Resultats de la cerca
Es mostren 482 resultats
polímer
A dalt, gràfic del comportament genèric dels polímers termoplàstics, cristal·lins i vitris, segons la temperatura; a baix, representació de l’estructura de diferents tipus de polímers
© fototeca.cat
Química
Cadascuna de les molècules d’elevat pes molecular constituïdes per unitats estructurals idèntiques repetides i unides entre elles mitjançant enllaços covalents.
Cal distingir els polímers de les macromolècules, malgrat que en la pràctica ambdós termes són emprats sovint com a sinònims Alguns dels criteris emprats arbitràriament per a definir una molècula com a polímer són un pes molecular superior a mil o la presència de més de cent unitats estructurals en la cadena La molècula que constitueix la unitat estructural bàsica del polímer és coneguda com a monòmer i el seu procés de transformació en polímer rep el nom de polimerització El concepte actual de polímer fou introduït entre el 1920 i el 1930 per Staudinger, superant la idea primitiva que, per…
gasosa
Alimentació
Beguda refrescant, transparent i inodora preparada amb aigua, diòxid de carboni, amb l’addició eventual d’àcid cítric, tartàric o làctic, aromes de fruita cítrica i edulcorants naturals o artificials.
sidral
Farmàcia
Preparat constituït per una mescla d’àcid tartàric (20%), bicarbonat sòdic (20%) i sucre en pols (60%) amb addició d’unes gotes d’essència de llimona i granulat amb alcohol.
Hom el pren com a beguda refrescant, efervescent i lleugerament laxant
aiguamel
Hidromel, beguda obtinguda per fermentació de la barreja d’aigua amb mel o de most amb mel, amb addició posterior de diverses espècies, com, per exemple, nou moscada, canyella, etc.
aritmètica finita
Matemàtiques
Estudi de les aproximacions dels nombres reals, mitjançant nombres racionals amb un nombre determinat de decimals, i de les operacions d’addició, subtracció, multiplicació, divisió, potenciació, extracció d’arrels, etc.
Cal controlar la manera amb què s’aproxima procés d’aproximació l’error en fer l’aproximació i, finalment, la propagació de l’error control i anàlisi de l’error
transport
Matemàtiques
Electrònica i informàtica
Xifra (o senyal que la representa) que apareix en una addició o una multiplicació quan la suma de dues xifres és igual o més gran que la base de numeració utilitzada.
El transport també anomenat ròssec passa a la posició següent més significativa, on modifica el valor del càlcul en una o més unitats
ió amoni
Química
Catió monovalent NH 4 +
contingut en les sals amòniques, que deriva de l’amoníac per addició d’un protó i es forma per reacció de l’amoníac amb els àcids protònics:.
En l’ió amoni els quatre hidrògens es troben als vèrtexs d’un tetràedre regular i les valències són dirigides exactament com en l’àtom de carboni Analíticament l’ió amoni es caracteritza per la despresa d’amoníac per acció de les bases fortes i per la coloració o precipitat que hom obté amb el reactiu de Nessler
operació directa
Matemàtiques
Dit de l’addició, la multiplicació, la potenciació i la diferenciació quan hom les considera en relació amb les seves inverses respectives, la subtracció, la divisió, la radicació i la integració.
acer patinable
Química
Acer d’aliatge feble amb addició de crom, níquel i coure que, en contacte amb l’aire, es recobreix d’una pàtina de rovell que el fa resistent a la corrosió.
Aquesta pàtina es forma de manera natural quan l’acer s’exposa a l’aire lliure canvia de color progressivament, del taronja al marró, i s’estabilitza al cap de dos o tres anys
farina
Utilitació de farina per l'elaboració de pa
© Istockphoto
Alimentació
Pólvores obtingudes per la molta del gra dels cereals (especialment blat, i també ordi, sègol, etc.).
Hom pot diferenciar la farina prima, que és la més fina, de la farina gruixuda, que és la menys fina i alhora conté més segó i porgadures La farina de blat és emprada per a fabricar el pa La barreja de tota la farina que surt del blat, abans de separar la prima de la gruixuda, és anomenada farina rodona L’examen microscòpic de la farina de blat permet de detectar possibles adulteracions degudes a l’addició d’altres menes de farina, els grans de midó de les quals tenen una forma distinta que els grans de midó del blat El midó i el gluten són els dos components principals de la farina El…