Resultats de la cerca
Es mostren 502 resultats
Pere de Santacília i Pacs
Història
Militar
Militar.
Un dels caps del bàndol dels Canamunts , a causa de la mort del seu germà Arnau de Santacília i Pacs el 1615 pel bàndol contrari dels Canavalls, dugué a terme una famosa venjança —fou responsable de la mort de tres-centes vint-i-cinc persones, segons l’historiador contemporani FMde Melo— El 1632, després de la concòrdia entre ambdós bàndols, s’enrolà a l’exèrcit amb una companyia de cinc-cents homes a expenses seves prengué part a la guerra dels Trenta Anys i es distingí a Nordlingen i a Magúncia Nomenat després almirall i governador general de cavalleria, combaté a Portugal Fou…
Vicenç Guarner i Vivancos
Militar
Militar.
Féu els seus estudis militars a l’Academia de Infantería de Toledo i rebé formació d’Estat Major a Madrid Fou tinent 1911, capità 1917 i diplomat d’estat major 1919 Entre el 1918 i el 1925 participà en la guerra del Marroc Fou professor de l’Academia Militar de Infantería de Toledo i el destinaren al Sàhara 1927-30 i en el mateix període fou cap segon en el territori de Cabo Juby Fou professor de tàctica a l’Escuela Superior de Guerra de Madrid Proclamada la República, tornà a Catalunya i, el 1933, féu cursos per a oficials a l’exèrcit francès i participà en el Salisbury Plain primeres…
Ettore Pignatelli Caraffa
Història
Primer comte (1505) i després duc (1527) de Monteleone i comte de Borrello.
Al servei de la cort de Nàpols —fou ambaixador d’aquesta prop de Ferran II de Catalunya-Aragó—, en ésser incorporat el regne a la corona catalanoaragonesa exercí càrrecs importants al servei dels virreis L’any 1507 fou nomenat membre de la Cambra de la Sumària Prengué part en la campanya contra Venècia i fou fet presoner a Ravenna 1512 pels francesos i enviat a França Fou alliberat per la intercessió del seu amic Francesc de Paula El 1517 Carles V el nomenà virrei de Sicília, càrrec que exercí fins a la seva mort El 1530 tingué lloc la donació per part de l’emperador de les illes de Malta i…
Lluís de Blondel de Drouhot i Dàvalos
Història
Primer titular del marquesat de Blondel de l'Estany i mariscal de camp de l’exercit espanyol.
L’any 1760 combaté a la campanya del Rin i més tard lluità a Portugal Fou nomenat coronel 1762 i el 1763 fou enviat a Barcelona com a inspector de l’exèrcit El 1780 intervingué en el blocatge de Gibraltar i el 1783 fou ascendit a mariscal de camp El 1786 Carles III el nomenà corregidor de Lleida, després d’haver exercit el mateix càrrec a la Corunya Proveí d’aigua potable la ciutat de Lleida per mitjà d’un dipòsit subterrani central i d’una xarxa de conductes i fonts públiques urbanitzà, amb un criteri modern, les zones que restaven despoblades a conseqüència de l’ensulsiada de…
Antonio di Ventimiglia e Lauria
Història
Noble, segon comte de Collesano, baró de Due Petralie, Ismello, Caronia i Belice, gran camarlenc de Sicília (1392) i un dels quatre vicaris de la reina Maria I.
Pel fet de no poder sofrir la prepotència dels cavallers catalans, el 1393 es rebellà contra el rei Martí I i colligat amb altres barons posà setge a Nicòsia i s’enfrontà als exèrcits reials comandats per Ramon de Bages i Guerau Alemany, que derrotà prop de Castrogiovanni el 1394 Caigué, però, en una emboscada que li parà Hug de Santapau, que el féu presoner Perdonat pel rei, li foren restituïts gairebé tots els seus béns, i el 1396 li donà la baronia i castell de Caltavuturu Es tornà a rebellar i el 1397 li foren confiscats de nou tots els béns Per intercessió del gran conestable Jaume de…
Alfons Roger de Lloria
Història
Fill de Jaume de Xèrica i de Beatriu de Lloria.
