Resultats de la cerca

Es traslladà als 17 anys a París, on inicià una carrera com a model, i treballà, entre d’altres, per a Coco Chanel Introduïda en el món del cinema, el primer llargmetratge que protagonitzà fou Ce soir ou jamais 1961, de Michel Deville, però aviat es convertí en protagonista habitual de les pellícules de Jean-Luc Godard   Une femme est une femme , 1961, per la qual rebé el premi d’interpretació al Festival de Berlín Le petit soldat,  1961-63 Vivre sa vie , 1962  Le petit soldat , 1963 Bande à part , 1964 Pierrot le fou Alphaville , 1965 Made in USA , 1966, amb qui estigué casada en 1961-67…

Situada a la riba del riu Sant Llorenç, enfront de Mont-real, en constitueix una important àrea suburbana residencial i industrial, i té construccions aeronàutiques És la terminal del ferrocarril metropolità de Mont-real i també del pont de Jacques Cartier, que facilita l’accés a les illes de Sainte-Helène i Notre-Dame Amb l’annexió l’any 1961 de Mont-real Sud quadruplicà la població

L’endemà mateix de la mort de Hassan II, el seu fill gran, Sidi Mohammed, és entronitzat com a nou rei del Marroc amb el nom de Mohammed VI Mohammed, de 35 anys, presideix el dia 25 la cerimònia fúnebre pel seu pare, a la qual assisteixen importants dignataris com Bill Clinton, Jacques Chirac, Joan Carles I i Iàsser Arafat, entre molts d’altres

Fou conseller íntim del regent Felip de Mallorca i, com ell, inclinat al misticisme dels espirituals Fou inculpat de beguinisme 1332 pel papa Joan XXII i a requeriment del rei Jaume III El 1333 comparegué davant el cardenal Jacques Fournier i el rei testimonià contra d’ell Sembla que pogué evitar una condemnació, però més tard adoptà el partit de Pere III de Catalunya-Aragó

Format al Raimat Golf Club, es proclamà campió d’Espanya en categoria cadet Guanyà el British Boys 2007, el Campionat d’Espanya de dobles fent parella amb Hugo Menéndez 2009 i la Jacques Leglise Trophy en dues ocasions 2008, 2009 Estudià a la residència Blume de Madrid i als Estats Units, on guanyà algun torneig universitari Ha format part de la selecció espanyola en diverses competicions internacionals

Deixeble, a França, de Jacques Louis David s’installà als EUA el 1803 Tornà a Europa 1826, i s’installà definitivament als EUA el 1831 Afeccionat a l’ornitologia, representà molt sovint ocells amb una tècnica minuciosa The Birds of America , Londres 1827-38 Al marge del primitivisme i del colonialisme preponderats a l’Amèrica del seu temps, posà les bases d’un naturalisme específicament americà

És situada a la vora de la Mànega, on hi ha el port pesquer i comercial És un nucli industrial indústria química, ceràmica, alimentària i construcció naval Entre els seus monuments es destaca el castell, fortalesa construïda per a la defensa contra els anglesos 1433, l’església de Saint-Jacques s XIII al XVI, d’estil gòtic florit, i l’església de Saint-Rémy s XVI i XVII

Veritable humanista, fou introductor del Renaixement italià a Flandes Sojornà a Roma 1537-39, i fundà després un taller on es formaren els artistes manieristes flamencs Com a arquitecte féu el pòrtic nord de l’abadia de Saint-Jacques 1558 Com a pintor es destaca la sèrie de setze plafons, avui dispersos per diferents museus, sobre la vida de Dionís Areopagita per a l’església de Lieja dedicada a aquest sant

Convertit al catolicisme, les seves obres estimularen el catolicisme literari francès del principi de segle Contribuí a la conversió de Jacques i Raïssa Maritain Apocalíptic, polèmic i moralista, cal destacar els seus llibres Le désespéré 1889, Le salut par les juifs 1892, Le sang du pauvre 1897, La femme pauvre 1897, Jeanne d’Arc et l’Allemagne 1915, els vuit volums del Journal 1898-1917 i el seu extens epistolari

Pygmalion Lió 1770, de Jean-Jacques Rousseau, està considerada la primera obra d’aquest gènere, malgrat que ell mateix l’anomenà scéne lyrique Georg Benda, que també escriví música per a la traducció alemanya de Pygmalion 1779, fou el compositor més important de monodrames de la segona meitat del segle XVIII Posteriorment, Lélio estrenada el 1855, d’H Berlioz, i Erwartung 1909, d’A Schönberg, en són els exemples més representatius