Resultats de la cerca

Sorgí de La Salle Bonanova i després anà al Laietà, època en la qual fou internacional júnior amb la selecció espanyola Després jugà al Cerdanyola Club Hoquei 1976-80, el Club Patí Vilanova 1980-81, el Club Hoquei Piera 1981-85, l’Igualada Hoquei Club 1985-86 i el Club Hoquei Lloret 1986-88, club el qual també entrenà

Jugador polivalent que jugava de lateral o d’extrem, a la banda esquerra Es formà al planter del Futbol Club Barcelona i fou jugador del Barcelona B 1989-92, amb incursions al primer equip Després fou cedit a l’Osasuna 1992-94 i retornà una temporada al Barça 1994-95 Disputà 33 partits i guanyà una Supercopa d’Espanya 1994 i una Copa de la Generalitat 1990-91 Posteriorment jugà amb el Betis 1995-96, el Racing de Santander 1996-99, l’Sporting de Gijón 1999-01 i el Club de Futbol Balaguer 2001-03 Formà part de la selecció catalana en una ocasió En retirar-se, es vinculà a l’equip de l’Agrupació…

Especialista en frontennis olímpic, és membre del Terrassa Hoquei Club Es proclamà campió d’Espanya amb Pere Fité 1981, 1983, 1985, 1986, amb qui aconseguí el subcampionat del món 1986 i el tercer lloc 1994

Fou campió d’Espanya de balls llatins 2006 amb la seva parella Susana Prinetti Han estat la primera parella a representar Andorra en les competicions internacionals de ball esportiu El 2004 fundaren el primer club d’aquesta modalitat al país, el Balland, i posteriorment crearen l’escola de ball Xavi i Susana, a Andorra la Vella És professor titulat de tango argentí i salsa, entrenador de ball esportiu i jutge internacional

Doctorat en geografia i història per la Universitat de Barcelona 1991, és especialista en arqueologia clàssica i ha participat en campanyes d’excavació de jaciments romans rellevants dins i fora de Catalunya Empòrion, Empúries Baetulo, Badalona Tàrraco, Tarragona, i Túsculum, Laci, Itàlia És autor de nombrosos estudis i ha coordinat l’edició d’obres, entre les quals Tarraco guia arqueològica 1991, Jardins d’Empúries 2005 i 100 anys d’excavacions arqueològiques a Empúries 1908-2008 2008 Ha estat director del Museu d’Arqueologia de Catalunya-Empúries 1997-2010, càrrec que, entre el 2004 i el…

Especialitzat en la gralla, la tarota, la xeremia i el sac de gemecs, i investigador de la música i la cultura popular, fou fundador i component actiu dels Ministrers de la Vila-Nova, i professor de l’Aula de Música Tradicional i Popular de la Generalitat de Catalunya, a més de membre del Consell de la Cultura Popular de Catalunya Ha collaborat en diverses publicacions nacionals i estrangeres amb obres sobre aspectes relacionats amb la musicologia

Germà de Núria Albó El 1951 ingressà a l’orde jesuïta i el 1952 anà a Bolívia, on es nacionalitzà Estudià humanitats a Cochabamba i a la Universidad Católica del Ecuador, Quito 1952-54, on es doctorà en filosofia 1958 Llicenciat en teologia per la Facultat Borja de Sant Cugat del Vallès 1964 i per la Loyola University de Chicago 1965, el 1971 es doctorà en lingüística i antropologia per la Universitat Cornell de Nova York amb la tesi Social Constraints on Cochabamba Quechua 1970 S’especialitzà en la llengua i la cultura dels pobles andins, sobretot els quítxues  i els  aimares , i promogué…

Introduí el superrealisme a la poesia del seu país amb Hollywood 1931, Difícil trabajo 1935 i Descubrimiento del alba 1937 També és autor d’assaigs literaris César Vallejo o la teoría poética 1963 i Eguren el Oscuro 1979 El 1979 rebé el premi Nacional d’assaig i el 1986 el premi Nacional de Literatura Des del 1958 visqué a Montevideo com a agregat cultural de l’ambaixada del Perú

Format a Madrid i a Barcelona, on es titulà el 1914 Les seves primeres obres a València fins cap al 1920, possiblement les més coherents, palesen una marcada influència del Modernisme barceloní Més tard, ja consagrat, adoptà un llenguatge retòric i ampullós que ignorava els avenços del racionalisme Projectà molts edificis del nou centre de la ciutat, dels quals destaca la plaça de Castelar 1931

Fill de l’escultor i pintor Lluís Carbonell i Colom Es formà amb el seu pare i a l’Escola de Belles Arts d’Olot Inicialment conreà el paisatge i posteriorment la figura femenina, les visions d’interiors i la natura morta El colorisme i un acusat sentit decorativista són les característiques dominants en la seva pintura Hi ha obres seves, entre altres institucions, al Museu Comarcal de la Garrotxa Olot, al Palau Nacional de Belles Arts de Mèxic i a les seus de la UNESCO i del Comitè Olímpic Internacional de Lausana