Adoptà el cognom matern per raó d’haver heretat de la seva mare la baronia de Cocentaina i altres llocs dels Lloria Actuà com a coper en la coronació de Pere III 1336 Acompanyà el rei a la campanya de Mallorca 1343 Lluità contra els nobles de la Unió a València 1347 i participà en la batalla de Mislata Combaté també contra l’infant Ferran, marquès de Tortosa, quan aquest volgué envair les terres d’Alacant Fou intermediari en les aliances entre Aragó i Castella A Sardenya, prengué part en el setge de l’Alguer 1354, però emmalaltí i hagué de tornar a València, on morí, sense…
Josep Bonaparte
Josep Bonaparte, per Josep Flaugier
© Fototeca.cat
Història
Rei intrús (Josep I) de Nàpols (1806-08) i d’Espanya (1808-13), germà de Napoleó, conegut popularment pel nom de Pepe Botella.
Originàriament destinat a l’advocacia, passà a ésser oficial, i durant la república fou diputat de Còrsega al consell dels Cinc-cents i ambaixador a Roma 1797 Contribuí a preparar el cop d’estat del 18 de brumari Nomenat príncep imperial en constituir-se l’imperi napoleònic, Napoleó li oferí la corona de Nàpols, on combaté el feudalisme encara imperant Més tard, li oferí la d’Espanya tot seguit, però, n'hagué de fugir, l’endemà mateix de la batalla de Bailèn Napoleó l’hi tornà a posar, bé que sota les seves ordres Mancat d’acceptació popular i incapaç de fer cara a la difícil…
Justo José de Urquiza
Història
Militar
Militar i polític argentí.
Diputat 1826, féu costat al govern de Juan Manuel Rosas, que el nomenà governador d’Entre Ríos 1842 Combaté el centralisme i el monopoli comercial de Buenos Aires, actitud que l’enfrontà a Rosas, que ell derrotà a Monte Caseros 1852 Rebut el poder per la constitució del 1853, de signe federal, instaurà una confederació d’estats i un règim autoritari i conservador, basat en l’antiga oligarquia rosista Tanmateix, la guerra civil continuà, i el 1855 Urquiza vencé els liberals centralistes de Buenos Aires a Cepeda La reacció de Bartolomé Mitre el derrotà a Pavón 1861, però ambdós…
Moïse Tshombé

Moïse Tshombé
© Fototeca.cat
Història
Polític congolès.
Procedent de la burgesia colonial de la tribu lunda, el 1951 començà a ocupar càrrecs administratius a Katanga Esdevingué un home de confiança de la companyia anglobelga Unió Minera de l’Alt Katanga, i assistí a la conferència de Brusselles del 1960, on defensà la solució federal El 10 de juliol de 1960 encapçalà una insurrecció independentista a Katanga, amb el suport de la UMAK Combaté les forces del govern central, de l’ONU i de les tribus rivals El 1963, la revolta katanguesa fou sufocada i Tshombé s’exilià a Europa Triomfador en les eleccions del 1963, fou nomenat primer…
Mohsen Makhmalbaf
Cinematografia
Realitzador cinematogràfic iranià.
D’origen humil, començà a treballar a dotze anys, i a quinze s’implicà en la lluita política contra la dictadura del xa, fet que el portà a ser empresonat i torturat Posteriorment, combaté el fonamentalisme islàmic i derivà el seu activisme cap a la literatura i el cinema, que veié com uns mitjans que, a més del vessant artístic, servien per a modificar les consciències Formà part de l’anomenada Nova Ona del cinema iranià —amb directors com Abbas Kiarostami, Jafar Panahi Majid Majidi i Bahman Ghobadi—, ha escrit guions i obres de teatre, i el 1996 fundà l’escola de cinema…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina