Resultats de la cerca
Es mostren 3608 resultats
decret de la Interrupció Artificial de l’Embaràs
Medicina
Decret aprovat el 1936 per la presidència de la Generalitat de Catalunya que autoritzava la interrupció de l’embaràs durant els tres primers mesos, per motius terapèutics, eugènics o ètics.
Formava part d’una reforma més general que havia d’incloure els contraceptius i l’atenció obstetricoginecològica L’avortament havia d’ésser efectuat en centres sanitaris dependents de la Generalitat de Catalunya amb un equipament adequat, i després d’un examen meèdicopsicològic de la sollicitant
Orenburg
Ciutat
Capital de l’oblast’ homònima, Rússia, situada vora l’Ural.
Construccions mecàniques i indústria alimentària i lleugera Té diversos centres d’ensenyament superior, teatres i museus Fou capital de la República Socialista Soviètica Autònoma del Kazakhstan 1920-25, i entre el 1938 i el 1957 rebé el nom de Čkalov, en honor del pilot Valeri Čkalov
Roodepoort
Ciutat
Ciutat de la província de Gauteng, Sud-àfrica, a l’àrea suburbana de Johannesburg.
Establerta en un camp d’explotació aurífera, ha crescut per absorció d’altres centres miners, com Maraisburg El sector més proper a Johannesburg és industrial i de residència degradada, mentre que l’occidental s’estén com a àrea residencial moderna Té manufactures de ferro, acer i tèxtils
Cotonou
Ciutat
Ciutat de Benín, capital de la província de l’Atlantique, situada vora la badia de Benín, al golf de Guinea.
És l’aglomeració més important de l’estat i el centre econòmic, amb indústria tèxtil, química i alimentària N'és l’únic port i té aeroport internacional Hi ha establerts alguns del centres oficials de govern Centre d’ensenyament superior Université Nationale de Bénin, fundada el 1970
El Parlament de Catalunya reconeix la Universitat Ramon Llull i crea la Universitat Rovira i Virgili i la Universitat de Lleida
El Parlament de Catalunya reconeix la Universitat Ramon Llull, la primera de caràcter privat a Catalunya, i crea la Universitat Rovira i Virgili i la Universitat de Lleida, que incorpora, entre altres centres, l’Estudi General de Lleida, fins ara dependent de la Universitat de Barcelona
pràcticum
Educació
Assignatura d’alguns plans d’estudis que consisteix a fer pràctiques en una institució, una organització o una empresa, al costat de professionals.
Té lloc en el marc d’un conveni de collaboració entre els centres docents i les organitzacions on tenen lloc les pràctiques, amb l’objectiu que l’estudiant pugui complementar els coneixements teòrics adquirits en el marc acadèmic i es pugui iniciar en l’activitat professional
rederijker
Literatura
Membre d’unes associacions culturals dels Països Baixos (les Cambres de Retòrica), d’origen desconegut, però existents des del segle XV, de primer a Flandes i posteriorment a Holanda.
Les Cambres, veritables centres intellectuals de les ciutats, organitzaven concursos poètics i torneigs dramàtics, i els retòrics rivalitzaven en l’art de la versificació, sovint complicada i artificiosa, amb un llenguatge igualment rebuscat i solemne, sobretot en el teatre i en el gènere poètic del refrany
Alliance Française
Associació privada, fundada el 1883 per un grup de literats i polítics francesos, destinada a difondre la llengua i la civilització franceses per tot el món.
La seva acció es presenta sota formes diverses A París, mitjançant l’École internationale de langue et de civilisation françaises, fundada el 1919, i a l’estranger, mitjançant els centres distribuïts, principalment, a l’Amèrica Llatina, SE d’Àsia, Extrem Orient, Austràlia i països anglòfons d’Àfrica
Partido Republicano Nacional
Partit polític
Organització republicana existent entre el 1895 i el 1897.
Encapçalada a Espanya per Miguel Morayta, José de Carvajal i José Muro, intentà recompondre el republicanisme conservador i unitari després de la dissolució formal del Partit Possibilista per part d’Emilio Castelar A Catalunya, el gros de les redaccions periodístiques, dels comitès i dels centres i casinos possibilistes seguiren Morayta L’encarregat de defensar al Parlament el caràcter republicà del possibilisme fou el diputat manresà Emili Junoy Un cop estabilitzada la situació, al març de 1894 el nucli possibilista català encetà contactes per concretar una sortida comuna a la crisi…
sigillata
Arqueologia
Nom donat als vasos de ceràmica característics de l’època romana (de la fi del segle I aC al segle V).
Fets en motlle i decorats exteriorment amb figures en relleu, amb una textura externa molt fina al tacte i d’aspecte brillant, aconseguida amb una mena de vernís, dins les modalitats del marrò vermell i que duen impresa la marca sigillum del ceramista La decoració externa, feta també en motlle o aplicada amb tampó, és d’origen oriental apareix ja a Mègara Fou la primera ceràmica signada amb el nom del ceramista o del taller i amb altres motius, com ara xifres, figures, etc La signatura, en capital quadrada i algun cop en cursiva, és inscrita al fons del vas, sovint repetida quatre vegades,…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina