Resultats de la cerca
Es mostren 597 resultats
intendència
Història
Circumscripció administrativa dependent de l’intendent, també denominada província.
Fou introduïda a l’Estat espanyol per Felip V, a imitació de la intendència francesa als Països Catalans en creà, en ocupar-los, arran de la guerra de Successió, a València 1711, a Catalunya 1713 i a Mallorca 1718, a la qual fou incorporada Menorca el 1782 Eivissa tenia la categoria inferior de sotsdelegació general de rendes, dependent de Madrid Les intendències dels Països Catalans depenien de l’exèrcit —la de València, de l’exèrcit de Múrcia— Tenia un assessor lletrat que dictaminava els afers judicials de tipus fiscal, comissaris de guerra per a les qüestions militars, etc Els seus agents…
Alvèrnia

Cadena de puis des del Puèi Domat (Alvèrnia)
© Jaume Ferrández
Regió d’Occitània, limitada pel SE amb el Llenguadoc, pel S amb el Roergue i per l’W amb el Carcí i el Llemosí; comprèn els departaments francesos d'Alt Loira, Lo Puèi Domat i Cantal.
La capital és Clarmont d’Alvèrnia Clarmont-Ferrand Ocupa el centre del Massís Central, i és drenada per l’Alier i la Dordonya És travessada de nord a sud per altiplans cristallins dislocats, d’altitud molt desigual, que constitueixen el sòcol dels grans relleus volcànics muntanya del Puèi Domat, Mont Dora, massís de Cantal Entre aquests grans blocs volcànics es troben les conques omplertes per sediments terciaris Orlhac, la Limanya que tenen un aspecte de petites planes montuoses La baixa Alvèrnia, coberta per restes volcàniques i ocupada pels altiplans basàltics de Mauriac i Cesalièr, amb un…
castellania d’Amposta
Priorat
Nom que prengué el priorat de l’orde de l’Hospital de Sant Joan de Jerusalem a la corona catalanoaragonesa quan, després de la cessió del castell d’Amposta als hospitalers (1154) per part del comte Ramon Berenguer IV de Barcelona, el preceptor d’aquella casa, que es titulava castellà d’Amposta, fou instituït, pel gran mestre de Rodes, cap de les cases de l’orde a Catalunya i a Aragó, separades així del priorat de Sant Gil de Provença.
Amb Gaufred de Bresol començà, el 1157, la sèrie de castellans d’Amposta A part d’aquesta dignitat que no residia habitualment a Amposta, hi hagué un comanador que administrava els béns de la circumscripció d’aquella casa dita comanda d’Amposta L’any 1280 el rei recuperà Amposta, però subsistí l’organització de la castellania Amb la dissolució de l’orde del Temple 1312, els béns d’aquest al Principat de Catalunya i al regne d’Aragó passaren en bloc de l’orde de l’Hospital, i els que tenia al regne de València, al de Montesa, llevat de dues cases que també foren cedides als hospitalers…
baronia de Vidrà
Història
Títol concedit el 1872 pel pretendent Carles de Borbó, duc de Madrid, a Francesc Savalls i Massot
, únic titular.
cristí | cristina
Història
Partidari de Maria Cristina de Borbó, reina regent d’Espanya durant la minoritat de la seva filla, Isabel II.
Partido Católico Tradicionalista
Partit polític
Partit tradicionalista d’orientació ultradretana, no legitimista i contrari al sistema parlamentari.
Es constituí el 1919 a partir d’una escissió del carlisme protagonitzada pel seu dirigent més destacat, Juan Vázquez de Mella y Fanjul Fou conegut també com Comunión Católico-Tradicionalista o, més senzillament, Partit Mellista El 1919 Jaume de Borbó i de Parma separà Vázquez de Mella del carlisme per haver orientat el partit vers posicions germanòfiles enfront de les neutralistes del cap de la dinastia En l’escissió, Vázquez de Mella arrossegà conegudes personalitats carlines Víctor Pradera, Esteban Bilbao, el comte de Rodezno i un bon nombre de periòdics Fundà El Pensamiento Español com a…
Lucca
Vista de la catedral de Lucca
© Fototeca.cat
Ciutat
Capital de la província homònima, a la Toscana, Itàlia.
Situada al NE de Pisa, a pocs quilòmetres de la costa lígur És un mercat agrícola i un centre comercial És també un nucli industrial indústries tèxtils i mecàniques, manufactures de tabac i producció d’oli Estació lígur i colònia llatina, fou ocupada pels longobards i pels francs Durant les lluites entre el papat i l’imperi, Lucca, de primer gibellina, esdevingué güelfa en el període de la seva màxima esplendor fi del s XII Des del s XIV l’estat de feblesa interior i de vacillacions en política exterior es mantingué, juntament amb el predomini de les corporacions ciutadanes en el govern, fins…
palau de Marivent
Edifici i finca situat a Cala Major, a Palma (Mallorca).
Fou projectat el 1924 per l’arquitecte Guillem Forteza com un encàrrec del pintor i mecenes grec Ioannes Saridakis , i la construcció acabà el 1925 D’estil regionalista amb tocs modernistes, l’interior era decorat amb més d’un centenar de mobles i altres objectes d’un alt valor artístic, i tenia una biblioteca d’uns 2000 volums Després de la mort de Saridakis, el 1965 la seva vídua, Anunciación Marconi Taffani, cedí l’edifici i els terrenys a la Diputació Provincial de les Illes Balears sota la condició que s’hi fes un museu Museu d’Art Saridakis El 1973, però, la Diputació cedí l’ús del…
estanc
Història
Monopoli estatal de l’explotació i venda de determinats productes.
L’estanc de la sal, el més antic, data del s XIV Una sèrie de lleis en regulaven la venda, i no n'eren permeses les importacions aquests fets, però, fomentaren el contraban Un altre estanc important fou el del tabac creat el 1634, a la corona de Castella, l’augment del consum d’aquest producte convertí el monopoli en una font important d’ingressos Concedit a una companyia arrendatària 1887, el seu rendiment n'ha permès la continuïtat fins avui A causa de les dificultats de la Real Hacienda durant el s XVII, foren introduïts nous estancs Felip IV creà les siete rentillas pólvora, plom, sofre,…
Philippe de La Mothe-Houdancourt

Philippe de La Mothe-Houdancourt
© Fototeca.cat
Història
Militar
Militar francès.
Duc de Cardona 1642-52, per confiscació als seus legítims propietaris, i del Fayel i comte de La Mothe Es distingí lluitant contra els protestants de La Rochelle 1625 i en guerres a Itàlia, Flandes i Alemanya El 1637 ascendí a mariscal de camp Durant la guerra dels Segadors Richelieu l’envià a Catalunya 1641 com a lloctinent general de les tropes franceses a les ordres de Lluís II de Borbó-Condé Juntament amb les tropes catalanes, lluità contra les de Felip IV de Castella i assetjà Tarragona, sense èxit derrotà els castellans a Martorell i prengué Tamarit Tanmateix, davant l’…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina