Resultats de la cerca
Es mostren 7190 resultats
Àger Parapent Club
Esports aeris
Club de parapent i paramotor d’Àger.
Fundat el 1994, està associat a l’Àger Delta Club i comparteix seu amb l’Albatros Escola de Vol Participa en la Lliga Espanyola i el Campionat de Catalunya de parapent Realitza cursos d’iniciació i perfeccionament i vols biplaça Practica el vol entre la serra del Montsec i la serra del port d’Àger i utilitza diferents camps d’aterratge, com el camp situat al costat del càmping Vall d’Àger, el Camp de la T o el Camp de 300
Voskhod
Astronàutica
Sèrie de dos vehicles espacials tripulats de l’URSS, amb capacitat per a dues o tres persones, resultants del desenvolupament dels Vostok.
El Voskhod 1 fou llançat a l’octubre del 1964 amb tres cosmonautes a bord, i constituí el primer vol amb més d’un tripulant Durant el vol del Voskhod 2 març del 1965 tingué lloc la primera sortida d’un tripulant, protegit amb vestit espacial, a l’exterior de l’astronau, a la qual restà unit mitjançant un “cordó umbilical” pel qual rebia l’oxigen necessari per a la respiració i mantenia la comunicació amb el comandant de l’astronau
arqueòpterix

Exemplar d’arqueòpterix
© iStockphoto
Paleontologia
Ocell molt primitiu, de la subclasse dels arqueornítids, totalment extingit, les restes fòssils del qual foren trobades l’any 1861 als jaciments del Juràssic superior de Baviera (els arqueòpterixs visqueren, doncs, fa uns 140 o 170 milions d’anys i són els ocells més antics que hom coneix).
La descoberta dels arqueòpterixs ha estat molt important des d’un punt de vista evolutiu, per tal com la seva anatomia permet de concloure que amb tota versemblança fou una espècie de transició entre els rèptils i els ocells, puix que té caràcters típics d’ambdós grups Per la forma general, els arqueòpterixs, que tenien les dimensions d’un colom, semblaven clarament ocells Tenien, a més, tot el cos recobert de plomes les impressions de les quals s’han conservat fossilitzades a la cua se n'inserien dues a cada vèrtebra La forma del crani, del pubis, de les clavícules i de les extremitats…
Josepa Arnall i Juan
Historiografia
Professora i historiadora.
Llicenciada en filologia clàssica, des del 1983 fou professora de la Universitat de Barcelona de paleografia medieval, diplomàtica general, epigrafia i numismàtica Les seves recerques i investigacions giren principalment entorn de l’antroponímia i toponímia catalana i de l’escriptura i la seva evolució al Principat És autora, entre altres obres, de L’escriptura a les terres gironines, segles IX-XVIII 1993, 2 vol, juntament amb JMPons, Lletres reials a la ciutat de Girona 1293-1515 2000, 2 vol i El llibre manuscrit 2002
testimoni
Mostra o proveta d’un material extreta directament de l’element del qual hom vol determinar les característiques.
mimetisme
Disposició d’una persona a canviar les opinions i el comportament per adaptar-se a qui vol complaure.
joguina
Cosa o persona posada a mercè d’algú o d’alguna cosa, que en fa el que vol.
registre
Llibre, quadern, etc, en què hom anota regularment cert ordre de fets de què vol guardar el record.
Sant Joan i Sant Vicenç de Banyeres (Lavansa i Fórnols)
Art romànic
Obra senzilla i tardana que presideix el nucli abandonat de Banyeres ECSA - JA Adell Situació L’església de Sant Joan i Sant Vicenç és situada en el petit nucli de cases abandonades de Banyeres, a la capçalera de la vall del riu Bona Mapa 34–11253 Situació 31TCG735806 S’hi accedeix per una pista de 8,5 km que surt del mateix coll d’Adraén, a la carretera de Tuixén a la Seu d’Urgell per Fórnols i Adraén JAA-MLIC Història La notícia més antiga que es coneix de l’església de Banyeres és del 849, quan, pel judici celebrat en presència del bisbe Beat d’Urgell i altres, l’abat Guisamon de Sant…
zona
Urbanisme
Àrea urbana en què hom limita els usos i les densitats permeses.
La planificació urbanística, a partir dels anys seixanta, ha tendit a definir les zones primerament per l’ús prioritari o exclusiu que hom els dóna ús residencial, industrial, etc, o altres de més específics, com l’hospitalari, el portuari, etc i, en segon lloc, per la intensitat màxima que hom permet, la qual és determinada per la grandària de la unitat base com és ara la petita indústria o la gran indústria o, en el cas de la residència, pel tipus arquitectònic i la densitat que li correspon com l’eixample intensiu, l’eixample semiintensiu, la ciutat jardí intensiva, la ciutat jardí…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina