Resultats de la cerca

El concepte de sobretensió és relacionat amb el de polarització , de manera que, quan hi ha una sola reacció d’elèctrode, ambdós conceptes són sinònims El signe de la sobretensió és el mateix que el de la densitat de corrent L’existència de la sobretensió pot anar associada a qualsevol de les etapes d’una reacció d’elèctrode, de manera que la sobretensió total η, única mesurable experimentalment, pot descompondre's formalment en una sobretensió de difusió η d , originada pel transport dels reactants, una sobretensió de transferència de càrrega η t i una sobretensió de cristallització η c ,…

La barreja es presenta per efecte de la gravetat La sitja es carrega en capes successives dels productes a barrejar Els productes s’extreuen de diferents nivells per mitjà de tubs sonda de diàmetres proporcionals a les quantitats que entren a la barreja

La coexistència en la mateixa molècula d’una càrrega iònica positiva grup NH + 3 i d’una de negativa grup COO - li dóna propietats especials, com , per exemple, la de no participar en la conductivitat elèctrica de la solució que la conté

És donat per s = M s /M o -M u = M s /M p +M s , M s essent la massa estructural, M p la massa de propergol, M o la massa total inicial, i M u la massa de la càrrega útil

És format per un transformador i un o més rectificadors, segons el tipus de rectificació emprat Els més perfeccionats solen ésser automàtics, de manera que regulen la tensió de sortida i limiten el corrent de càrrega per sota del valor màxim permès

Equival a la diferència de potencial entre els dos punts i representa el treball efectuat per una càrrega unitària en traslladar-se d’un punt a l’altre Hom la representa per U o V la unitat de mesura és el volt

Viu a les illes de la Sonda i a l’Àsia Menor i ha estat introduït a Malàisia, Filipines, Egipte, Balcans, Hongria i fins a Itàlia Viu en estat domèstic des de l’antigor i és emprat especialment com a bèstia de càrrega

Estudià al Trinity College de Cambridge amb JJThomson i amb CMaxwell Determinà la càrrega iònica elemental i estudià les descàrregues elèctriques en els gasos a baixa pressió, on féu recerques importants i descobrí un tipus de descàrrega que duu el seu nom

Hom pot distingir l’efecte anomenat integral i l’anomenat fraccionari, els quals fan referència a la forma d’expressar la resistència de Hall respecte del quocient h/e 2 , on h és la constant de Planck i e la càrrega de l’electró

Estudià els raigs catòdics i mesurà, independentment de JJThomson, el quocient e/m entre la càrrega i la massa de l’electró Mitjançant raigs beta de gran velocitat pogué comprovar que la massa dels electrons creix amb la velocitat, d’acord amb la teoria relativista