Resultats de la cerca

És una zona de separació entre el glaç immòbil de la capçalera i el glaç en moviment de la llengua glacial Pot canviar de forma i dimensions segons les circumstàncies climàtiques La neu acumulada i el glaç de la part alta del circ tendeixen a emplenar-la, mentre que el moviment del glaç segons la gravetat —pendent de la llengua glacial— tendeix a fer-la com més va més ampla

Informava sobre esports en general com basquetbol o motociclisme, tot i que parava especial atenció al món del futbol Es venia els dilluns amb la crònica dels partits del diumenge, des de primera divisió fins a regional B En fou director José Zubeldia i hi collaboraren Pérez de Rozas i el dibuixant Muntañola, entre d’altres La capçalera mostrava una composició de l’escut de Barcelona i de les anelles olímpiques

És situat en una elevació, al NW del terme, a la capçalera del barranc de Viacamp , afluent per l’esquerra del barranc de Queixigar dins el terme de Tolba L’església parroquial és dedicada a sant Esteve i les restes del castell una torre circular de 10 m d’altura i murs de 2 m de gruix, obra del segle XI són situada al capdemunt del turó que domina el poble 

Situat a la capçalera del torrent de Solleric , curs d’aigua intermitent format a Solleric per la unió de diversos torrents i que, després de passar prop d’Alaró, Consell, Biniali per això és nomenat també torrent de Biniali , Sencelles i Costitx, s’uneix al torrent de Rafalgarcés dins el terme d’Inca La casa en època musulmana era anomenada Xular Fou el centre del marquesat de Solleric

Es troba a la part sud-oriental del terme, als vessants septentrionals de la serra de Puig Estela, a la capçalera de la riera de Sentigosa , que desguassa al Ter sota la vila de Sant Joan, prop de la collada de Sentigosa , a la carretera de Sant Joan a Olot pel coll de Caubet Fou cedida al monestir de Sant Joan el 885 com a part de la seva dotació original

És situada a la capçalera de la vall d’Àngel , oberta entre les Talaies d’Alcalà i la serra de Murs, drenada per la rambla de la Vall d’Àngel , afluent, per la dreta, de la rambla de les Coves, dins el terme de les Coves de Vinromà Hom anomena serra de la Vall d’Àngel el sector més septentrional i més alt de la serralada de les Talaies d’Alcalà

Tot i que esmentada força tardanament 1346, es tracta d’una església bastida potser al segle XIII, que fou en un primer moment la capella del castell de Corbera Reconstruïda als segles XVII-XVIII quan va passar a ser l’església parroquial del terme en substitució de Sant Pere del Bosc, resten part de la paret meridional i dels fonaments de la capçalera semicircular de l’església primitiva

Tingué una primera època fins al febrer de 1861 políticament progressista, sota la direcció dels seus fundadors, Luis de la Loma Corradi i Marià Carreras i González Adquirit per Josep Campo, marquès de Campo, esdevingué òrgan del partit conservador i fou dirigit per TLlorente i Olivares En voler Campo suprimir el periòdic, l’adquirí, amb la impremta, Josep Domènech i Taverner, que, amb Llorente, substituí la capçalera per Las Provincias

Passa per Granada, Loja, Puente Genil i Écija i desemboca a Palma del Río Té un cabal de 34 m 2 /s a Puente Genil, on té altes aigües de febrer-març i un estiatge considerable d’agost A la capçalera el seu règim acusa molt la fosa de la neu, la seva retenció de gener i les pluges tardorals d’ascendència mediterrània La seva conca forneix energia elèctrica a diverses centrals

Recolzada en la serra de Sobremonestero 2 878 m alt, al límit amb l’Alta Ribagorça, i en el coll de Monestero , entre els pics de Monestero 2 878 i 2 793 m i els de Peguera, la capçalera davalla cap als estanys de Monestero , el més important dels quals és l' estany baix de Monestero la vall segueix una direcció rectilínia S-N i enllaça amb l’estany de Sant Maurici