de diversos organismes internacionals Entre les seves obres cal remarcar Economic Policy in Underdeveloped Areas and the Price Mechanism 1962, Planning for Prosperity 1963, Labour and Inflation 1970 i The…

Sorgit del cercle de Hermann Scherchen utilitzà la tècnica dodecatònica amb gran llibertat Les seves obres principals són les òperes Leonore 1952, Penelope 1954 i Die Schule der Frauen ‘L’escola de les dones’, 1955, totes elles sobre llibrets de HStrobel, així com Furioso , per a orquestra 1947, Concerto for Jazzband and Symphony Orchestra , 1954 una mena de Concerto Grosso Treballà a la Ràdio de la Suïssa alemanya el 1957 prengué la direcció de la Ràdio d’Hamburg, el 1959 la de l’Òpera d’Hamburg i del 1973 al 1980 la de l’Òpera de París

Fou advocat i polític Tots els seus llibres han estat èxits de vendes arreu del món i la majoria han estat duts al cinema Ha publicat, entre d’altres, A Time to Kill 1987, The Firm 1989, The Pelican Brief 1992, The Client 1993, The Chamber 1994, The Rainmaker 1995, The Runaway Jury 1996, The Partner 1997, The Street Lawyer 1998, The Testament 1999, Skipping Christmas 2002, The Summons 2002, The King of Torts 2003, The Bleachers 2003, The Last Juror 2004, The Broker 2005, The Innocent Man 2006, Playing for Pizza 2007 i The Appeal 2008

La seva carrera artística es desenvolupa per Europa, on debutà com a guitarrista de la cantant de The Velvet Underground, Nico Conegut bàsicament per les composicions Take it easy , que es convertiria en un èxit de The Eagles, i Stay , de la seva discografia cal destacar For everyman 1973, Hold out 1980 i World in Motion 1989 El 2002 publicà el seu disc més eclèctic, The Naked Ride Home , i el 2004 entrà a formar part del Rock and Roll Hall of Fame Des del 1996 resideix a Barcelona, on continua amb la seva activitat musical en contacte amb els artistes locals

Estudià matemàtiques i física a la Universitat Lliure de Brusselles, on es doctorà en matemàtiques el 1946 Treballà a l'Institute for Advanced Study de Princeton Nova Jersey 1949-54 i posteriorment al Brookhaven National Laboratory Fou professor a la Universitat d’Utrecht des del 1954 Del 1960 al 1970 dirigí el CERN, i posteriorment en fou director general 1976-80 Entre el 1971 i el 1974 dirigí la Max Planck Gesellschaft de Munic Estudià aspectes de la termodinàmica estadística i la teoria quàntica de camps  És autor de Problems in Quantum Theory of Many Particle Systems 1961

Actor, es dedicà després al curtmetratge per a la TV i al film documental, i obtingué per Terminus el Lleó d’Or a Venècia el 1962 També el 1962 fou premiat a Berlín per A Kind of Loving Altres pellícules seves són Billy Liar 1963, Darling Premi de la Crítica a Nova York 1965, Midnight Cowboy Oscar al millor director i al millor film anglès del 1969, Sunday, Bloody Sunday 1970, The Day of the Locust 1974, Yanks 1978, Madame Souzatska 1988, Pacific Heights 1990, The Innocent 1994, Eye for an Eye 1995 i The Next Best Thing 2000

Fou professor a les universitats de Princeton i Califòrnia, i després ocupà la càtedra Oppenheimer a l’Institute for Advanced Study Des del 2000 ocupa la càtedra Hermann Feshbach a l’Institut de Tecnologia de Massachusetts Quan era estudiant de doctorat de David Gross a Princeton, ambdós descobriren que les teories no abelianes de gauge tenien una gran abundància de partícules portadores de la interacció La seva activitat i recerca són molt notables axions, teories de superconductivitat d’alta temperatura, cosmologia, física nuclear, etc Rebé el premi Nobel de física el 2004,…

Cursà estudis de lletres i es graduà de periodista Emigrà als Estats Units i s’establí a Los Angeles Hi treballà com a periodista al diari en castellà La Opinión Després d’una llarga experiència en el seu camp, els darrers anys ha aconseguit diverses distincions pel seu treball, atorgades per les organitzacions Woman for Latino Resource Organization 1986, American Heart Association 1987 i Sociedad Interamericana de Prensa 1988 A Los Angeles es llicencià en llengua espanyola a la Universitat de California State Northridge Catalanista i promotora de la cultura catalana, fou n'ha…