Resultats de la cerca
Es mostren 1686 resultats
Enrico Zuccalli
Arquitectura
Construcció i obres públiques
Arquitecte italià, el més conegut d’una famosa dinastia d’arquitectes i mestres d’obra dels ssXVII i XVIII originària del cantó dels Grisons.
S'establí a Munic, i, conjuntament amb el compatriota Giovanni Antonio Viscardi, en dominà l’escena arquitectònica quan el barroc italià hi estava en voga Des que 1672 succeí Agostino Barelli com a arquitecte oficial, treballà bàsicament al servei de l’elector de Baviera, que l’envià a París en viatge d’estudis Completà la Teatinerkirche de Munic, de Barelli, i en reduí les dimensions, dirigí la decoració de la Residenz 1680-1701, acabà l’edifici central del Nymphenburg i projectà el gran castell de Schleissheim, prop de Munic
Francisco Rodrigues Lobo
Literatura
Poeta portuguès.
D’origen jueu, és la figura literària dominant en l’època d’annexió a Castella i el més original dels deixebles de Camões Escriví en castellà Romances 1596 Conreà el gènere pastoral en poesia Éclogas 1605, i en novella Primavera 1601, O Pastor Peregrino 1608 i O Desenganado 1614 Palesa un gran influx del gongorisme castellà Corte na Aldeia 1619 és una aguda teoria del barroc, i exercí una notable influència sobre la literatura castellana del s XVII alhora és un dels documents inicials de l’aixecament portuguès contra Castella
Juan de Valdés Leal
Pintura
Pintor andalús.
Format a Còrdova, el 1649 retornà a Sevilla, on fundà l’acadèmia de dibuix i pintura 1660 És el més clar representant del barroc a la península Ibèrica Les seves obres tenen un gran moviment compositiu L' horror vacui i el tractament pictòric són els trets més característics del seu art Conceptualment s’inscriu en el corrent contrareformista Els seus quadres de vanitas són una bona mostra d’això Cal destacar-ne In ictu oculi i Finis gloriae mundi , a l’Hospital de la Caridad de Sevilla 1672
Bernardo de Balbuena
Literatura
Poeta castellà.
De molt jove se n'anà a Mèxic, on fou ordenat sacerdot, i el 1620 fou nomenat bisbe de Puerto Rico És autor d' El Bernardo o La Victoria de Roncesvalles 1624, poema èpic erudit escrit en la seva joventut a la manera d’Ariosto s’inspirà en la llegenda de Bernardo del Carpio, amb contínues digressions fantasticoallegòriques que el converteixen en exemple típic del barroc Escriví també Grandeza mexicana 1604, poema descriptiu, i El siglo de oro en las selvas de Erífile 1607, recull de 12 èglogues en vers i en prosa
Francisco Asorey González
Escultura
Escultor gallec.
Format en l’impressionisme, derivà més tard cap a un expressionisme matisat per les formes del romànic i el barroc popular gallec La seva obra més destacada s’insereix en la línia realista, depurada d’un inicial folklorisme, i incideix en una visió dramàtica de la Galícia camperola Naiciña, O Tesouro, Santa Galega Conreà també l’escultura monumental Panteó Gallec de Buenos Aires, Monument a Curros Enríquez , a la Corunya, Cruceiro de Sant Francesc, a Compostela Entre la seva obra de tema religiós destaca el Crist de Moià Moianès
Sant Just i Sant Pastor d’Ardèvol (Pinós de Solsonès)
Art romànic
Gairebé segur que la primera notícia és la que es troba en un testament signat el 29 de setembre de 1027, en què una tal Rotudis, o Rutudis, fa diverses deixes aquest escrit tingué lloc al “ locum veneracionis s lusti martiris, cuius ecclesia sita est in comitatu Urgellitano, infra terminos de castrum Ardeval ” De l’església antiga no queda res ocupa el seu lloc un edifici barroc bastit en l’època d’esplendor d’aquesta comarca Amb tot, remarquem el conjunt que fa aquest edifici amb les altres construccions anteriors
Pere Antoni Bernat
Teatre
Literatura catalana
Dramaturg.
Escriví la Comèdia de la general conquista de Mallorca 1683, drama històric típicament barroc, en tres actes i en vers de metres diferents Reconstitueix la conquesta de l’illa de Mallorca per Jaume I Aquesta obra es representà sovint a Mallorca fins al segle XIX, sobretot el 31 de desembre de cada any, en commemoració de la conquesta de l’illa per Jaume I L’únic exemplar conegut de l’edició Mallorca 1683 es conserva a la Biblioteca de Catalunya El 1792 Miquel Bover i Ramonell en publicà una adaptació al castellà
,
Hans Scholz
Música
Escriptor i crític musical alemany, fill del compositor Bernhard Scholz.
Després de formar-se al conservatori superior de la seva ciutat natal, estudià musicologia a les universitats de Berlín, Rostock i Munic L’any 1910 acabà la seva formació i es doctorà a la capital bavaresa amb una tesi sobre el compositor barroc alemany Johann Sigismund Kusser Fou professor de teoria de la música a la Universitat de Munic i el 1920 publicà un Tractat d’Harmonia Durant algun temps exercí de crític en publicacions de Frankfurt, i més endavant tornà a Munic, on fou collaborador del "Münchner Zeitung"
San Luis Potosí
Ciutat
Capital de l’estat de San Luis Potosí, Mèxic, situada a la fèrtil vall de San Luis, a 1 877 m, en ple altiplà meridional.
Important centre miner i agropecuari Nus de comunicacions ferroviàries La proximitat al port de Tampico ha incrementat la seva importància comercial Indústries derivades de l’agricultura, siderúrgiques, metallúrgiques, químiques i de mobles Té universitat i aeroport Entre els principals monuments cal esmentar el convent de San Francisco, de la fi del s XVII, amb una notable façana Del s XVIII són la catedral, la capella del convent de Nuestra Señora de Aránzazu, d’un barroc exuberant, l’església de San Sebastián, de façana semblant a la de San Francisco, la de Guadalupe i la del…
ornament
Música
Genèricament, paraula referida a cadascun dels diferents elements que intervenen en l'ornamentació, sigui quina sigui la seva naturalesa, melòdica, harmònica, rítmica, tímbrica, etc.
D’una manera més concreta, s’aplica normalment al conjunt de recursos destinats a enriquir una melodia mordent, appoggiatura , trinat, grupetto El Barroc fou l’època de màxima esplendor d’aquests ornaments, i podien ser introduïts lliurement per l’intèrpret, o bé indicats pel compositor mitjançant petites notes i signes Aquestes indicacions no tenen un valor mètric assignat i la seva interpretació, tot i seguir unes pautes, depèn en gran manera del criteri de l’intèrpret S’anomena nota principal aquella sobre la qual es realitza l’ornament, i notes auxiliars les altres que hi…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina