Resultats de la cerca
Es mostren 750 resultats
romer blanc
Dues branques florides de romer blanc
© Fototeca.cat
Botànica
Mata de la família de les cistàcies, de 10 a 50 cm d’alt, tomentosa, de fulles estretament lanceolades, de flors grogues agrupades en cimes terminals denses i de fruits capsulars.
Creix en terrenys calcaris i assolellats de la terra baixa
fonollada negra
Botànica
Planta herbàcia anual, de la família de les escrofulariàcies, de 10 a 40 cm d’alçària, de fulles lanceolades i dentades, de flors vermelloses agrupades en raïm i de fruits capsulars.
Es fa en camps i en herbassars de la muntanya mitjana
coronil·la
Botànica
Gènere de plantes anuals o perennes, de la família de les papilionàcies, sovint arbustives, de fulles compostes imparipinnades, flors grogues agrupades en ramells de forma de corona i fruits en loment.
La coronilla boscana C emerus té les flors grosses i el fruit llarg 50-110 mm és submediterrània i viu a la muntanya mitjana La coronilla escorpioide dita tamé banya de cabra C scorpioides , herba anual, fa fruits corbs 20-60 mm i té, excepcionalment, les fulles simples o trifoliades creix sobretot en terres de conreu La coronilla glauca C glauca , de fruits curts 10-40 mm, és un arbust baix, d’un verd blavenc, sovint conreat com a ornamental La coronilla júncia C juncea , poc fullosa i de branques amb aspecte de jonc, fa fruits mitjans 10-50 mm viu a la terra baixa, en brolles…
comí
Comí
Herbolario Allium (cc-by-3.0)
Botànica
Planta herbàcia anual, de la família de les umbel·líferes, de 10 a 50 cm d’alçària, de fulles laciniades i de flors blanques o rosades agrupades en umbel·les de pocs radis.
Oriünda de la regió mediterrània, on és conreada pels fruits des de molt antic
zostera
Botànica
Gènere d’herbes perennes aquàtiques, submergides, de la família de les potamogetonàcies, de fulles dístiques i linears, de flors unisexuals, aclamídies, hidrògames, agrupades en espàdixs, i de fruits generalment en núcula.
Comprèn unes 6 espècies, que habiten aigües marines somes
bleda borda
Botànica
Planta herbàcia de la família de les quenopodiàcies, generalment perenne, de tiges ajagudes i esteses radialment, de 30 a 80 cm, fulles lleugerament carnoses i flors agrupades en panícula de glomèruls.
Viu espontània als terrenys salabrosos litorals i de l’interior
sapotàcies
Botànica
Família de diospirals constituïda per plantes llenyoses laticíferes, de fulles simples, enteres i habitualment alternes, de flors regulars i generalment hermafrodites, sovint agrupades en inflorescències racemiformes, i de fruits en baia.
Consta d’unes 600 espècies tropicals, entre les quals cal esmentar l’acras Achras zapota , l’arbre de ferro Sideroxylon inerme , la balata Manilkara bidentata i el palàquium Palaquium sp
astràgal
astràgal 3 (Astragalus massiliensis)
© Fototeca.cat
Botànica
Gènere de plantes herbàcies o lignificades a la base, de la família de les papilionàcies, de fulles gairebé sempre imparipinnades i flors agrupades en glomèruls o raïms, purpurines, blavenques o grogues.
Comprèn un gran nombre d’espècies, sobretot asiàtiques i mediterrànies
bursera
Botànica
Gènere d’arbres, de la família de les burseràcies, de fulles sempre verdes, imparipinnades o simples i flors petites, generalment agrupades en raïm, originaris de l’Amèrica Central, especialment de Mèxic.
Bgummifera dóna una oleoresina elemí del Brasil Bpenicillata i Bglabrifolia , de Mèxic, donen l’oli de lináloe mexicà, emprat en perfumeria sabó, perfum, cosmètics i per a aromatitzar aliments i begudes
argelaga
argelaga en flor
© Fototeca.cat
Botànica
Arbust de la família de les papilionàcies fortament espinós, grisenc, de fulles simples i escasses, i petites flors grogues, molt abundants i agrupades en ramells, que s’obren a la primavera.
Comuna a les brolles i a les pastures seques de la regió mediterrània, damunt sòl calcari