Resultats de la cerca

Participà en la fundació de la Unió Socialista de Catalunya el 1923 Empresonat arran dels fets d’octubre del 1934, posteriorment fou conseller d’agricultura del 7 de maig al 25 de juny de 1937

Deixeble d’Anselm Barba, fou organista i mestre de capella de l’església de Betlem, a Barcelona Deixà un Repertori de música sacra , amb obres a diverses veus, per al culte, un Tantum ergo a quatre veus, una Salve i diversos motets, així com un opuscle sobre la reforma de la música litúrgica, de Pius X 1904

Germà de l’enginyer Francesc Planell i Riera Prengué part important a l’acció d’Alhucemas, motiu pel qual rebé la Laureada Agregat militar a Washington 1930-34 Féu la guerra al costat del govern de Burgos Fou després vicepresident de l’INI 1945- 51 i, benvist pels EUA, s’incorporà al nou govern del 1951 amb la cartera d’indústria durant la seva gestió fins el 1962 es creà la important Empresa Nacional Calvo Sotelo, que presidí Posteriorment fou president de l’Instituto de Combustible del Patronato Juan de la Cierva

Metge, deixà la professió el 1931 per dedicar-se de ple a la fotografia, afecció iniciada els anys d’estudiant Fou fundador 1924 i president de l’Agrupació Fotogràfica de Catalunya 1927-30 Partint de la premissa que la màquina és només un intermediari passiu, es destacà en la pràctica dels procediments pigmentaris, especialment bromurs, bromurs virats, bromolis i bromolis transportats, la seva especialitat Publicà fotografies en diverses revistes, com Lux 1921 i Art de la llum 1933-35, que li dedicà un número monogràfic A part nombrosos premis locals, fou premiat al IV i el V Saló del Japó…

Fou collaborador de l’escola de XVilanova, del qual fou professor adjunt Catedràtic de dermatologia de la Universitat de Barcelona 1967, publicà treballs sobre citologia cutània, tumors, les porfíries i les malalties per radiacions lumíniques

Germà de Francesc Pi i Margall, mai no mostrà interès per la política Estudià gravat a França i Alemanya Publicà Obras de Flaxman grabadas al contorno i reproduí onze composicions de JFuehrich amb el títol Triunfo de la Religión de Jesucristo Féu altres treballs remarcables com les làmines de Monumentos Arquitectónicos de España, Descripción General de las variedades hispanocristianas i Museo español de antigüedades

Residí molts anys a les Filipines Installat a Barcelona vers el 1917, fou nomenat director tècnic de La Veu de Catalunya , càrrec que exercí fins el 1936 Milità a la Lliga i fou regidor de Barcelona, diputat a corts per Barcelona 1933 Publicà nombrosos articles polítics i de crítica literària És autor de Los últimos repatriados 1904 i El nostre imperialisme La idea imperial de Prat de la Riba 1930 Presidí 1922-32 l’Associació de Periodistes de Barcelona, que l’anomenà president d’honor En esclatar la guerra civil s’exilià a París

Interessat per l’entomologia, malgrat la durada del seu servei militar 1942-45 pogué fer recerca científica al Sàhara, on havia estat destinat Llicenciat en ciències, el 1946 fou nomenat collaborador científic del CSIC, i treballà en comissió de serveis al Museu de Zoologia de Barcelona El 1948, com a collaborador científic del CSIC, treballà a l’Instituto de Aclimatación Almeria i entre aquest any i el 1951 participà en expedicions a l’antiga Guinea espanyola i al Sàhara central i nord-occidental, feu prospeccions a Sierra Nevada, a la Serranía de Ronda i a les illes atlàntiques Canàries,…

Format a l’Escola de Belles Arts d’Olot, fou deixeble de Galwey, Ignasi Mallol i Xavier Nogués Començà a exposar el 1935 a Barcelona, on ho anà fent regularment Seguí la tònica del paisatgisme de l’escola d’Olot, amb una visió més impressionista

El cognom, d’origen italià, apareix sovint sota la forma catalanitzada de Marinello Fou alcalde de Terrassa És autor, entre altres obres, de la comèdia Cristeta, l’estanquera 1866, del drama Les caramelles, o Una vara de justícia 1889 i de la peça paròdica Lo rei tranquil 1887, estr 1879, amb música de Francesc Giralt El seu germà, Josep Marinello i Bosch Terrassa 1842 — Barcelona 1887, fou actor teatral