Resultats de la cerca
Es mostren 1374 resultats
ciutat universitària
Urbanisme
Tipus de ciutat de funció essencialment universitària.
El cas més clar són les ciutats en què aquesta funció predomina sobre tota altra Uppsala, Coïmbra, Göttingen, Cambridge, Aarhus, Lovaina, Princeton, Akademgorodok Els edificis universitaris representen els conjunts més grandiosos, i els serveis ciutadans són en funció dels estudiants que hi resideixen El terme ha estat aplicat també actualment al conjunt d’edificis universitaris d’una ciutat i que formen una petita ciutat especialitzada dins l’àrea urbana Blindern, a Oslo Orsay, a París Fann, a Dakar Berkeley, a San Francisco
ADP
Bioquímica
Nucleòtid que deriva de l’àcid 5’-adenílic- per fosforilació d’un hidroxil lligat a l’àtom de fòsfor.
Té un paper important en els mecanismes de transferència d’energia dels organismes, juntament amb el trifosfat d’adenosina o ATP A la cèllula es forma a partir de l’ATP per acció de l’enzim adenosintrifosfatasa ATPasa Aquesta mateixa reacció i aquest mateix enzim serveixen per a preparar-lo, prenent com a primera matèria el múscul de conill o de llagosta Un altre procediment de preparació és la fosforilació enzimàtica de l’adenosina És aplicat en la recerca bioquímica
dieta de Worms
Història
Primera assemblea convocada per Carles V a Worms, el 1521.
Malgrat les pressions del nunci GAleandro, hi fou escoltat Luter, ja excomunicat, el qual reconegué les seves obres i es negà rotundament a la retractació que l’emperador li exigia en conseqüència fou publicat contra ell el bannum proscriptionis , que fou mal acollit i no aplicat Carles V hi obtingué l’ajut dels prínceps contra Francesc I, i hi fou nomenat un consell de regència, presidit pel germà de Carles, Ferran, arxiduc d’Àustria, a qui foren assignats els dominis hereditaris dels Habsburg
oxidació
Química
Terme emprat inicialment per a designar les reaccions de combinació de l’oxigen amb qualsevol element o compost.
Actualment és aplicat a qualsevol transformació en la qual un element augmenta el seu nombre d’oxidació Són també considerades com a oxidacions moltes reaccions de la química orgànica en les quals no es produeix una pèrdua formal d’electrons, però sí un desplaçament d’aquests dins la molècula, com ara l’halogenació d’un doble enllaç electronegativitat Atès que l’oxidació representa una pèrdua d’electrons i que aquests han d’ésser guanyats per un altre element oxidant, tota oxidació va acompanyada d’una reducció oxidoreducció
regla de la seqüència
Química
Procediment introduït per R.S.Cahn, C.Ingold i V.Prelog, l’any 1966, per a establir la configuració absoluta dels centres quirals.
Essencialment, i aplicat a l’àtom de carboni asimètric, consisteix a assignar als àtoms directament enllaçats al centre quiral una prioritat directament relacionada amb llur nombre atòmic i, observant el centre de tal manera que l’àtom de carboni amb menys prioritat resti al més lluny possible de l’observador, veure si els tres grups restants són correlacionables per ordre de prioritat descendent segons un gir en el sentit de les agulles del rellotge configuració absoluta R o en el sentit contrari configuració absoluta S
ritus de rebel·lió
Antropologia
Inversió temporal dels rols que els actors socials duen a terme, de manera que aquells que abans ocupaven una posició subalterna, mitjançant la pràctica dels ritus de rebel·lió passen a ocupar els llocs d’autoritat.
A partir dels estudis de l’antropòleg Max Gluckman en diverses societats del sud de l’Àfrica, publicats a la primeria dels anys seixanta, duts a terme sobretot dins societats organitzades d’acord amb grups d’edat, hom constata que malgrat l’aparent capgirament de l’ordre social que s’hi pressuposa, els ritus de rebellió apareixen com un mitjà per renovar-lo Aquest concepte ha estat aplicat, així mateix, per explicar i descriure les pràctiques del carnaval a Europa en termes de rebellió social cíclica anual
pla urbanístic
Urbanisme
Ordenació sistemàtica, total o parcial, d’una ciutat o d’un nucli o conjunt de nuclis urbans, en previsió i amb programació del seu creixement futur.
Bé que el nom és recent, el contingut i les finalitats dels plans urbanístics responen a institucions antiquíssimes cada cop que, no pas espontàniament, sinó per raons demogràfiques, polítiques o militars, era establerta o transformada una ciutat, una zona o un nucli urbans, hi era aplicat, si més no embrionàriament, un pla urbanístic La gran extensió i complexitat de les ciutats i els nuclis urbans contemporanis fa que hom hagi de planificar a escala més àmplia, i així hom parla de plans metropolitans, comarcals, etc
cèsar
Història
Títol distintiu dels emperadors romans a partir d’August, derivat del sobrenom de la família noble Júlia.
Des d’Adrià, el portaren també els hereus al tron Durant la tetrarquia fou el títol de cadascun dels lloctinents dels emperadors que es reservaren el d’ august El títol es mantingué dins l’imperi Bizantí posteriorment descendí a la categoria d’una de les dignitats superiors de l’Imperi, atorgada des dels Comnè a estrangers, com Roger de Flor A l’imperi romanogermànic fou aplicat com a adjectiu pels coetanis de l’emperador i conferit per aquest com a títol al seu presumpte successor
fantasia
Música
Peça instrumental d’estructura lliure o manllevada d’altres formes.
Originada durant el s XVI, fou anomenada fancy a Anglaterra i, quan desenvolupava un sol tema, tiento a Castella En difondre's la pràctica instrumental, la fantasia fou una improvisació sobre un tema donat Bach la considerà com un gran preludi Posteriorment, anà perdent el seu caràcter imitatiu i temàtic i esdevingué una peça formalment lliure Al s XIX fou conreada per Schumann, Brahms, Saint-Saëns, etc Aquest mateix segle aquest nom fou aplicat també als arranjaments d’òperes conegudes per a piano o altres instruments
obac
Geomorfologia
Vessant d’una muntanya que dóna al N a l’hemisferi nord i al S a l’hemisferi sud.
L’obac és orientat talment, que els raigs solars no hi tenen tanta incidència com en el vessant contrari, és a dir, el solell o solana És, doncs, un sector més ombrívol, menys calorós, més humit En els països secs és el vessant caracteritzat per una vegetació més densa La diferència entre obac i solell, molt sensible a les latituds mitjanes, es perd tant a les latituds pròximes als pols com a les situades a prop de l’equador El terme bac abunda en toponímia catalana aplicat a masies, partides rurals, etc
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina