Resultats de la cerca
Es mostren 1392 resultats
Johann Adam Hiller
Música
Literatura alemanya
Compositor i escriptor alemany.
Guanyà una beca a la Kreuzschule de Dresden, on estudià amb GA Homilius El 1751 estudià dret a Leipzig i esdevingué una figura central en la vida musical de la ciutat, sobretot a partir del 1762 Dirigí els concerts de la Gewandhaus des del 1781, i el 1789 esdevingué cantor a la Thomaskirche La seva importància rau, però, en l’aportació que feu com a compositor i impulsor del singspiel alemany —a partir de l’òpera còmica francesa— i creador d’una opereta nacional alemanya que, per a ell, fou un vehicle de reanimació de la cançó en alemany, amb obres que formaren el repertori de molts grups…
,
vodevil

Escena d’"Una puça a l’orella”, de Georges Feydeau
© Fototeca.cat-Corel
Teatre
Peça teatral de caràcter lleuger, l’argument de la qual es nodreix de situacions equívoques que provoquen la hilaritat del públic.
Al començament cap al s XV, a França fou una simple cançó bàquica, alegre i maliciosa Des del s XVIII fou introduïda ja en el teatre, i, a causa del desenvolupament de la part musical, donà naixença a l' òpera còmica Però subsistí també en la forma actual, és a dir, amb preponderància del diàleg parlat sobre la música, o amb total absència d’aquesta
chanson
Música
Forma polifònica essencial de l’escola francoflamenca del s XVI.
Nasqué de la fusió de l’esperit popular de la cançó monòdica amb el llenguatge savi del motet contrapuntístic en imitacions Com el madrigal italià contemporani, és destinada a ésser cantada a cappella El nombre de veus és bastant variable, i el caràcter és molt divers No té estructura pròpia ben determinada Janequin fou, a la primera meitat del s XVI, el principal representant del gènere
Philippe Fabre d’Églantine
Història
Literatura francesa
Política
Polític i escriptor occità d’expressió francesa.
El 1787 arribà a París procedent de Tolosa Le Philinte de Molière ou la Suite du Misanthrope 1790 el féu famós La seva activitat política amb Danton el portà a la guillotina Publicacions pòstumes seves foren una Correspondence amoureuse , un fragment de Biographie , la comèdia Les précepteurs , unes Oeuvres Mêlées , que comprenen sàtires, contes, etc, i la cèlebre cançó Il pleut, il pleut, bergère
Miquel Estela
Literatura catalana
Comanador i escriptor.
Autor de poemes religiosos, com l’ Oració feta en nom del comanador Estela a Déu lo Pare i la Comèdia de la sagrada passió de Jesucrit , i d’un llarg comentari en prosa catalana a una cançó de Juan Rodríguez del Padrón Actuà com a jutge en el debat poètic del grup de Bernat Fenollar que se celebrà a València poc després del 1472
,
Francesc Bellmunt
Francesc Bellmunt
© Fototeca.cat
Cinematografia
Realitzador cinematogràfic.
Després d’alguns curtmetratges i documentals Canet Rock , 1975, La nova cançó , 1976, etc passà a dirigir films basats en la comèdia popular L’orgia 1978, La quinta del porro 1980, Pa d’àngel 1984, Un parell d’ous 1985, Rateta, Rateta 1991, etc També ha dirigit Monturiol, el senyor del mar 1993, Escenes d’una orgia a Formentera 1996 i Gràcies per la propina 1997
Lleó Borrell i Gambús
Música
Compositor de música lleugera i pianista.
Estudià piano amb J Vallribera i composició amb C Taltabull Collaborà activament en la Nova Cançó És autor d’un gran nombre de cançons Se’n va anar , Si un dia sóc terra , Com el vent , L’arbre , A cara o creu , etc i d’arranjaments Musicà les Tombes flamejants i El president no és mort , de Ventura Gassol, i escriví uns preludis per a piano
Juan Almorox
Música
Compositor castellà.
Apareix documentat per primera vegada el 1485 com a cantor de la capella musical de Ferran el Catòlic, on estigué actiu almenys fins el 1498 El 1504 escriví una cançó de caràcter patriòtic per celebrar la victòria sobre els francesos en la batalla de Gaeta Altres obres profanes seves es troben recollides al Cancionero Musical de Palacio A Tarassona se’n conserva una missa a tres veus
epitalami
Música
Poema nupcial escrit en diversos metres.
Els més interessants de l’Antiguitat són els epitalamis grecs de Safo i Teòcrit o els llatins de Catul Posteriorment n’escriviren Pierre de Ronsard, B Tasso, etc Per extensió, s’anomena epitalami la cançó basada en aquesta mena de textos, així com la música instrumental destinada a solemnitats nupcials Un dels exemples més coneguts és la marxa nupcial del tercer acte de Lohengrin , de R Wagner
forma lent-ràpid
Música
Forma constituïda per dos moviments, un primer de tempo lent i un segon de tempo ràpid, que mantenen una relació de complementarietat.
Encara que els dos moviments siguin formalment autònoms, la complementarietat de tempi , com també les connexions harmonicotemàtiques que en molts casos s’estableixen entre tots dos, dona com a resultat que es percebin com a formant part d’una unitat superior És el cas del ' pasamezzo i saltarello ', la ' pavana i gallarda', la ' sarabande i double ', la ’cançó i dansa’ o la ’introducció i allegro '
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina