Resultats de la cerca

Fou professor de matemàtiques a la Universitat de Wittemberg El 1539 anà a Frauenburg per tal de conèixer Copèrnic Interessat per les teories d’aquest, en féu un resum i el publicà a Gdańsk el 1540 aquesta obra, la Narratio prima , té la forma d’una carta dirigida al seu antic mestre Johann Schöner Féu imprimir l’obra principal de Copèrnic, De revolutionibus orbium coelestium , a Nuremberg Nomenat professor a Leipzig 1542, deixà la direcció de la impressió de l’obra a les mans del seu amic Andreas Osiander Aquest hi afegí pel seu compte un pròleg el llibre, acabat d’imprimir l’any 1543, fou…

Entre els seus nombrosos treballs destaquen la reforma de l’almanac nàutic, una acurada determinació de la densitat de la Terra, la revisió dels catàlegs d’estels i l’estudi dels fenòmens lluminosos produïts a la superfície de la Lluna durant els eclipsis totals de Sol grans de rosari

És autor d’un tractat d’aritmètica De Algorismo i d’altres obres de tipus didàctic De computo La seva obra més important és, però, De sphaera , resum d’astronomia en quatre capítols, en el qual recull les doctrines de Ptolemeu i d’al-Farġānī, bé que les supera considerablement Aquest text, que estigué en ús a les universitats europees fins a la fi del s XVI, fou comentat per diversos autors posteriors, entre els quals Johann Müller i Philipp Melanchthon

L’any 1842 determinà les coordenades de l’àpex, amb més exactitud de l’obtinguda anteriorment Fou director de l’observatori de Pulkovo, i elaborà un catàleg amb les posicions de 336 estels

Nasqué al començament del segle XII Ocupà alts càrrecs administratius i obtingué el títol de nasī ‘príncep’ L’any 1116 escriví en hebreu una Geometria pràctica , traduïda al llatí per Plató de Tívoli 1145 versió catalana de Millàs i Vallicrosa, 1931 És autor també d’un tractat d’agrimensura i d’àlgebra, d’un Càlcul dels astres , d’ El llibre de la intercalació, on compara el calendari hebreu amb l’àrab i el cristià, i de nombroses obres matemàtiques i astronòmiques que contribuïren a la difusió de la ciència aràbiga en el món occidental Com a filòsof, marcadament neoplatònic, escriví Hegyon…

Fou monjo benedictí i traductor dels grans matemàtics grecs L’any 1543 publicà l’obra Cosmographia , i a partir de l’any 1550 es dedicà a l’estudi de l’òptica, especialment dels fenòmens relacionats amb els miralls esfèrics, els prismes i el mecanisme de la visió humana, investigacions que exposà en l’obra Photismi de homine 1611, en la qual també explicà el fenomen de l’arc de Sant Martí En el seu llibre Arithmeticorum libri duo 1575 utilitzà sistemàticament lletres en comptes de nombres en les deduccions matemàtiques, i també se serví àmpliament del tipus de raonament matemàtic que després…

Capellà a l’església de Sankt Johannes de Nuremberg, estudià la geometria, la geografia, l’astronomia, etc És un dels creadors de la trigonometria moderna Ideà un tipus de transformació algèbrica que anomenà prostafèresi , que fou usada fins la introducció dels logaritmes Féu nombroses observacions meteorològiques i astronòmiques

El 1926 se n'anà als EUA, on es naturalitzà el 1927 Fou professor a Chicago i després a Berkeley Dirigí els observatoris de Yerkes, a Chicago, i el Mac Donald, a Texas Entre els anys 1952 i 1955 presidí la Unió Astronòmica Internacional Ideà un dispositiu, que installà a l’observatori Mac Donald, per a detectar les regions galàctiques d’emissió Estudià també els estels dobles espectroscòpics, i efectuà mesures de les velocitats radials dels astres

Definida ja al pla Cerdà 1855 com a límit sud-oest de la ciutat i l’Eixample previst, separa aquest conjunt del Poble-sec El nom de Parallel el va rebre de l’astrònom Comas i Solà, que va determinar que per aquest carrer passava exactament el parallel 41° 44’ de latitud N, hi ha sobreviscut —es recuperà oficialment el 1980— als imposats oficialment segons les èpoques d’avinguda del Marquès del Duero proposat el 1874 per VBalaguer i de Francesc Layret 1931-39 A la part baixa és flanquejat a una banda per la muralla medieval —porta de Santa Madrona—, i a l’altra per la central…

La majoria són al cinturó principal , situat entre les òrbites de Mart i Júpiter a una distància mitjana del Sol de 2,8 unitats astronòmiques, si bé hi ha també dos grups que segueixen l’òrbita de Júpiter grup Troià i un centenar amb òrbites molt diverses que tallen les de la Terra i Mart com Ícar, Adonis, Apollo, Eros, Hidalgo Quan, al segle XVI, foren determinades les distàncies entre els planetes hom trobà un buit considerable entre Mart i Júpiter, i hom cregué que aquest buit havia d’ésser ocupat per un planeta o planetes encara no descoberts JD Titius formulà empíricament la distància a…