Resultats de la cerca
Es mostren 750 resultats
miosotis
Botànica
Gènere d’herbes anuals o perennes, de la família de les boraginàcies, lleugerament peloses, de fulles simples enteres, de flors generalment blaves, agrupades en cimes, i de fruits en tetraqueni.
orella de llebre

orella de llebre
José María Escolano (CC BY-NC-SA 2.0)
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les umbel·líferes, de 30 a 80 cm d’alt, de fulles oblongues o espatulades, coriàcies, i de flors groguenques, agrupades en umbel·les múltiples.
Es fa en boscs clars i en pastures seques
arítjol

Arítjol
© Xevi Varela
Botànica
Liana de la família de les liliàcies, espinosa, dioica, proveïda de circells, de fulles cordiformes, lluents i esparses, de flors groguenques agrupades en ramells i fruits rodons, vermells o negres.
Fruits d’arítjol © Xevi Varela Viu principalment als alzinars, a les màquies i a les garrigues de les contrades mediterrànies marítimes
barballó

Barballó
Lourdes Cardenal (cc-by-sa-3.0)
Botànica
Planta sufruticosa perenne, de la família de les labiades, aromàtica, de fulles lanceolades, blanquinoses, i de flors de color blau cel, agrupades a l’extrem d’una llarga tija florífera.
Viu a les brolles calcícoles de la terra baixa, i sovint hom el confon amb l’espígol, el seu congènere muntanyenc
bàbol
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les crucíferes, erecta, de 30-40 cm amb fulles amplexicaules, irregularment dentades, i flors blanques i petites, molt nombroses, agrupades en panícules corimbiformes.
Comuna a les vores dels camps i camins, on fa poblaments densos, i a vegades als sembrats, com a mala herba
orenga

Orenga florida
lisebattrup (CC BY-NC)
Botànica
Farmàcia
Planta herbàcia perenne, de la família de les labiades, aromàtica, de 30 a 90 cm d’alt, de fulles ovades oposades i de flors d’un violaci rosat agrupades en ramells.
Creix en vorades de bosc, matolls humits, etc Té qualitats tòniques i digestives Les fulles i les summitats florides són emprades com a condiment L’essència és de color groc i conté polifenols i terpenoids
ornitògal
Botànica
Jardineria
Gènere de plantes herbàcies bulboses, de la família de les liliàcies, de fulles estretes i de flors blanques, verdoses o grogues, amb sis peces periantals, agrupades en raïms o en corimbes.
Moltes espècies del gènere són conreades en jardineria
zostera
Botànica
Gènere d’herbes perennes aquàtiques, submergides, de la família de les potamogetonàcies, de fulles dístiques i linears, de flors unisexuals, aclamídies, hidrògames, agrupades en espàdixs, i de fruits generalment en núcula.
Comprèn unes 6 espècies, que habiten aigües marines somes
sapotàcies
Botànica
Família de diospirals constituïda per plantes llenyoses laticíferes, de fulles simples, enteres i habitualment alternes, de flors regulars i generalment hermafrodites, sovint agrupades en inflorescències racemiformes, i de fruits en baia.
Consta d’unes 600 espècies tropicals, entre les quals cal esmentar l’acras Achras zapota , l’arbre de ferro Sideroxylon inerme , la balata Manilkara bidentata i el palàquium Palaquium sp
astràgal
astràgal 3 (Astragalus massiliensis)
© Fototeca.cat
Botànica
Gènere de plantes herbàcies o lignificades a la base, de la família de les papilionàcies, de fulles gairebé sempre imparipinnades i flors agrupades en glomèruls o raïms, purpurines, blavenques o grogues.
Comprèn un gran nombre d’espècies, sobretot asiàtiques i mediterrànies
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina