Resultats de la cerca
Es mostren 1426 resultats
Dmitrij Dmitrijevič Šostakovič

Dmitrij Dmitrijevič Šostakovič
© Fototeca.cat
Música
Compositor i pianista rus.
Vida Els dots musicals que mostrà de ben petit inclinaren la seva mare a fer-lo estudiar piano, i quan tingué l’edat ingressà al Conservatori de Sant Petersburg, on estudià amb L Nikolajev piano i M Štejnberg composició A Glazunov l’encoratjà perquè continués la carrera musical, que aviat inicià amb èxit gràcies a la Simfonia núm 1 Fou un treball de diplomatura tenia dinou anys que, tot i així, traspassà fronteres per la vivesa, modernitat i novetat que mostrava la seva escriptura Lligat des dels inicis als avatars de Rússia per a ell gairebé sempre Unió Soviètica, amb la seva música anà…
,
Kara Abul’faz ogly Karajev
Música
Compositor àzeri.
Començà els seus estudis musicals a l’Escola Tècnica de Música de Bakú 1930-35 i posteriorment ingressà al Conservatori de l’Estat de l’Azerbaidjan, on fou deixeble, entre d’altres, d’U Hajiveyov En aquest període escriví les primeres composicions i s’inicià en l’estudi del folklore del seu país L’interès per la música popular el portà, el 1937, a encapçalar una expedició per a compilar cançons i danses d’algunes regions de l’Azerbaidjan El 1938 es traslladà al Conservatori de Moscou, i tingué D Šostakovič 1942-46 com a mestre particular El 1945 escriví la seva primera òpera,…
Aleksandr Nikolajevič Afinogenov
Història
Política
Teatre
Dramaturg rus, director del primer teatre d’obrers de Moscou del Proletkult; autor de Strakh
(‘Por’, 1930), Dal’okoje
(‘Llunyà’ 1935), Sal’ut, Ispanija!
(‘Salut, Espanya!’, 1936), etc, en les quals obres tractà els problemes polítics i socials que comportà la consolidació del nou règim revolucionari, així com les relacions d’aquest amb els països estrangers.
Valerij Abesalovič Gergiev
Música
Director d’orquestra rus.
Als vint-i-tres anys guanyà el premi Herbert von Karajan Inicià la seva carrera com a titular de l’Orquestra Estatal d’Armènia i amb el temps dirigí les principals orquestres de l’antiga URSS El 1978 fou nomenat assistent de Jurij Temirkanov al Teatre Mariinski de Sant Petersburg, que el nomenà director musical el 1988 Encara que dirigí en altres teatres europeus, Gergiev centra la seva carrera al Teatre Mariinski, amb el qual ha realitzat nombroses gires internacionals i enregistraments del repertori líric rus
Hans Pfitzner
Música
Compositor i director d’orquestra alemany.
El 1917 estrenà a Munic la seva obra més important, Palestrina Opositor aferrissat de Schönberg, Busoni i de tot avantguardisme en general, les obres realitzades perllonguen la tradició romàntica alemanya en la línia de Wagner i Strauss La seva producció més important és operística, però compongué també música orquestral Scherzo , 1888 Concert per a Piano , 1922 Simfonia en do , 1940, etc, nombroses obres corals, música de cambra i més de 90 lieder
Alexandre Kojève
Filosofia
Filòsof francès d’origen rus.
Deixeble de Karl Jaspers, és una de les figures fonamentals del pensament contemporani sense haver realitzat cap obra on sostingués tesis pròpies Els seus cursos sobre La fenomenologia de l’esperit hegeliana, recollits a Introduction à la Lecture de Hegel 1947 retornaren Hegel a un primer pla d’actualitat Segons Kojève, la força del sistema d’Hegel es trobava en la seva circularitat, que esgota totes les possibilitats del pensament El seu sistema és, doncs, la consumació de la filosofia i, per això, assenyala la fi de la història Segons Kojève, aquesta fi de la història implica també la mort…
Aleksandr Sergejevič Puškin
Literatura
Poeta rus.
De jove pertangué per la seva ideologia —més sentimental que no política— als cercles literaris liberals d’oposició Zel’onaja Lampa ‘El llum verd’ i Arzamas, que tingueren un paper important en la polèmica literària i lingüística de l’època Aquests anys escriví alguns poemes que motivaren el seu exili al sud Vol’nost ‘La llibertat’, 1817, A Čaadajev 1818, Derevn’a ‘El poble’, 1819, etc Estant al sud compongué els seus poemes romàntics més importants Kavkazskij plennik ‘El presoner del Caucas’, 1822, Bratja razbojniki ‘Els germans bandolers’, 1821-22, editat el 1827, Bakhčisarajskij fontan ‘La…
,
Ilya Prigogine
Química
Químic belga d’origen rus.
Estudià a la Universitat Lliure de Brusselles Li fou atorgat el premi Nobel de química del 1977 per les seves aportacions a la termodinàmica, les quals el menaren a la formulació del teorema del mínim de producció d’entropia , tot fent una nova aportació a l’enfocament del segon principi de la termodinàmica Destacà també en el camp de la filosofia de la ciència Les seves investigacions són precursores del desenvolupament de la teoria del caos i dels estats de no-equilibri
Serge Poliakoff
Pintura
Disseny i arts gràfiques
Pintor i grafista rus.
Formà part de l’Escola de París, ciutat on s’establí el 1923 A partir d’aquest moment inicià un procés vers l’abstracció que desenvolupà progressivament, fins que, el 1938, connectà personalment amb WKandinsky i RDelaunay Exposà al Salon des Indépendents, als Salons de Mai i als de Réalités Nouvelles Guanyà el premi Kandinsky el 1948 La seva pintura es caracteritza per la producció d’un espai pictòric compost per formes planes, com si fossin plaques, que s’articulen a la manera d’un mosaic El color és sempre molt càlid, ric i modulat en la seva tonalitat
Nicolaj Pirogov
Cirurgià rus.
Professor a Dorpat i a Peterburg, fou un expert cirurgià de guerra i l’introductor al seu país de l’anestèsia amb èter Escriví un Diari amb les seves experiències mèdiques durant la guerra de Crimea 1854 i la guerra russoturca del 1877
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina