Resultats de la cerca

Fou diputat a les corts de l’Estatut Reial Membre destacat del partit progressista, féu costat a Espartero el 1840, però les arbitrarietats d’aquest inclinaren Olózaga a oposar-se a la regència del general Després del govern de López, fou president de govern novembre del 1843 Des d’aquest càrrec intentà la formació d’un govern progressista, i per aconseguir-ho recorregué fins i tot a la dissolució de les corts Aquesta decisió però, provocà una reacció fortíssima a la cort i entre els moderats, i Olózaga, acusat d’haver violentat la voluntat de la reina, que aleshores tenia 13 anys, fou…

Estudià humanitats i filosofia a Madrid i a Múrcia i drets a València, a Oriola i a Mallorca, on rebé el títol de doctor 1794 Fou secretari de cambra del bisbe Bernat Nadal i Crespí Publicà El verdadero filosofismo en defensa de la religión 1813 i diversos sillabaris 1836 i deixà manuscrites, entre altres obres, una gramàtica llatina i una Historia de la esgrima y de los desafíos

Alhora que estudiava lleis, fou professor de castellà a la càtedra creada per la diputació i així escriví una Gramática castellana 1823 Més important, però, fou la seva participació activa en la comissió de la Societat Econòmica d’Amics del País —a la qual havia ingressat el 1834— que promogué la substitució de la desapareguda Universitat Literària per la creació, el 1835, de l' Institut Balear

Afiliat al partit moderat, fou governador civil de la província de València 1865 i impulsà des d’aquest càrrec l’enderrocament de les muralles que encerclaven la ciutat Diputat a corts en diverses ocasions per Llíria 1867 i per Xàtiva 1881 Distingit partidari de la Restauració, formà part de la junta de notables que redactà, de fet, la constitució del 1876 Fou diverses vegades degà del collegi d’advocats de València, i presidí la societat cultural Lo Rat-Penat 1886

Començà a escriure en “El Felanigense” Traslladat a Barcelona des de Palma, on havia estudiat el batxillerat, hi estudià dret tot escrivint a “La Vanguardia” 1889-95 i al “Diario de Barcelona” 1895-1905, mentre enviava cròniques a “La Almudaina” que feren un gran impacte a les Illes Collaborà, també, en múltiples publicacions “La Veu de Catalunya”, “The Daily Mail”, “Economia i Finances”, “Revue Économique Internationale”, etc Els seus principals articles han estat recollits en l’obra El optimismo que debemos tener 1924, i en el fullet La indústria de los forasteros 1903, amb…

Diplomat en administracions públiques, des de l’àrea de cultura de l’ajuntament de València impulsà el Palau de la Música Posteriorment fou secretari general tècnic de l’Institut de la Joventut de la Generalitat Valenciana 1991-95, i l’any 2000 fou elegit secretari general del PSPV En les eleccions autonòmiques del 2003, encapçalà la candidatura del PSPV-PSOE i aconseguí, amb 36 escons, prendre'n un al PP, tot i que els populars conservaren la majoria absoluta El congrés del PSPV-PSOE el reelegí al juliol del 2004 com a secretari general del partit i, altre cop al capdavant del PSPV, fou…

Membre del cos jurídic militar durant la guerra civil del 1939, fou president de la Diputació de Barcelona 1939-43, degà del Collegi d’Advocats de Barcelona 1943-51 i alcalde 1951-57

El seu pare s’havia destacat dins la Lliga Regionalista de Catalunya Acabada la Guerra Civil Espanyola la seva promoció política estigué determinada per la relació personal amb Mariano Calviño de Sabucedo, l’afiliació a FET-JONS i la vinculació, en condició d’assessor legal, amb l’Organización Sindical Española El 1960 entrà al consistori de Manresa com a regidor pel terç familiar i primer tinent d’alcalde, ascendint posteriorment a l’alcaldia 1964-1975 i la Diputació Provincial El 1975 s’incorporà a l’equip del governador civil de Barcelona, Rodolfo Martín Villa , com a subgovernador, càrrec…

Llicenciat en dret per la Universitat de Barcelona i doctor per la Universitat Autònoma de Barcelona, té una dilatada experiència acadèmica Fou degà de la facultat de ciències polítiques de la Universitat Autònoma 1985-1990 i, posteriorment, rector d’aquesta mateixa universitat 1990-1994 Políticament compromès durant la Transició, participà en l’Assemblea de Catalunya i també en el Congrés de Cultura Catalana L’any 1999 collaborà en la creació de les plataformes Catalunya Segle XXI i Ciutadans pel Canvi, que donaren suport a Pasqual Maragall en la candidatura a la presidència de la…

Estudià dret a la Universitat de Barcelona, on es llicencià Fou director de l’Institut de Dret Comparat de Barcelona 1955-58 Dedicat també al periodisme, exercí com a secretari de redacció de Cuadernos de Derecho Francés Fou nomenat vicepresident del Cercle Jurídic de l’Institut Francès de Barcelona Membre a l’Institut Jurídic Internacional de la Haia i a la Societat de Legislació Comparada de París El 1959 s’establí a Puerto Rico, a la capital on hi treballà, fins el 1961, de professor de dret privat a la Universitat de Puerto Rico Fou nomenat, a Ponce, degà fundador i exercí de professor a…