Resultats de la cerca

Competí com a amateur pel Club Ciclista Montcada, on destacà el seu tercer lloc a la Volta a Cantàbria El 2006 accedí al professionalisme amb l’equip Kaiku i fou segon en l’Escalada a Montjuïc Participà amb el Caisse d’Epargne 2007-10, en el Giro d’Itàlia 2007 i en la Vuelta a Espanya 2008, sempre com a gregari dels líders de l’equip El 2011 fitxà pel Katusha rus amb l’objectiu de donar suport a Joaquim Rodríguez, amb qui ja havia coincidit en l’equip anterior Amb l’equip rus disputà dues edicions més del Giro 2011, 2012 i la Vuelta 2011

Fill de Josep Anguera i Martorell, ciclista amateur , seguí el camí del seu pare començant a practicar ciclisme a l’Escola de Ciclisme de Vila-seca Es proclamà campió d’Espanya juvenil de velocitat i quilòmetre En el camp amateur , el 1987 fou campió estatal d’americana en companyia de Daniel Moreno Acumulà 18 podis en els Cam-pionats d’Espanya de pista i fou seleccionat per participar en els Campionats del Món juvenils de Florència 1982 i amateurs de Zuric 1983 en les disciplines de velocitat i de persecució per equips Es retirà el 1988 Fou nomenat millor esportista provincial…

Pertany al Club Ciclista Vila-seca Des del 2003 ha estat 27 cops campiona d’Espanya, onze de les quals ho ha estat en categoria absoluta Té els rècords d’Espanya de 200 m i 500 m Fou medalla de bronze al Campionat d’Europa 2008 Ha participat en quatre Mundials 2007, 2009, 2010, 2011 i tres europeus 2008, 2009, 2010 Ha pres part amb el Catalunya Team en proves internacionals com ara la Copa del Món, que disputa des del 2007 Participà en els Jocs Olímpics de Rio de Janeiro 2016 en les proves de keirin, de velocitat i de velocitat per equips, en què aconseguí diploma olímpic

Competí habitualment en persecució amb la Penya Ciclista Miquel Poblet Prenafeta El 1960 formà part de l’equip Doctor Ferrer, i el 1961 fou campió d’Espanya de velocitat i disputà curses a l’americana fent parella amb Codina

El 1989 començà a competir amb el Club Ciclista Raids de Salt i el 1992 passà a l’equip Megamo Guanyà el Trofeu Caixa Girona 1992, 1994, 1995 Fou campió de Catalunya 1998 L’any 2000 abandonà la competició professional

Es desenvolupa íntegrament sobre asfalt, bé siguin competicions en línia, curses contrarellotge individuals o per equips, proves d’un dia o per etapes La bicicleta de carretera és el prototipus sobre la qual s’han desenvolupat la resta de màquines per a les altres especialitats La versió lúdica del ciclisme de carretera és el cicloturisme Els primers models de bicicleta es remunten al principi del segle XIX, i es divulgaren amb èxit per Europa amb un objectiu de transport i lúdic primerament i competitiu després El 1868 Saint-Cloud França acollí la primera competició ciclista i…

Installat a Catalunya, competí com a professional de la carretera amb els equips ONCE 1991-95 i US Postal 1998, i guanyà una etapa a la Volta a Andalusia 1993 i el trofeu de Mallorca 1994 Com a ciclista de pista obtingué els seus millors resultats Fou set vegades campió del món, quatre en puntuació 1996, 1998, 2000, 2007 i tres en cursa a l’americana 1997, 1999, 2006, el primer títol del qual el guanyà amb Miquel Alzamora i els altres dos amb Isaac Gálvez En els Campionats del Món també fou medalla d’argent 2003 i de bronze 1997, 2005 en la modalitat puntuació i medalla d’argent…

S’inicià com a amateur l’any 2002 amb l’equip Lyco’s Entre el 2003 i el 2005 es proclamà tres cops campió de Catalunya sub-23 El 2005 fitxà per l’equip ciclista del FC Barcelona i guanyà les Grans Clàssiques, el Trofeu ACM de Portugal i la Ronde d’Isard francesa, a més de finalitzar tercer al Giro de les Regions L’any 2006 accedí al camp professional amb l’equip francès Agritubel, amb el qual disputà quatre edicions del Tour de França 2006-09 i aconseguí victòries d’etapa a les voltes de Rhône-Alpes i Lorraine L’any 2010 fitxà per l’equip Bretagne i el 2011 competí per La Pomme

Competí per la Casa Ciclos Guillamet durant la dècada dels vint Fou cònsol de la Unió Velocipèdica Espanyola 1928 El 1945 formà part del grup fundacional del Club Ciclista Empordanès, des d’on organitzà el Critèrium Internacional de Figueres a partir del 1954 Després de la seva mort, el CC Empordanès organitzà anualment el Trofeu Francesc Guillamet, que s’inicià l’any 1958 amb Marià Cañardo de director de cursa i Antoni Bertran com a primer guanyador

Competí com a independent i aconseguí 47 victòries Visqué a Montcada i Reixac 1961-85 i collaborà en el desenvolupament del Trofeu Tres Regions, el reglament interfronterer de la Federació Catalana de Ciclisme i la comissió de veterans de la FCC Participà en la fundació de l’Associació de Ciclistes Professionals Espanyols i de l’Associació Internacional de Ciclistes Professionals, i treballà en diverses comissions de la Unió Ciclista Internacional, on figura com a collaborador permanent